Es pot intentar defensar jurídicament la toponímia oficial no normativa per les contradiccions internes de la norma. Però no es pot intentar una defensa jurídica de la toponímia no normativa franquista sense caure al revisionisme històric o negacionisme. És impossible. L’argument de defensa dels topònims no normatius només pot ser l’error de la legislació de règim local, pel qual un decret “permet” vulnerar la Llei de Política Lingüística, de manera que com que la norma té contradiccions, les ha de resoldre una sentència si un ajuntament no té la bona voluntat de respectar l’ortografia i l’autoritat lingüística de l’IEC. Però la Llei de Memòria Democràtica d’octubre de 2022 és clara, ja que els fonaments per a declarar elements contraris a la memòria democràtica són raons historiogràfiques. L’article 36.3 de la Llei 20/2022 estableix que aquestes raons són el fonament per a incloure un element al catàleg que el declara contrari a la memòria democràtica. Les raons historiogràfiques que fan declarar els topònims deturpats pel franquisme contraris a la memòria democràtica es poden llegir detalladament aquí, però en resum brevíssim: la Generalitat oficialitzà el 1933 formes toponímiques normativitzades per l’IEC segons l’ortografia catalana, i el 1939 la dictadura franquista va tornar a les formes prenormatives, anteriors a 1933, per raons polítiques.
Per tant, pels topònims franquistes la defensa no podria ser jurídica, sinó basada en el revisionisme i el negacionisme històric. Per a evitar la retirada d’un topònim franquista caldria negar el seu origen franquista. I la història no es pot canviar. Les deturpacions toponímiques de 1939 són universalment reconegudes com a franquistes per tota classe d’actors, també actors oficials, la premsa, l’acadèmia i el públic general. Per això, les grafies Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp seran retirades en aplicació d’aquesta llei: no es pot negar que el 1933 la Generalitat oficialitzà unes grafies normatives per a aquests noms de lloc, i que la dictadura les substituí per les que encara són vigents amb la intenció de desprestigiar l’idioma, com va fer a tantes altres poblacions. No s’ha de fer creure a ningú que aquesta matèria sigui al camp de la voluntat, perquè no hi és: no es pot plantejar cap classe de consulta per a preguntar a ningú si s’ha d’eliminar o no la toponímia franquista, il·legalitzada per la Llei 20/2022.
Resumit a Twitter i a Mastodon
Articles relacionats:
–La continuïtat de la il·legitimitat franquista
–La diferència entre toponímia prenormativa, normativa i franquista
–La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia
–La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
–Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
–Topònims franquistes
Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”
