Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà

Al Libro de estilo de ABC (ed. Ariel, 1995, pàg. 145), hi ha una taula d’equivalència de topònims catalans amb els seus exònims castellans:

El diari recomana als seus redactors fer servir els exònims castellans dels topònims catalans que en tenen, i per això prepara un apèndix que es titula “Topònimos vernáculos y su correspondencia en castellano”. Aquest document recull que “Cabassers” és el “nombre vernáculo” (és a dir, català) del municipi, i que “Cabacés” és el seu nom castellà. La versió espanyola de la Wikipedia també afirma el mateix: “Aunque el topónimo Cabacés es el topónimo oficial, el topónimo correcto y defendido por el Instituto de Estudios Catalanes es Cabassers, convirtiéndose así en uno de los pocos municipios de Cataluña que tienen el topónimo oficial en castellano” (vegeu la guerra d’edicions que ha portat a la modificació d’aquest apartat de la Wikipedia):

Finalment, el professor de geografia de la Universitat de Lleida, Jesús Burgueño, a l’article “Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes” conclou que “una castellanización ortográfica más evidente es la pérdida de ss, pasando a s (Llusanés, Mollerusa) o a c (Cabacés)”:

La forma “Cabacés”, doncs, és una castellanitzacio evident, accentuada segons les normes ortogràfiques de la llengua castellana del 1738 (i publicades el 1741). De fet, el primer cop que trobem la grafia “Cabacés” és en un document del 2 d’octubre de 1742. Més endavant, el 1868, l’Instituto Geográfico y Estadístico espanyol fixà la forma “Cabacés” com a nom oficial del municipi, tot i que a partir d’aquella data és habitual trobar també la grafia “Cabasés” fins i tot al segell tampó de l’ajuntament, i la forma “Cabacés” no s’implantà completament fins que la imposà el franquisme el 1939, en substitució de la forma catalana del nom del lloc, Cabassers, oficialitzada per la Generalitat el 1933. El 1983 la Generalitat torna a oficialitzar la forma genuïna del topònim, Cabassers, però resistències locals difícils d’entendre al nom català, en una població pràcticament 100% catalanoparlant, va fer oficialitzar de nou el nom castellà el 1989 després d’una resistència al nom català iniciada el 1980, tan bon punt com Aina Moll, llavors a càrrec de Política Lingüística, suggerí a l’ajuntament que fes el canvi. A partir del 1998, i pel que disposa l’article 18 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, la forma oficial hauria de tornar a ser la catalana, però de nou, inexplicablement, encara és oficial l’exònim castellà del nom del lloc, “Cabacés”.

“Cabacés” és l’únic municipi de Catalunya que encara té el seu nom oficial en castellà, perquè aquest nom s’ajusta a les normes ortogràfiques de la llengua castellana i no a les de la llengua catalana. De fet, la pronúncia de l’exònim també és diferent, Cabacés [kaβa’θes] i Cabassers [kaβa’ses], per molt que al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya hagin volgut fer constar la pronúncia catalana per a l’exònim castellà, que encara és oficial.

Durant la dictadura franquista, i abans de la normativització del 1933, era un fet habitual que moltes poblacions catalanes tinguessin denominacions oficials en castellà. Per exemple, es poden citar els casos d’Albañá, Aliñá, Castillo de Aro, Móra de Ebro, Móra la Nueva, San Quírico Safaja, Vilella Baja, etc. Els altres noms oficials no normatius de municipis no són exònims castellans, sinó noms catalans amb formes prenormatives (anteriors a la normativització de Fabra), que avui en dia es consideren faltes ortogràfiques (Capmany, Lladó, Figaró-Montmany, Massanes, Navars, Rialp), errors de conjunció (Castell-Platja d’Aro) o noms facticis construïts de forma no acceptada per l’Institut d’Estudis Catalans (Forallac, Torrelavit).


Article relacionat: Guerra d’edicions a la pàgina «Cabacés» de la Wikipedia en castellà