La normativa internacional que vulneren els topònims oficials no normatius
La normativa internacional que vulneren els topònims oficials no normatius

La normativa internacional que vulneren els topònims oficials no normatius

[ENGLISH VERSION OF THIS ARTICLE]

28/01/2022 | Que la forma oficial dels topònims d’alguns municipis i nuclis de població de Catalunya contingui incorreccions lingüístiques no és una simple qüestió localista ni de lluny, sinó que té una dimensió internacional. El fet de tenir aquestes formes incorrectes com a oficials constitueix una vulneració de l’article 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, ja que provoca desigualtat davant la llei per als ciutadans empadronats als municipis afectats per les irregularitats toponímiques, que es veuen forçats a ser titulars de documents amb formes bàrbares. Mentre la legislació garanteix a la majoria l’ús de les formes normatives i correctes dels topònims dels municipis on viuen, a uns altres la mateixa legislació els garanteix el contrari, i els obliga a cometre faltes ortogràfiques. Per tant, el principi d’igualtat davant la llei no es compleix, ja que la mateixa norma, pensada en principi per a tenir un efecte únic (el Decret 133/2020, que garanteix l’ús de les formes toponímiques correctes, en el benentès que les formes oficials són lingüísticament correctes) causa efectes contraris segons on es visqui.

També vulnera la Resolució IX/4 de la IX United Nations Conference on the Standardization of Geographical Names, que declara els topònims patrimoni immaterial de la humanitat, i insta a la protecció i salvaguarda d’aquest patrimoni. I la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d’octubre de 2003. Justament, el darrer text legislatiu de la Generalitat en matèria de toponímia oficial, es basa en aquesta normativa internacional.

Tenir denominacions oficials no normatives també infringeix la legislació nacional que regula aquesta matèria: la Llei 1/1998, de política lingüística, i provoca frau de llei en l’aplicació del Decret 133/2020, com s’explica detalladament aquí.

Hi ha deu municipis (i uns 100 topònims majors més) que comparteixen aquesta situació de contradicció de les normes: Cabacés (Cabassers), Capmany (Campmany), Castell-Platja d’Aro (Castell i Platja d’Aro), Figaró-Montmany (el Figueró i Montmany), Forallac (Vulpellac, Fonteta i Peratallada), Lladó (Lledó), Massanes (Maçanes), Navàs (Navars), Rialp (Rialb) i Torrelavit (Terrassola i Lavit).

La solució no és fer votar als veïns d’aquests municipis si volen o no mantenir incorreccions lingüístiques a les formes oficials dels topònims, sinó corregir-les directament, com es corregeix qualsevol falta ortogràfica. No és una qüestió ni de gustos, ni de voluntats, sinó d’ortografia i d’etimologia. De fet, els processadors de text informàtics corregeixen sols les faltes, sense demanar res a ningú. Com es pot comprendre fàcilment, les normes d’ortografia i l’etimologia no són matèries que es puguin decidir a les urnes. Tampoc no es pot fer votar si s’ha de complir o no la llei; només es pot complir, com es compleixen totes les altres. La solució més sensata que té aquest problema, és que el Govern de la Generalitat corregeixi d’ofici tota la toponímia oficial catalana. Interpretant la llei des del principi de jerarquia normativa, el Govern pot fer-ho, ja que garantir que els topònims no continguin incorreccions lingüístiques no és competència municipal.

Per tant, el que hem d’esperar és que aquesta toponímia oficial sigui corregida, per tal de complir la legislació vigent, tant nacional com internacional. No és una matèria que depengui dels ajuntaments, sínó del Govern. I el Govern hi ha de posar ordre. Continuar sota la situació actual, on es marquen els topònims incorrectes amb asteriscs al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya en lloc de corregir-los, i amb arbitrarietats legals, ni té sentit, ni és seriós, ni és possible.

Cabassers.org