Llei 1/1998, art. 18.1:
“Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Demanem al Govern de la Generaltiat de Catalunya que es compleixi la llei de política lingüística a la toponímia oficial.
Cabassers.org és una iniciativa que sorgeix al municipi prioratí de Cabassers, que encara té com a grafia del seu topònim oficial una forma prenormativa, “Cabacés”. Aquesta grafia havia estat la forma oficial del nom del lloc abans que Pompeu Fabra normativitzés la llengua, i el 1933 la Generalitat la corregí per la forma que s’adapta a l’ortografia catalana i a l’etimologia del nom: Cabassers. El 1939 el franquisme tornà a usar com a oficial la forma “Cabacés”, fins que el 1983 la Generalitat recuperà la grafia genuïna, Cabassers. El 1989, després que el 1985 l’Ajuntament demanés al Govern recuperar la forma incorrecta, s’oficialitzà de nou la grafia “Cabacés”, de manera improcedent.
Per aquest motiu el domini de la web és cabassers.org. Però veient que hi ha més municipis al Principat de Catalunya afectats per aquest problema, vam decidir reclamar la correcció de tots els casos que es troben en la mateixa situació que Cabassers, que són deu municipis i uns cent nuclis. El problema no és toponímic: l’IEC ha establert les formes que són normatives per a cada cas. El problema és legal: hi ha ajuntaments que no respecten el que determina la Llei de Política Lingüística sobre la toponímia oficial, i això causa la vulneració de drets fonamentals, com la igualtat davant la llei o la integritat moral: no es pot forçar a ningú a escriure el nom del lloc on viu com si desconegués les normes lingüístiques de l’idioma.
A partir de l’anàlisi de tots aquests casos hem anat bastint aquesta web, que ha esdevingut l’únic portal especialitzat en la matèria. Posem a l’abast del públic tota classe de materials relacionats amb l’assumpte, dividits en seccions:
Un portal jurídic, que estudia des d’un punt de vista legal el problema de la mal anomenada “toponímia oficial no normativa”. La llei de Política Lingüística diu, a l’article que reproduïm al principi d’aquesta pàgina, que un topònim només pot ser oficial si és normatiu. Aleshores, els topònims no normatius no poden ser oficials, i si ho són, és contra Dret i cal corregir l’anomalia. És destacable, dintre d’aquest apartat, el capítol que recull tota la normativa que afecta la toponímia als territoris dels Països Catalans.
També trobareu un apartat de publicacions, que recull tota la producció pròpia sobre aquesta problemàtica. Inclou, a més, un inventari de treballs sobre toponímia catalana, amb motles obres amb accés obert i en línia.
Hi ha apartats específics, dedicats als deu municipis que no compleixen la Llei de Política Lingüística a les seves denominacions oficials. i als dos municipis que usen, a tort, formes toponímiques no normatives i no oficials.
| DESTACAT: La toponímia franquista |
