El Parlament de Catalunya promulgava, el 7 de gener de 1998, la Llei 1/1998, de Política Lingüística. Avui fa vint-i-cinc anys d’aquell fet, i fa el mateix temps que diversos ajuntaments n’incompleixen, impunement, l’article 18.1, que diu que els topònims oficials de Catalunya han de ser catalans i estar escrits segons les normes lingüístiques de l’IEC. Per contra, hi ha ajuntaments que tenen formes aberrants com a noms oficials, o plenes de faltes, i fins i tot encara queden quatre municipis que tenen com a oficial la toponímia d’imposició franquista, i alguns topònims estan en castellà o en anglès. Tot plegat és un demèrit i un desprestigi pel nostre idioma: que els noms de determinats llocs s’hagin d’escriure com mana i ordena la cacicada local i no com disposen la Llei i la ciència només és indicatiu de corrupció i de subdesenvolupament.
Cap dels Governs de la Generalitat que hi ha hagut de 1998 ençà no ha volgut resoldre el problema, i això que pel Govern hi han passat tots els partits catalanistes de l’arc parlamentari excepte la CUP. Cap Govern no ha volgut enfrontar mai el problema dels ajuntaments que imposen l’escriptura dels noms de municipis i nuclis segons una mania i no com determinen la llei i la norma. Ans al contrari, han mantingut i desenvolupat legislació mal feta expressament, per a mirar de mantenir gràcies a l’ambigüitat aquesta cacicada.
Entre els topònims impropis que es mantenen apuntalats per aquesta arbitrarietat n’hi ha uns quants d’imposició franquista, que encara són oficials: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Exactament igual com si encara fos oficial la nomenclatura franquista per a Serchs, Vich, Figueras, San Cucufate, Mayals, Montblanch o Rosas. I per a posar la cirereta al pastís, una dada: aquests topònims franquistes no es corregiran perquè els ajuntaments d’aquests municipis siguin conscients de l’aberració que cometen, ni perquè el Govern tingui més coneixement o vergonya que ells. Es corregiran perquè el Govern espanyol ha promulgat una llei antifranquista que fa esborrar qualsevol rastre de la dictadura a l’espai públic, també a la toponímia. Els altres topònims mal escrits no es corregiran si no es modifica la legislació que encobreix la caicada, o si una sentència judicial no posa ordre al desgavell toponímic que han protegit tots els Governs de la Generalitat.
Com va exclamar Jaume I exigint dignitat a la batalla de Portopí, quan va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: “Vergonya, cavallers, vergonya!”
