Al municipi de Josa i Tuixén se li va denegar el canvi de denominació oficial per la de “Josa i Tuixent” el 2004, però tanmateix se li va permetre oficialitzar la deturpació “Tuixent” per al nucli i cap de municipi, Tuixén, i apareix així a la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella també va pretendre oficialitzar la deturpació “la Torre de Capdella” com a nom oficial del municipi, i també li fou denegada la pretensió. Per contra, se li va permetre oficialitzar formes incorrectes per a diversos nuclis del municipi: Aguiró, la Torre de Capdella (per al cap del municipi) Central de Capdella, Capdella i Obeix, substituint les formes normatives de Guiró, la Torre de Cabdella, Central de Cabdella, Cabdella i Oveix.
Els actes administratius d’oficialització de deturpacions per a aquests nuclis de població es van fer contra el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i contra la Llei 8/1991, de 3 de maig, sobre l’autoritat lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Per tant, d’acord amb l’article 47.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, l’oficialització d’aquestes formes deturpades és nul·la de ple dret. De fet, aquesta oficialtizació, arbitrària en tant que no s’ajusta a dret, és subjecta al principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, contemplat a l’art. 9.1 de la Constitució espanyola, pel qual aquestes actuacions administratives han de ser declarades il·legals.
El Registre del sector públic local de Catalunya i el Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya han de tornar a fer constar les formes normatives, que foren substituïdes irregularment.