La llei o es compleix o no es compleix (amb les conseqüències que tingui), però no es vota si s’ha de complir o no.
La Cadena SER va entrevistar el 15 d’octubre de 2022 l’advocat de l’Associación de Víctimas del Franquismo, Eduardo Ranz, que ha demanat a uns quants municipis amb topònims franquistes afectats per la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, que els retirin. Preguntat sobre la voluntat dels veïns, Ranz deixa les coses tan clares com són:
-Hay veces que hay conflicto con los vecinos? Hay pueblos que se niegan a que… Cuyos vecinos se niegan a que el nombre se cambie?
– Sí, pero yo creo que eso ha generado cierta confusión. Es decir, es como si llega un alcalde y dice que va a someter a votación si en el territorio se paga o no se paga el Impuesto sobre el Valor Añadido. Es decir, es que un alcalde no tiene esa posibilidad. Lo único que hace es confundir a su electorado. Esa decisión ya se ha tomado a través de los representantes que están en el Parlamento, que han votado esta reforma de ley.
Podeu escoltar l’entrevista aquí:
És obvi que un ajuntament no pot sotmetre a votació de ningú si ha de complir la llei o no. Els ajuntaments de municipis amb noms oficials que no respecten la Llei de Política Lingüística, o la de Memòria Democràtica, no poden fer votar si s’han de corregir o no: s’han de corregir per a complir la legislació vigent. No és un assumpte de voluntats, sinó de legislació.
Algú pot pretendre al·legar que Cabacés, Capmany, Lladó o Rialp, que són els topònims d’imposició franquista encara oficials per a quatre municipis catalans, no presenten el mateix cas que els topònims que comencen amb “Villafranco” o acaben amb “del Caudillo”. Doncs sí, presenten el mateix cas: mentre que aquests “Villafrancos” i “del Caudillo” foren anomenats així per a honrar el dictador, a Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp els van retirar les grafies normatives de Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb per a desprestigiar l’obra normalitzadora de Fabra, de la Generalitat republicana i de la Mancomunitat, com a acte repressiu i d’humiliació contra la llengua i cultura catalanes. Pel mateix motiu que moltes altres poblacions van veure imposades les grafies anteriors a la normativització de 1933, i que avui en dia són tan escandaloses quan es comparen: Serchs per Cercs, Marsá per Marçà, Capsanes per Capçanes, Molá per el Molar, San Sadurdí de Noya per Sant Sadurní d’Anoia, San Cucufate per Sant Cugat del Vallès, etc. Tots són topònims d’imposició franquista, inclosos els que encara són oficials. Per a més detalls sobre com la Ley de Memoria Democrática afecta aquests casos, podeu llegir aquest article.
Afirmar que es votarà si s’ha de complir la legislació vigent és enganyar a la població. Ranz ho diu molt clar a l’entrevista: “lo único que hace es confundir a su electorado. Esa decisión ya se ha tomado a través de los representantes que están en el Parlamento“.
