El 16 de març l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) posava en marxa un joc anomenat Wordle Toponímic, inspirat en el popular joc Wordle, on els participants han d’encertar en sis intents un topònim català amagat a les caselles. Abans d’iniciar el joc, una pantalla prèvia dona les instruccions als participants. Ens vam adonar que un dels tres exemples usats per a ensenyar a jugar al joc, a la pantalla d’instruccions, era la deturpació “Rialp” (fig. 1, esquerra). La forma normativa d’aquest topònim és “Rialb”, però encara és oficial la incorrecció “Rialp”, tot i que la llei ho prohibeix explícitament. En detectar que s’usava com a exemple una grafia incorrecta, que per molt oficial que sigui contravé la legalitat vigent, vam fer una piulada exposant la situació.
El dia 18 de març, en tornar a usar el joc toponímic de l’ICGC, vam veure que la pantalla d’inici ja no mostrava la deturpació “Rialp”, que fou substituïda pel topònim normatiu Renau (fig. 1, dreta). Novament, vam fer una altra piulada adreçada a l’ICGC, en aquest cas agraint-li la correcció. Tanmateix, la situació idònia hauria estat que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hagués pogut corregir la deturpació, i mantenir a la pantalla d’exemple la forma Rialb, en lloc de la incorrecció “Rialp”. No ho va fer perquè la forma “Rialp” és encara la grafia oficial del nom d’aquest municipi, i tot i que ho és de manera completament il·legal, cal que el Govern compleixi la llei i oficialitzi la forma correcta d’aquest topònim (i descarti la incorrecta i encara oficial) abans que l’administració pugui usar la forma Rialb. És a dir, per tal que l’administració pugui complir la llei, el Govern l’ha de complir primer i oficialitzar la forma normativa d’aquest nom de lloc. Davant d’aquesta situació, l’ICGC va optar per substituir “Rialp” per Renau a la pantalla d’exemples, amagant la deturpació oficial.
Rialb no és l’únic cas en aquestes circumstàncies tan lamentables: hi ha més de cent topònims, a Catalunya, que incompleixen la legalitat i que tenen com a oficials formes que no els corresponen. Entre ells, els noms de nou municipis més. Aquesta situació crea greus perjudicis: a més de la vulneració de la legislació catalana, també vulnera els principis de l’Estat de Dret, i normativa internacional de l’ONU i la UNESCO sorbe la protecció de la toponímia com a patrimoni immaterial de la humanitat. És urgent que el Govern faci complir la legislació a la toponímia oficial de Catalunya, i ho pot fer d’ofici.
Perquè no calgui amagar allò que no té justificació ni lingüística ni legal, el que cal és corregir i fer que el 100% de la toponímia oficial catalana sigui normativa. Només depèn del Govern de Catalunya que això sigui així.