L’Ajuntament de Josa i Tuixén utilitza, a tort, la denominació no normativa i no oficial del municipi Josa i Tuixent. La pàgina web de la corporació municipal utilitza, també, un domini amb aquesta denominació que no s’ajusta ni a la ciència ni a la llei: josaituixent.cat. Com exlplica el Dr. J.A. Rabella, de les Oficines d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans en aquest article, es permeté que l’ajuntament de Josa i Tuixén canviés el nom del nucli pel de Tuixent*, després d’haver-li denegat el canvi del nom del municipi. I com sol passar, s’agafà el braç i la mànega:
“Encara que aquest topònim s’hauria de considerar com un veritable monument lingüístic que forma part del nostre patrimoni històric i cultural —ja el trobem documentat des del segle IX, “Tuxen”, a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell—, des de l’Ajuntament s’ha insistit a emprar la solució no normativa, Tuixent, per la qual cosa l’any 2004 va sol·licitar el canvi de denominació —ja que el nom estava ben escrit també oficialment—, un canvi que, d’acord amb l’informe negatiu redactat des de l’OdO amb data de 5 de febrer de 2004, es va denegar des del Departament de Governació (Decret 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent). Tanmateix, posteriorment l’Ajuntament va sol·licitar el canvi de la forma escrita del nom del cap del municipi, un canvi que, per mitjà d’un procediment administratiu que no va tenir en compte les competències de l’IEC, es va acabar concedint, de manera que en la segona edició del Nomenclàtor oficial el municipi consta amb el nom de Josa i Tuixén, mentre que el cap del municipi hi apareix amb la forma Tuixent.” (Llengua i ús, 2010, 47: “La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya”, p. 50-51).
Josa i Tuixén és un altre cas de doble denominació oficial; una de correcta per al municipi (Josa i Tuixén), i una d’incorrecta per al nucli (Tuixent), i apareix així a la cartografia de l’Institut Català de Cartografia i al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya. Això és absolutament il·legal, ja que contradiu l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i també el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. La inscripció de la forma “Tuixent” al Registre del sector públic local de Catalunya també és nul·la de ple dret.
L’ús de la toponímia com a moneda de canvi del localisme mal entès i perjudicial s’ha d’acabar. La toponímia és patrimoni cultural immaterial de la humanitat, segons estableix la UNESCO, i no és acceptable que per a conformar una administració local que ni té l’autoritat lingüística ni les competències per a determinar la forma de cap topònim (com s’aclareix en aquest article) es denegui la deturpació del topònim del municipi, però en canvi es permeti fer malbé el topònim d’un dels nuclis que formen el municipi i que és, al cap i a la fi, la forma que apareix als cartells de les carreteres i als mapes.
Informació relacionada:
Hem demanat el restabliment de la toponímia normativa a diversos nuclis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella
