Abans de començar, i per a evitar equívocs, hem d’aclarir que la forma correcta del gentilici de Cabassers és cabasserol. Dit això: s’ha pretès que el gentilici s’escrivís “cabacerol”. El primer que va usar aquesta grafia fou Vicenç Biete, al seu treball “Toponímia de Cabacers i el seu terme”, publicat al número 5 de la Revista Catalana de Geografia (1979). L’usava, ell, per coherència, perquè defensava la forma “Cabacers” per al topònim, seguint l’opinió d’Enric Moreu-Rey. Tanmateix, ben aviat adoptaren aquesta forma espúria del gentilici els qui defensaven que el topònim Cabassers s’escrivís “Cabacés”; la forma “cabasserol” posava massa de manifest l’absurditat de la grafia “Cabacés” per al topònim, i creien que “cabacerol” s’hi apropava més. L’ajuntament arribà a usar aquest gentilici deturpat el 1985, per a imprimir un tríptic turístic:
Aquest és el primer ús públic documentat del gentilici “cabacerol” aplicat a la grafia “Cabacés”. Al contrari del que pretenien, l’ús de “cabacerol” feia encara més insostenible qualsevol al·legat a favor de la grafia “Cabacés”. El mateix Vicenç Biete -que, recordem-ho, usava el gentilici “cabacerol” per coherència amb la seva preferència per la forma “Cabacers”- escrivia el 1983, en un article al número 6 de la revista El Sitjar:
En qualsevol derivat de Cabacers apareixerà aquesta erra amagada: Cabacerol, Cabacerenc, etc. En canvi, si afegim els sufixes -ol i -enc a la paraula Cabacés, tindrem Cabacessol i Cabacessenc, mots totalment absurds.
Per tant, escriure “cabacerol” i no “cabasserol” per a mirar de sostenir la grafia “Cabacés”, només aconsegueix posar encara més de manifest la incorrecció, perquè la r etimològica continua apareixent al pretès derivat. Apareix fins i tot quan s’escriu el gentilici (com a adjectiu, si es vol) en castellà: “cabacerense”:
I és que l’etimologia és infalsificable i insubstituïble. Per això tots els intents de justificar la grafia “Cabacés” sempre acaben en fracàs rotund.
