A l’ajuntament de Caçà de la Selva no li va agradar mai aquesta denominació, i sempre preferí la forma “Cassà de la Selva”. Fins a la normativització de 1933 el nom oficial del municipi s’escrivia Cassá de la Selva”, i de 1933 a 1939, “Caçà de la Selva”, tot i que l’ajuntament mai no volgué usar la forma normativa del topònim, i feu constar la grafia “Cassà de la Selva” fins i tot als segells de sobretaxa postal per impost de guerra que emeté a partir del conflicte del 1936:
Joan Coromines, a l’Onomasticon Cataloniae, explica l’etimologia del nom a partir d’un nom propi romà, l’ètimon CATTIANUM. Tenint en compte que l’ortografia moderna del català reserva la grafia ss per al so fricatiu alveolar sord intervocàlic a les paraules que han arribat al nostre idioma mitjançant alguna llengua diferent del llatí, el topònim Caçà cal escriure’l amb ç, ja que el seu origen és llatí i en la seva transmissió no ha patit cap classe d’influència de cap altra llengua. L’Institut d’Estudis Catalans així ho va defensar, i va considerar sempre la forma “Cassà de la Selva” no normativa, fins que, sense renunciar a “Caçà”, acceptà també “Cassà”, contra el seu propi criteri i norma. Per això el topònim “Cassà de la Selva” no apareix com a no normatiu al Nomenclàtor, i ja a la primera llista de noms oficials dels municipis de Catalunya, publicada al DOGC 303 d’11.02.1983, el nom del municipi hi apareixia amb la forma “Cassà”. En canvi, el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 140, del 6 de juny d’aquell mateix any, encara feia anar la forma normativa, Caçà.
La raó de la decisió de l’IEC gairebé fa riure: els sistemes informàtics de la dècada de 1980 no incorporaven la ç, i això feia que el nom del lloc aparegués sota una forma malsonant: “Caca de la Selva”. Per aquest fet l’IEC decidí acceptar la grafia “Cassà”. És l’única excepció que l’Institut ha fet mai, acceptant una grafia que prèviament havia indicat com a no normativa i, per tant, inacceptable. Avui en dia, però, aquesta decisió ja no se sustenta per enlloc, ja que els sistemes informàtics moderns incorporent, tots, sense cap excepció, la ç, i l’IEC s’hauria de plantejar exigir el retorn de la grafia correcta, Caçà.
