L’efecte més cruel de la toponímia no normativa és sobre els infants
L’efecte més cruel de la toponímia no normativa és sobre els infants

L’efecte més cruel de la toponímia no normativa és sobre els infants

[ENGLISH VERSION OF THIS ARTICLE] L’article 8 del decret 133/2020 estableix que “els llibres de text, els materials didàctics i, en general, les publicacions que, en suport físic o digital, es destinen a l’ensenyament reglat i no reglat a Catalunya han de fer constar els topònims de Catalunya en la forma oficial.” Això implica que s’hi han d’incloure les formes deturpades i al·lòctones, que encara són els noms oficials d’alguns municipis i nuclis, tot i que la Llei 1/1998 requereix que només es puguin oficialitzar formes normatives, d’acord amb l’IEC. Si bé això és un problema per a la població en general, perquè s’ensenya a escriure acientíficament diversos topònims, aquest greuge es magnifica als municipis afectats, que és on més i més sovint s’escriuen aquests topònims incorrectes. Per què a la canalla d’aquests llocs se’ls ha d’inculcar un error? Per què se’ls ha d’ensenyar a escriure el nom del seu poble d’una manera que el manual d’ortografia de l’idioma assenyala com a falta ortogràfica? Per què s’ha de transmetre als infants les manies i el fracàs dels adults? Aquest és, sense cap mena de dubte, l’efecte més perjudicial de la toponímia oficial no normativa: l’engany als petits, fent-los escriure el nom del lloc on viuen sense base científica i de forma arbitrària. Els nens han d’aprendre a escriure el nom del lloc on viuen segons les normes de l’idioma, segons l’etimologia d’aquell nom, segons la raó, i no segons la imposició maniàtica de ningú. És culpa dels mestres, que s’ensenyin deturpacions? No, en absolut! Els mestres només compleixen la seva obligació i ensenyen allò que està oficialitzat i regulat. A banda, els nens també aprenen la grafia errònia veient-la arreu fora de l’escola: als indicadors de la carretera de la població, als panells informatius municipals, als fulletons de promoció, etc. Aquesta situació és culpa del Govern, que, havent constatat que els ajuntaments afectats no mouen un dit des de fa 24 anys per a resoldre el problema tot i tenir-ne l’obligació, ha de saber imposar la seva autoritat i fer-los complir la llei, com la compleixen tots els altres municipis. Ni que sigui només per a protegir als petits. Per això sol ja val la pena.

Cabassers.org