Tot i ser una grafia al·lòctona, “Cabacés” és encara la forma oficial del topònim Cabassers. Aquesta grafia apareix documentada per primer cop el 1742. Abans, entre els segles XV i XVIII, es troba sota moltes formes: Cabases, Cabaces, Cabasses i Cabacers. Amb anterioritat al segle XV apareix escrita Cabaçers, Cabaçer, Cabacers, Cabacer, Avincabacer, Avincabescer, formes aquestes darreres que es remunten al segle XII. Tanmateix, no hi ha unanimitat en cap època, i l’ús d’una grafia o una altra depèn de l’escrivà, i de vegades un mateix escrivà ho escriu de formes diferents. No és fins el 1867 que no es pot parlar de la fixació d’una forma oficial per al topònim, i fou la forma “Cabacés”. Apareix així a l’obra Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España : dispuesto por riguroso órden alfabético entre las provincias, partidos judiciales, ayuntamientos, y entidades de poblacion, utilitzada com a referència per l’Instituto Geográfico y Estadístico del govern espanyol:
Un altre indici de fixació gràfica de la forma del topònim ens el donen els segells tampons utilitzats per l’ajuntament del municipi. Així, a principis del segle XIX trobem l’estampació d’un tampó amb la grafia CABACES”. És el primer cop que un tampó expressa el topònim, ja que amb anterioritat només es coneix el segell de lacre de la cort del batlle general de la baronia de Cabassers, que només contenia la representació d’un gos, sense cap text. L’ús d’aquest primer tampó desapareix molt ràpidament, i durant el primer quart del segle XIX ja en trobem un altre amb la llegenda “AYUNTAMIENTO DE CABASES” que, ja entrat el segle XX, seria substituït per un d’idèntic amb la forma “CABACES” en lloc de “CABASES”.
Sabem que el tempó amb la grafia “CABASES” estava en ús encara el 1918. Aquell any l’erudit local Delfí Navàs publicava l’opuscle “Descripció histórica, física y política de Cabacés”, on al capítol “Nom y sello” diu a la pàgina 14: “Lo sello actual, que de tant serví está molt gastat á pesar de ser de metal y’l gravat rebaixat en llog de se de relleu com la jeneralitat, te la forma de elipse: tot voltant diu: AYUNTAMIENTO DE CABASES”. Abans, el mateix autor diu a la pàg,. 13: “Aixis trobem als documens mes vells que existeixen, tant llatins com catalans dels sigles 15, 16 y 17, unes vegades Cabasses ab dos esses, altres ab una y altres ab c. com ara: pero sense acentuá la é. Hasta l’actual sello de l’Ajuntament que de tant vell com es y tot ser de metal ya está molt gastat diu Cabases ab s y no ab c”. Delfí Navàs ens prova, doncs, que al 1918 la fixació de la grafia del topònim no es considerava una qüestió tancada ni de lluny.
Per a qui sí que era un tema resolt de feia temps era per al govern espanyol. A la col·lecció de sigil·lografia conservada a l’Arxhivo Histórico Nacional a Mardid, hi ha una estampació del tampó que diu “AYUNTAMIENTO DE CABASES” i en canvi, el funcionari encarregat del registre, usà la forma “Cabacés” per a dur a terme la descripció:
L’estampació del document anterior, ampliada:
Per tant, no es pot afirmar, com pretenen alguns, que “Cabacés” sigui la “forma tradicional” d’aquest topònim, ja que aquesta suposada tradició no és res més que una fixació gràfica d’un organisme estatal amb seu a Madrid feta el 1867, i regint-se per les normes ortogràfiques de la llengua castellana. Tan feble era aquesta pretesa tradició, que al municipi fins i tot s’utilitzava la forma “CABASES” al segell tampó fins ben entrat el segle XX. I un cop oficialitzada la grafia Cabassers el 1933, no experimentà cap classe de rebuig (com sí que passà a Rialb o Lledó, per posar uns pocs exemples). Durant la guerra civil, a Rialb i a Lledó s’emeté paper moneda fraccionari per a facilitar el canvi, i en ambdós casos les emissions monetàries fan constar les formes pre-normatives dels topònims de Rialp i Lladó. En canvi, les emissions monetàries de Cabassers utilitzen la grafia normativa aprovada el 1933:
Les emissions monetàries de Lledó i Rialb, amb formes deturpades dels seus topònims, tot i ser oficials en el moment de l’emissió les formes normatives:
Amb anterioritat a la guerra civil, la revista Priorat, periòdic quinzenal portaveu de la comarca, que s’edità a Falset fins el 1936, publicava aquesta nota a la pàg. 10 de la seva edició de 06/10/1935: “CABASSERS – D’ací endavant, el nom d’aquesta vila apareixerà a les nostres planes d’acord a l’adopció de la Generalitat de Catalunya. Així en lloc de Cabacés, vinda escrit Cabassers.” El corresponsal de la revista a Cabassers era un veí del mateix poble.
És a dir, l’evidència prova que la forma Cabassers fou acceptada per la població quan s’oficialitzà el 1933. No hi ha cap indici, doncs, que demostri que la forma “Cabacés” sigui una grafia tradicional i molt arrelada a la població. Ja hem vist abans la varietat de grafies usades, fins i tot a partir de la fixació gràfica de l’Instituto Geogtáfico y Estadístico el 1867, amb la forma “CABASES” encara estampant-se a la documentació de l’ajuntament el 1918. La grafia “Cabacés” fou imposada per la dictadura el 1939 simplement perquè era la que utilitzava l’Instituto Geográfico y Estadístico del govern espanyol. La imposició de la forma “Cabacés” el 1939 es pot observar gràficament comparant aquests dos documents, un del 1937, de l’ajuntament republicà (esquerra) i un altre de l’abril del 1939, ja de l’ajuntament franquista. Al franquisme li va faltar temps per a tornar a usar la grafia “Cabacés”:
A la dècada de 1980, quan la Generalitat tornà a oficialitzar la forma normativa, “Cabassers”, hi hagué un moviment dels qui es resistiren al canvi, que aconseguiren revertir la millora i fer que el govern oficialitzés de nou la grafia al·lòctona. I no eren, ni de lluny, la majoria de la població.
Com acabem de veure, afirmar que la grafia ”Cabacés” és la tradicional i popular del topònim Cabassers és, sense pal·liatius, una falsedat. La “tradició”, en tot cas, va ser una imposició del 1939, revertint la normativització i fixació gràfica del 1933.
