Sempre que es proposi canviar l’ortografia d’un topònim cal anar a parar al mateix lloc, a l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, i recordar què diu:
Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüśitica de l’Institut d’Estdis Catalans.
La tasca està reservada per llei a l’IEC, i només l’IEC, amb criteris científics, pot determinar com s’escriu un nom de lloc. El maig de 2022 l’Ajuntament de Barcelona va començar a plantejar-se canviar la grafia del topònim del barri de la Teixonera, segons explica una informació recollida per Betevé. El titular diu “De Teixonera a Taxonera: l’Ajuntament de Barcelona estudia com canviar el nom del barri”. I hi ha un equívoc: no es tracta d’un canvi de nom, perquè no se n’hi vol posar un de completament diferent, sinó d’un canvi d’ortografia. Ningú no té la potestat de fer això, excepte l’IEC, per l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 ja mencionat, i perquè és l’autoritat lingüística, reconeguda per la Llei 8/1991.
Per a modificar l’ortografia d’un topònim no valen els arguments que solen al·legar els qui promouen aquesta classe d’iniciatives impossibles. Ni és un assumpte que la voluntat popular pugui dirimir, ni es pot sotmetre a votació l’ortografia, i encara menys es pot canviar arbitràriament, sense seguir la normativa lingüística de l’IEC, com mana la Llei 1/1998.
El Consell del Districte d’Horta-Guinardó, a la seva sessió del 2 de desembre de 2022, va debatre la possibilitat de dur a terme aquest canvi de grafia. Que no s’enganyi ningú: això no es pot fer. I si es fes, la Justícia el revertiria, perquè una decisió així seria arbitrària i no s’ajustaria a Dret (com ja va passar el 2004 amb l’oficialització d’un escut de Barcelona que no seguia les regles necessàries). L’autonomia municipal té el límit del marc de la llei, i en aquest cas la llei és claríssima: els noms de lloc s’escriuen segons les normes lingüístiques de l’IEC. Tampoc no es pot convocar cap consulta popular perquè ningú voti com s’ha d’escriure un topònim. Fer-ho votar no convertiria el canvi en legal ni en legítim. Equivaldria a fer votar si s’ha de complir o no el que disposa la Llei de Política Lingüística. Els fonaments de dret que fan impossible una consulta d’aquest tipus els podreu llegir en aquest article.
L’administació ha de ser curosa en els procediments i ha de mantenir sempre la integritat. La toponímia és part de la identitat dels ciutadans. El símbol és el nom, no la seva ortografia, que la determina l’autoritat lingüística i no el caprici ni el gust de ningú.
Per a més informació sobre el nom del barri de la Teixonera podeu llegir l’excel·lent article de M.J. González “Barri de la Taxonera: el ‘antrotopónimo’ imposible”, que podeu descarregar en PDF aquí.
