El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, esadir.cat, ha incorporat les formes normatives tant dels topònims com dels gentilicis d’aquells municipis que encara tenen com a oficials formes no normatives dels seus noms. Fins fa poc, el portal només recollia les formes oficials d’aquests topònims, que condicionaven també els gentilicis d’aquells llocs.
La legislació vigent obliga a utilitzar les formes oficials dels topònims catalans, amb el benentès que són lingüísticament correctes, però l’existència de topònims oficials amb formes deturpades, al·lòctones o amb altres incorreccions, provoca la contradicció de fer obligatori l’ús de formes errònies pel fet que són oficials. Els ajuntaments amb topònims en aquesta situació entren en contradicció amb el que disposa la llei sobre toponímia oficial, i el portal ésAdir reflecteix aquesta realitat, incorporant tant les formes oficials com les normatives dels municipis amb aquest problema.
Una altra derivada de la incorporació de les formes normatives dels topònims que encara tenen com a oficials formes incorrectes, és que el cercador d’esAdir retorna resultats quan es fa la cerca segons la forma normativa d’aquests noms de lloc. Abans només era possible fer la cerca per les formes oficials. Per exemple, si hom cerca “Lledó”, el resultat dirigeix a l’entrada “Lladó”, que especifica quines són les formes oficial i normativa del topònim.
La llista de millores introduïdes per ésAdir es pot consultar a les entrades corresponents als topònims dels municipis que estan en conflicte amb la llei a causa de la grafia oficial dels seus noms:
Castell-Platja d’Aro – Castell i Platja d’Aro
(Corregit quan el municipi canvià de nom)
Figaró Montmany – el Figueró i Montmany
Forallac – Vulpellac, Fonteta i Peratallada
Torrelavit – Terrassola i Lavit
Agraïm i reconeixem la millora que ha dut a terme ésAdir, i recordem que la responsabilitat de tenir com a forma oficial d’un topònim un error lingüístic és, exclusivament, dels ajuntaments afectats. La cadena de derivades que provoca l’existència d’aquests topònims oficials amb formes incorrectes té el seu origen en l’incompliment de la llei per part dels ajuntaments, que són responsables de tenir la toponímia oficial adequada al que disposa la norma lingüística. Tanmateix, la promulgació del decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, estableix, a l’article 5.1, que els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial a la premsa. Això força l’ús de les formes incorrectes perquè són oficials (i causa frau de llei, perquè les formes incorrectes són oficials contra el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística). Per aquest motiu, els mitjans de la CCMA hauran de continuar utilitzant les formes oficials dels topònims no normatius, encara que el seu portal lingüístic reflecteixi el problema, fins que es faci respectar la llei i s’oficialitzin les formes normatives d’aquests noms.
Que els mitjans de comunicació es vegin forçats per la legislació (i el frau de llei que hi provoca la toponímia oficial no normativa) a usar i difondre faltes ortogràfiques en la toponímia, és una mostra més de la urgència que hi ha per a fer complir la llei en toponímia oficial als ajuntaments que s’hi neguen de fa dècades.
