L’Institut d’Estudis Catalans va suprimir la majoria d’accents diacrítics en una reforma feta el 2016, i l’Ortografia catalana editada el 2017 ja recollia aquesta modificació. Tanmateix, el propi manual d’ortografia especifica això en referir-se a l’afectació de la mesura sobre la toponímia:
“Excepcionalment, i ateses les implicacions extralingüístiques de naturalesa legal que pot tenir la reducció de la llista de mots amb accent diacrític, en els topònims es manté l’accent diacrític en alguns mots no inclosos en el quadre 32, com ara Cóll, Jóc o Móra. Igualment, en la microtoponímia i en la toponímia urbana: el Camp de la Bóta, carrer del Cós, clot de l’Ós (terme de Queralbs).” (pàg. 99).
Aquestes “implicacions extralingüístiques de naturalesa legal” a què es refereix el text és l’obligació que tindrien els ajuntaments amb topònims amb diacrítics d’oficialitzar la noves formes, amb els diacrítics suprimits, per tal de complir la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que regula la toponímia oficial de Catalunya a l’article 18. Per això no es van suprimir els diacrítics de la toponímia. Això prova un cop més l’obligació dels ajuntaments de complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que diu: “Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa”. Si s’haguessin suprimit els diacrítics, els ajuntaments afectats haguessin hagut de prendre acords municipals per a oficialitzar les noves grafies, com estableix el mateix article 18 al punt 2, que indica el mecanisme per a donar compliment al punt 1: “La determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local”. Aquesta legislació, referida a toponímia, són els articles 30 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003, i els articles 2 i 14 del Decret 139/2007. Queda clar, doncs, que la legislació de règim local ofereix als ajuntaments el mecanisme per a complir el que estableix l’art. 18.1. Dit d’altra manera: tots els ajuntaments tenen l’obligació d’adequar la seva toponímia al que determina l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, i per a fer-ho el punt 2 del mateix article indica el mecanisme i el procediment, que són els fixats per la legislació de règim local. I si entenem que no es van suprimir els diacrítics per no generar l’obligació de canvi de grafia oficial als ajuntaments afectats, és fàcil d’entendre que els que actualment encara no compleixen la llei de política lingüística a la seva toponímia oficial tenen l’obligació de fer-ho.
Tanmateix, si algun ajuntament es nega a complir la legislació vigent en matèria de toponímia oficial, el Govern de la Generalitat pot dur a terme, d’ofici, les correccions toponímiques necessàries, com s’especifica al punt 3.1 de l’estudi jurídic que podeu consultar a lex.cabassers.org.
