Un “tour” per cinc dels municipis amb topònims oficials deturpats.
Als municipis amb topònims deturpats com a oficials hi ha la necessitat de repetir fins a la sacietat aquestes formes incorrectes, com si fer-les visibles per tot arreu les hagués de fer correctes. On menys es nota aquesta necessitat, però, és a Forallac. Aquest nom només designa el terme municipal i l’ajuntament, ja que el municipi es compon de tres antics municipis que decidiren, el 1977, agrupar-se en un de sol: Vulpellac, Fonteta i Peratallada. L’IEC defensa que el nou municipi resultant s’hauria de denominar així, amb els tres topònims, i per aquest ordre, dels nuclis que l’integren. Però es creà un nom factici amb un mètode si més no peculiar: hom posà per odre alfabètic els noms dels tres nuclis, i emprà la primera síl·laba del primer, la segona del segon i la tercera del tercer per a crear el topònim nou: (Fo)nteta, Pe(ra)tallada, Vulpe(llac). El nom “Forallac” té poquíssima visibilitat. Només es pot llegir en un cartell al límit del terme municipal i a la façana de l’ajuntament. Com a curiositat: a la carretera GI-644 hi ha un indicador que marca el camí cap a Vulpellac, capital del municipi, amb la forma, per error, de Vullpellac.
Vulpellac, Fonteta i Peratallada:
A Terrassola i Lavit se la coneix oficialment com “Torrelavit”. En paraules de Joan Coromines, aquesta és una “forma inadmissible en català” que, en voler unir els topònims Terrassola i Lavit, en tot cas l’aglutinat hauria hagut de ser “Terralavit”, però on Terrassola s’abrevià en “Torre” per influències foranes. És dels llocs on, tot i la presència de la deturpació, menys s’amaguen els topònims normatius de Terrassola i Lavit, principalment perquè corresponen als dos nuclis que es van unir per a formar el municipi. Hi ajuda, a aquesta visibilitat toponímica, que hi ha dues esglésies anomenades pel nom del nucli al qual pertanyen: Santa Maria de Lavit i Sant Marçal de Terrassola.
Terrassola i Lavit:
A Cabassers, només a l’entrada del poble, ja hi ha un raig de “Cabacés”. La forma incorrecta s’hi pot llegir cinc vegades, en cinc cartells diferents en un radi de 10 metres. Quan s’ha pujat al poble, al primer carrer que es troba el visitant hi veu quatre vegades més l’error “Cabacés”, incloent unes lletres enormes metàl·liques amb tipografia que recorda una popular marca de batut de cacau. Aprofitant que part del seu terme municipal està integrat al Parc Natural de Montsant, hi ha una sobreabundància de mapes en cartells i indicadors de camins, tots amb la forma al·lòctona “Cabacés”. Fins i tot les tapes de la sèquia, instal·lades en ple franquisme, tenen la inscripció “Aguas Cabacés”. No ha calgut ni tocar-les, perquè la forma toponímica oficial encara és la imposada per la dictadura el 1939.
Cabassers:
A Campmany la fomra deturpada “Capmany” apareix a cada cartell de cada carrer, i en cartells que és obvi que no cal que anomenin el nom del lloc, perquè ja se sap que l’església fortificada de Santa Àgata i la capella de Sant Sebastià són d’allí i no del poble del costat. No caldria que els cartells de metacrilat ho recordessin. Però ho fan. Excusatio non petitia, accusatio manifesta.
Campmany:
Lledó és l’altre municipi amb una presència exagerada del topònim deturpat per tot arreu. Només a l’entrada del poble ja s’hi veuen tres cartells diferents, incloent-ne un que avisa que el municipi està agermanat amb Zizurkil, a Guipuzkoa. Que el cartellet que avisa de l’agermanament digui “Lladó” i no Lledó equival a escriure Cizúrquil i no Zizurkil, però no hi va caure ningú. La insistència, a Lledó, és de tanta intensitat, que fins i tot a les portes de l’Ajuntament i del Sindicat s’hi recorda que són els de LLADÓ. Ni a Cabassers ni a Campmany no arriben tan lluny en la redundància. Per acabar-ho d’adobar, per un cartell que instal·laren amb la forma correcta del topònim, davant de l’església de Santa Maria de Lledó, algun deturpador hagué de posar una mena de pasta blanca sobre la E per a fer que semblés una A i es llegís “Lladó”.
Lledó:
Aquesta insistència en la repetició és la prova que les autoritats locals saben del cert que el que fan no està ben fet. Saben que les formes genuïnes i legítimes dels topònims no són les que fan escriure a tot arreu. I fan escriure les deturpades per amagar les correctes, en una mena d’exercici orwellià que recorda l’eslògan de l’IngSoc, i tot per afirmar el contrari del que en realitat és, per tal que, a base de repetir-ho mil vegades, el seu públic s’ho acabi creient.
WAR IS PEACE
FREEDOM IS SLAVERY
IGNORANCE IS STRENGTH
