L'expedient Cabassers

“No estic d’acord amb el que diu,
però defensaré fins a la mort el seu dret a expressar-ho”
Voltaire

El municipi de Cabacés és dels pocs de Catalunya que encara tenen el seu topònim oficial no normatiu (només deu altres municipis comparteixen aquest dubtós honor) i l’únic que el té en llengua castellana. Es continua utilitzant com a nom oficial de la població la traducció que va imposar el franquisme després d’acabada la guerra civil del 1936-1939, en el genocidi cultural més seriós contra la cultura catalana des del Decret de Nova Planta de Felip V. 

La forma correcta per al topònim és la de Cabassers, restaurada el 1983 però relegada de nou a l’ostracisme el 1989, per una decisió arbitrària de l’aleshores Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, a proposta del mateix Ajuntament de Cabassers (Cabacés, pels “oficialistes”).

L’Institut d’Estudis Catalans dóna les raons del per què la forma correcta pel topònim és “Cabassers” i no Cabacés (Apèndix 6):

“1) Aquest nom de lloc ha arribat al català a través de l’àrab, per la qual cosa, i d’acord amb la normativa actual del català, el so fricatiu alveolar sord [s] es representa en posició intervocàlica per la grafia ss (tant si el nom que ha arribat al català a través de l’àrab és d’origen àrab, com per exemple assut, com si és d’origen romànic, com en el cas d’Alcàsser (l’Horta), que prové del llatí castrum, adaptat en àrab com qasr.

2) Així mateix, i també d’acord amb la normativa vigent del català, la r, encara que sigui muda en posició final de mot (com també ho és a Granollers o Pallars), es representa gràficament perquè apareix sistemàticament en la documentació antiga.”

Podríem afegir a l’argumentació de l’IEC la següent observació, per a major claretat del cas: el gentilici de Cabassers (Cabacés) és ”cabasserol”. Ningú no posa en dubte la correcció del mot, amb ss i r. Llavors, si cabasserol és un nom derivat del topònim, com s’explica que en aquest del qual deriva no hi figurin ni la ss ni la r? I encara acceptant, com volen alguns, que el gentilici pogués ser la forma barbaritzada “cabacerol”, encara tindríem la presència de la r al derivat, coses que no fan més que demostrar la falta absoluta d’adeqüació de la forma oficial Cabacés a la normativa del català actual.

Però tot i aquesta claretat d’arguments, encara hi ha qui s’entesta a voler defensar la grafia Cabacés com a correcta, normativa i oficial. Oficial ho és per una decisió política, però correcta no pot ser-ho ni ho serà mai. La llengua té unes normes d’aplicació general, i no es poden voler eludir per motius purament polítics.

Pot dir algú que al 1985 es va fer una reunió de veïns on es va sotmetre a votació quina grafia volien com a oficial per al seu poble. Van triar entre “Cabacés”, “Cabacers” i “Cabassers”, i van elegir “Cabacés”. Això no té cap validesa. Ni una. Si ara ens posem d’acord per sotmetre a votació si la Terra és rodona o quadrada, i votem majoritàriament que és quadrada, deixarà de ser rodona? La ciència no entén ni de vots ni de majories, sino que es basa en evidències fonamentades i arguments contrastables. I en el cas de la llengua passa exactament igual; té una normativa que és de general aplicació, igual com la física té les seves lleis i la química les seves fórmules.

Defenso que cadascú escrigui el nom de Cabassers com vulgui: Cabacés, Cabacers, Cabasés, Kabacés, Kabasés, o KBS en versió SMS, si es vol. Però el nom oficial, aquest sí, hauria de ser representat per la grafia correcta, la reconeguda per l’IEC i la que s’adapta a la normativa de la llengua catalana: CABASSERS. Voler mantenir “Cabacés” com a forma oficial del topònim escapa a tota raó i a tota lògica, que només pot respondre a un esperit reaccionari de la dècada dels anys de 1980, quan la transició i la democràcia encara feien por a algun sector de la població. Però qui escrigui el topònim d’una forma diferent a la de “Cabassers” fent ús de la seva llibertat (que ampara, fins i tot, cometre faltes d’ortografia a consciència, més faltaria!) ha de reconèixer que està utilitzant una grafia incorrecta, no normativa i per tant no catalana.

També n’hi ha que esgrimeixen l’argument del “tota la vida” per a defensar, sense cap altre fonament, la validesa de la grafia “Cabacés”. “És que tota la vida s’ha escrit així”. Fals! Al llarg de la història, el topònim ha experimentat moltes variacions, des de l’”Avincabacer” que consta a la Carta de Població fins al “Cabassers” adaptat a la normativa actual, passant pel “Cabacés” castellanitzat i de la repressió franquista. En tot cas, els qui defensen l’argument del “tota la vida ha estat així” haurien d’aplicar-ho només a la seva vida. Abans les coses van ser diferents, i és justament aquest bagatge i aquesta tradició d’influència àrab al topònim el que recull la forma “Cabassers”, única correcta i increïblement no oficial. També tota la vida s’havia anat a peu i després es va passar a anar a cavall. I aquests que tota la vida havien anat a cavall no van tenir problema a conduir un automòbil quan n’hi va haver. Així doncs, l’argument del “tota la vida”, es desmorona pel seu propi pes.

A banda de tot això, el procediment que va seguir la Conselleria de Governació per al canvi de nom oficial de “Cabassers” per “Cabacés”, va ser ben atípic, com s’explica a l’apartat Introducció: no es va publicar mai cap decret avalant aquest canvi, i l’únic que es va fer va ser incloure la forma “Cabacés” a la Llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya que es va publicar al DOGC 1101 de 02/02/1989 (Apèndix 5). Aquest canvi es va fer gairebé amb “nocturitat i al·levosia”, si em permeteu la ironia.

A Cabassers parlar del topònim encara és tabú. L’Ajuntament i moltes entitats locals no accepten documentació amb la forma correcta i forcen a escriure un barbarisme, “Cabacés”, una forma castellanitzada pel nostre topònim. El tema també aixeca passions entre els particulars, i davant la falta d’arguments raonables per a defensar el “Cabacés”, moltes vegades les converses s’acaben a crits, com si qui més cridés més raó tingués. Ja al 1985, en ple apogeu del debat insensat de crits contra raons que va acabar fent oficial la forma “Cabacés”, una revista local que aleshores es publicava a Cabassers, El Sitjar, ja publicava un article on el seu autor denunciava que molta gent del poble no comprava aquesta revista ni col·laborava amb la publicació perquè utilitzava la grafia “Cabassers”. Es queixava que “tenim tots plegats un problema que no es pot resoldre sino amb bona voluntat per part de tots, tenim una nafra que cal guarir com més aviat millor; tots però hem d’acceptar que no valen els estreps ni la ràbia, no val el crit del sense raó ni l’actitud violenta i desmesurada d’aquell que no accepta les raons d’altri, i més si aquest altre té raons objectives i formals, i no actua amb el cor sino amb el cap, amb la raó de ser fidel a una història, a unes normes, a una llengua, a uns estudis seriosos i conscients” (Masip, Agustí: “No és qüestió de noms”, a El Sitjar, núm. 18, primavera 1985, pàg. 4). I la nafra, 25 anys després d’aquest article, encara la tenim.

Amb la publicació d’aquest treball vull promoure un debat serè, sensat i tranquil sobre un tema que ja hauria d’estar resolt de fa anys. I vull també fer accessible a qui ho vulgui els arguments, els raonaments i els motius del per què l’única grafia correcta per al topònim de referència és “Cabassers”, perquè ningú no pugui al·legar ignorància, o en tot cas pugui sortir de la ignorància en què es trobi.  Invito a qui ho vulgui contradir que aporti, com he fet jo, arguments vàlids, avalats i sensats del que defensi, i que no es limiti a un particularíssim “és que a mi m’agrada Cabacés” i es quedi tan ample.

A part d’això, també he volgut publicar tota la documentació que integra l’expedient del canvi de nom del poble, iniciat el 1980 i culminat el 1989, perquè tothom pugui veure com es van fer les coses (de malament). La transparència de l’administració és bàsica, més encara tenint en compte que l’administració hi és per a servir a la ciutadania, i no al revés, com alguns encara creuen.

Per tant, m’he animat a publicar aquesta espècie de WikiLeaks d’àmbit local amb la intenció de deixar molt clares quatre coses:

1) Tothom, particularment, que escrigui el nom del poble com vulgui.
2) Tothom, generalment, que sàpigui per quins motius l´única forma correcta pel topònim és CABASSERS.
3) Tothom, generalment, que sàpigui i conegui com es va fer l’expedient i el procediment de canvi de nom del 1989 que va portar la grafia “Cabacés” a l’oficialitat.
4) Reclamar que, a part de com els particulars vulguin escriure el nom del poble, la seva forma oficial ha de ser Cabassers, no ja només perquè és l’única que s’adapta a la normativa del català, sino per dignitat, perquè la forma “Cabacés” va ser imposada contra tota raó i tota lògica el 1939 pels franquistes que acabaven de guanyar una guerra de covards i vergonyosa contra el seu propi poble.

A manera de resum: entendríem que Lleida encara tingúes com a nom oficial “Lérida” o que a Girona es mantingués el “Gerona”? Doncs per què hem de tenir a Cabassers el “Cabacés”?

Carles Prats i Ferré
Cabassers, desembre del 2010