Fins el 1933, el topònim oficial d’aquest municipi fou Torrelavid. A partir de la normativizació toponímia d’aquell any, el BOGC 119, de 14 de novembre de 1933, oficialitzava el nom del municipi amb el dels dos nuclis que el conformen: Terrassola i Lavit. Amb el franquisme retornà a l’oficialitat la forma Torrelavid, fins que el 1983 la Generaltiat oficialitzà la forma Torrelavit. Joan Coromines escriu a l’Onomasticon Cataloniae que aqusta forma és inadmissible en català, creada a imitació de toponims castellans com Torrelagun i anàlegs. És la fusió, mal feta, dels noms dels dos nuclis que integren el municipi, Terrassola i Lavit. Coromines defensa que, en tot cas, d’haver volgut fer una fusió correcta, haurien d’haver creat la forma “Terralavit” (que tampoc no considera acceptable i cita, només, com a exemple contraposat a Torrelavit).
La forma Torre-Lavit va aparèixer el 1920, després de la fusió dels municipis de Terrassola i Lavit en un de sol. Ja hi hagueren intents d’unió, que no prosperaren, el 1853 i el 1867. Tanmateix, l’Instituto Geográfico y Estadístico espanyol registrava, com a oficial la forma “Torrelavid”, en una evident castellantizació de -vit per -vid (Llista de noms dels municipis de Catalunya, pàg. 29, i BOGC 119, pàg., 995). La documentació de la dècada de 1930 mostra que el canvi toponímic que oficialitzà la Generalitat el 1933 s’acceptà sense cap complicació al municipi, com mostra, per exemple, aquest document de subsidis a càrrec del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, de 9 de novembre de 1936 (imatge número 19):
El document anterior és molt interessant perquè mostra les dues formes del topònim, “Torre-Lavit” al tampó de l’alcaldia i “Terrassola i Lavit” a la data del document, també en tampó. Com en altres casos, la forma “Terrassola i Lavit” es veié truncada pel franquisme i el retorn que feu la dictadura a “Torrelavid”, amb la terminació -vit canviada el 1983 a la forma oficial. Justament per aquesta adaptació de la forma oficial feta el 1983, que l’apropa a la forma instaurada el 1920 de “Torre-Lavit”, no considerem que el topònim actualment oficial per a aquest municipi, Torrelavit, sigui d’imposició franquista. Ara bé, no s’ha d’oblidar que quan es parla d’arrelament d’una forma toponímica deturpada entre la població cal tenir sempre en compte l’efecte del franquisme en aquest arrelament, i cal tenir clar que qualsevol “tradició” en aquest sentit comença amb la imposició un altre cop, el 1939, de les formes deturpades vigents abans de 1933, com un instrument més de repressió contra la llengua catalana, per tal de desprestigiar l’obra normativitzadora de Fabra. El franquisme trencà la normalització de 1933, i fou un factor d’influcència decisiu en la pervivència de les formes deturpades actualment encara oficials, per herència directa de la imposició de 1939, sovint mal entesa com una “tradició”.
El 1981 l’ajuntament del municipi acceptà la proposta d’oficialització de la forma Terrassola i Lavit, però la pressió d’alguns veïns, com mostra la documentació conservada a l’arxiu del Departament de la Presidència, va fer que finalment el 1983 s’oficialitzés una catalanització de Torrelavid: Torrelavit.
Al municipi els noms dels dos nuclis, que es troben a tocar l’un de l’altre, es mantenen ben visibles gràcies als cartells que llueixen les dues esglésies de les antigues parròquies, Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit.
