La llei de Memòria Democràtica i la toponímia

A principis de novembre de 2022 l’agència EFE distribuïa una informació titulada Los últimos pueblos de España con nombres franquistas, replicada per molts mitjans. La notícia posava en context els canvis que caldrà aplicar a la toponímia per la nova Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática aprovada pel Congreso de los Diputados, que farà canviar la nomenclatura franquista, explícita o indirecta. En el cas de Catalunya els topònims afectats són Cabacés, Capmany. Lladó i Rialp. L’article 35.2 d’aquesta nova llei considera contraris a la memòria democràtica els noms de lloc que continguin referències al franquisme. Els topònims catalans mencionats van ser deturpats per la dictadura per raons polítiques, i per tant la nova llei els afecta de ple. L’article 3.6 reconeix la llengua catalana com a víctima del franquisme, i el 4.4 reconeix la política de repressió que van patir tant l’idioma com la cultura catalanes a mans de la dictadura franquista. Per tant, l’ortografia deturpada imposada pel règim fa que aquests topònims, amb la seva forma actual, siguin contraris a la memòria democràtica, i que calgui corregir-los per les formes que aprovà la legalitat republicana el 1933, en normativitzar la toponímia. Tambe per l’art. 30, que diu que les víctimes definides per aquella llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva.

Això posa de manifest que és impossible sotmetre a votació de ningú si s’han de corregir o no aquests topònims. S’han de corregir, perquè no hi ha alternativa, i no només per aquesta nova llei de Memòria Democràtica. Ja era un disbarat voler votar si calia dur a terme les correccions o no, perquè l’ortografia no és una cosa que es pugui triar, i el compliment de la llei tampoc. I la Llei de Política Lingüística, aprovada pel Parlament de Catalunya el 1998, ja deixa clar a l’article 18.1 que els topònims de Catalunya només tenen com a forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC. El problema ha estat que la mal anomenada toponímia oficial no normativa es va deixar enquistada des de la dècada de 1980, i les incoherències de la legislació de règim local han fet que el Govern no n’hagi exigit la correcció.

Ara, però, ens trobem en un escenari en què ajuntaments catalans hauran d’atendre forçosament la legislació estatal que els fa corregir els topònims d’imposició franquista. No fer-ho comportarà sancions econòmiques i la privació de subvencions per als ens locals.

Tenen tots aquests ajuntaments una darrera oportunitat de respectar la llei catalana voluntàriament. I si continuen negant-s’hi, el Govern de la Generalitat també té una darrera oportunitat de fer-se valdre fent complir la llei aprovada pel Parlament. Si no ho fan, està clar que la legislació estatal serà la que posarà ordre en aquest desori.

La toponímia oficial no normativa és una aberració jurídica tan escandalosa, que es pot assenyalar per tots els flancs possibles: perquè es va oficialitzar de forma improcedent, perquè no compleix la Llei de Política Lingüística, perquè vulnera drets fonamentals, i perquè (això només alguns) és una imposició franquista contrària a la memòria democràtica. Les institucions no han de defensar més aquesta il·legalitat, que s’ha de corregir.

Podeu veure un resum del procediment de correcció que activa la Ley 20/2022 a Twitter.


Resumit a Twitter i a Mastodon

Articles relacionats:
La capacitat coercitiva de la Llei de Memòria Democràtica
La continuïtat de la il·legitimitat franquista
La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
Topònims franquistes

Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”

image_pdfPDFimage_printImpressió