La fitxa núm. 6625/3 d’Optimot, el servei de consultes lingüístiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, explica que hi ha deu municipis amb topònims oficials no normatius, i que “en usos no oficials es recomana fer servir sempre la forma normativa des del punt de vista lingüístic”. Aquesta fitxa s’actualitzà per darrer cop el 22 de març de 2022.
El 17 de novembre de 2020 el mateix Departament de Cultura aprovava el Decret 133/2020, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia. Diversos articles d’aquest decret fan d’ús obligatori els topònims oficials (fins i tot els que no són normatius, perquè són oficials) en usos no oficials: a la premsa i publicitat (art. 5.1), a l’edició de mapes i guies (art. 5.2) i als llibres de text, material didàctic i publicacions destinades a l’ensenyament reglat i no reglat (art. 8).
És a dir, la fitxa 6625/3 d’Optimot recomana no fer servir les formes oficials dels topònims que encara les tenen no normatives, i per tant, recomana no complir els articles 5.1, 5.2 i 8 del Decret 133/2020. I ho recomana amb tota la raó del món, perquè aquests topònims que tenen formes oficials no normatives no compleixen la llei, i generen frau de llei en l’aplicació del Decret 133/2020, com s’explica aquí. Així doncs, tenim la contradicció que el Departament de Cultura ha de recomanar no complir alguns articles d’un decret del Departament de Cultura perquè obliguen a usar unes formes toponímiques que contradiuen la llei de Política Lingüística. El lògic i més raonable és que el Govern resolgui d’ofici aquesta situació esperpèntica.
Tenim una altra mostra d’incoherència a la Carta del paisatge del Priorat, preparada pel Departament de Territori. Segons especifica la pàgina web oficial que l’allotja, un dels seus objectius és “impulsar la candidatura del Priorat com a Patrimoni de la Humanitat”. Tot i que la forma oficial d’un dels municipis que formen part de la comarca és “Cabacés”, el document usa la forma normativa d’aquest topònim, “Cabassers”, perquè és la que respecta les disposicions de l’ONU i la UNESCO sobre toponímia, considerada patrimoni cultural immaterial de la humanitat. I tenint en compte que entre els objectius del document hi ha la declaració de la comarca com a Patrimoni de la Humanitat, és obvi i evident que cal seguir la normativa de qui atorga aquesta condició i escriure la toponímia de forma adequada, segons les disposicions que la protegeixen. De nou, veiem com un Departament del Govern obvia l’oficialitat impròpia d’un topònim i usa la forma correcta de la seva grafia, perquè usar la forma oficial (que vulnera la legislació i la norma lingüística) podria causar un perjudici davant d’un organisme internacional. El que no podem acceptar per mostrar fora de casa, tampoc no ho podem acceptar a casa.
Aquests exemples no són res més que una altra prova de la incoherència que suposa mantenir formes toponímiques oficials no normatives, contra la raó, la llei i el sentit comú. Davant d’això, el Govern ha de ser conseqüent i oficialitzar les formes correctes d’uns topònims que tenen formes oficials incorrectes de manera arbitrària.
