Si no es corregeix la toponímia oficial no normativa, el pla de 100 punts presentat pel Govern el 29 de novembre de 2022 per a protegir i fomentar el català, “El català, llengua de país“, acabarà produint efectes negatius sobre la llengua. Ho expliquem:
La pàgina 17 del dossier, sota l’epígraf del Departament de Territori, incorpora aquest punt:
46 — Garantir l’ús de la toponímia en català i aranès
El Departament vetlla perquè es garanteixi l’acompliment de la legislació lingüística en matèria de toponímia. Treballa amb els diferents agents implicats per a la incorporació d’una clàusula d’obligat compliment a totes les fórmules jurídiques i administratives de contractació, per a fer servir les formes oficials de la toponímia i cartografia de Catalunya.
Repetim això, perquè és important:
“la incorporació d’una clàusula d’obligat compliment a totes les fórmules jurídiques i administratives de contractació, per a fer servir les formes oficials de la toponímia“
Si això es queda així i ja està, aquesta clàusula obligarà a fer servir les formes de la toponímia que són oficials tot i ser incorrectes, bé perquè són noms castellans, anglesos, perquè contenen faltes ortogràfiques o perquè són acrònims o conjuncions mal fetes. És l’anomenada “toponímia oficial no normativa”, que és un oxímoron per a definir la toponímia que és oficial sense poder-ho ser, perquè no compleix les normes de l’idioma, ni la llei de política lingüística. Si no es corregeix aquest desgavell, podem acabar veient com el pla per a la protecció i el foment de la llengua catalana acaba servint per a fer usar noms en castellà, en anglès i plens de faltes. El contrari del que diu que pretén. Una llengua de prestigi no pot tenir noms de lloc escrits com si l’idioma no tingués normes, ni aquestes incorreccions han de tenir ús oficial.
Per això és imprescindible que la primera part del text, que diu que es vetlla perquè “es garanteixi l’acompliment de la legislació lingüística en matèria de toponímia“, impliqui, abans de res, fer complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que diu literalment:
Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.
Això ha de fer corregir immediatament els topònims dels municipis de Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Forallac, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp i Torrelavit. Però també els de nuclis com Aguiró, Capdella, la Torre de Capdella, Central de Capdella, Tuixent, incloent noms d’urbanitzacions com River Park, Junior Park, Tourist Club, etc. Aquí hi trobareu la llista completa de la toponímia oficial que no compleix les normes ni la legislació.
I que es deixin d’excuses sobre l’autonomia municipal; si la Ley 20/2022 de Memoria Democrática pot fer canvair topònims franquistes per molt que un Ple no ho vulgui, la 1/1998 de Política Lingüśtica també pot fer corregir topònims impropis. Que deixin estar la potestat inexistent dels ajuntaments de determinar com s’ha d’escriure res, que no plantegin votacions absurdes i sense fonament legal per a decidir l’ortografia, i prou silencis amb què fa dècades que una administració intenta cobrir a l’altra, per a permetre que alguns ajuntaments incompleixin la legislació sense que ningú no els cridi a l’ordre. O s’elimina la toponímia oficial no normativa d’una vegada, o l’efecte del pla de foment del català, a la toponímia, serà forçar a l’ús de formes incorrectes, i es farà el ridícul un altre cop. Això no és cap novetat i ja passa pel Decret 133/2020, que obliga a usar els topònims oficials, inclosos els que són oficials amb formes aberrants i contràries a les normes de l’idioma i a la llei de Política Lingüśitica.
La toponímia oficial no normativa no té marge. Són cacicades d’altres èpoques que no caben a l’ordenament jurídic actual. Per això, cada vegada que des de qualsevol administració es remenin assumptes toponímics, sortirà aquest quist envescant-ho tot, fins que es resolgui.
