Contradiccions que s’han de resoldre
La nota de premsa que va difondre el Govern el 27 de maig de 2019, quan va aprovar l’actualtizació del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, descriu així la tasca de la Comissió de Toponímia:
Adscrita al Departament de Cultura des de 2012, la Comissió de Toponímia va ser creada l’any 2001 pel Govern per vetllar per la toponímia de Catalunya i és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya, sempre d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut d’Estudis Aranesi. Els topònims són part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya, per això la Comissió de Toponímia també és l’encarregada d’adoptar les mesures pertinents per tal de difondre la toponímia oficial i els estudis de toponímia en general que es duguin a terme.
El Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia, reforça aquesta voluntat de protecció de la toponímia, i al preàmbul afirma:
La IX Conferència de les Nacions Unides sobre la normalització dels noms geogràfics (2007), en la Resolució IX/4, considera que els topònims formen part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat, i que s’han d’inventariar, protegir i promoure d’acord amb la Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, de 17 d’octubre de 2003.
No hi ha cap contradicció més gran amb els objectius de la Comissió de Toponímia i de la legislació lingüística que regula els noms de lloc que l’existència dels anomenats “topònims oficials no normatius“. Són topònims que no respecten les normes de la llengua, i que són oficials exclusivament per motius polítics, i en diversos casos com a herència directa del franquisme.
El mateix preàmbul del Decret 133/2020 també afirma que la Generalitat té la competència exculsiva sobre l’organització territorial, que inclou els topònims, d’acord amb l’article 151.b) de l’Estatut d’autonomia. No pot haver-hi cap excusa, doncs, per a no fer les modificacions que calgui a la legislació de règim local per tal que els ajuntaments tinguin l’obligació inequívoca d’eliminar l’aberració dels topònims oficials no normatius. Si els topònims són part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya i part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat han de ser tractats, tots, com a tal, i no tenir-ne uns quants abandonats al caprici de ningú.