Un cas pràctic que mostra per què el Govern ha de corregir la legislació de règim local

El 29 de setembre de 2022 vam enviar una instància genèrica a l’Ajutnament de Cabacés per la que li exposàvem les vulneracions de Dret i els perjudicis que causa el fet que la forma oficial del topònim d’aquest municipi sigui la deturpació “Cabacés” en comptes de la forma normativa, Cabassers. Exposàvem que això és contrari a l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. També, que vulnera, pels efectes que produeix, els articles 9, 14 i 15 de la Constitució i l’art. 20 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. I per tant, li demanàvem que per a acabar les vulneracions i perjudicis denunciats que complís l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 i que oficialitzés la forma normativa del topònim, mitjançant el procediment previst a la legislació de règim local (arts. 30.1 i 31 del Decret Legislatiu 2/2003 i arts. 2 i 14 del Decret 139/2007).

La resposta va venir per un Decret d’alcaldia de 21 d’octubre de 2022, que desestimava la sol·licitud de 29/09/2022 “en els termes que es formula, atès que el supòsit plantejat no correspon a un procediment de canvi de denominació del municipi, sinó a una rectificació de nom del municipi”, i que traslladaven la instància a la Direcció General d’Administració Local “als efectes previstos a la normativa citada als fonaments jurídics d’aquesta resolució, d’acord amb el marc competencial que s’hi estableix.” Això tot i haver afirmat en una comunicació anterior, de 6 d’octubre de 2022, que “la majoria dels membres del ple consideren que la decisió de modificar la grafia del topònim del poble, tot i correspondre al propi ple, hauria d’efectuar-se amb el recolzament dels veïns del municipi a través d’un procés de participació ciutadana”. La manera d’impugnar l’acord era mitjançant un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administatiu de Tarragona, o un recurs potestatiu de reposició.

Vam optar pel recurs de reposició, presentat el 25 d’octubre de 2022. Traslladaven l’assumpte a la Direcció General d’Administració Local pel que preveu l’article 30.2 del Decret Legislatiu 2/2003, amb desenvolupament reglamentari de la norma als articles 5 i 6 del Decret 139/2007, que regulen una facultat potestativa del Govern, que “pot proposar als municipis les rectificacions de nom que consideri convenients” (art. 5.1). L’ajuntament, per majoria absoluta (art. 5.2), pot acceptar la proposta amb un acord favorable (art. 6.1) o denegar-la mitjançant un acord desfavorable o silenci (arts. 6.2 i 6.3). Per tant, i segons es desprèn de la pròpia norma, la potestat de dur a terme una rectificació de nom és de l’ajuntament, i el Govern, en els supòsits dels arts. 5 i 6 del Decret 139/2007, només pot proposar rectificacions i no ordenar-les. Per tant, enteníem que l’Ajuntament era competent per a resoldre el que sol·licitàvem a l’escrit de 29/09/2022, i també estava obligat al compliment de l’art. 18.1 de la Llei 1/1998, mitjançant els procediments que estableix la legislació de règim local (art. 18.2 de la Llei 1/1998). També vam al·legar que la diferència que pretenien establir entre procediment de canvi i rectificació de nom és inexistent. La Resolució GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà, és un procediment de rectificació de nom de municipi fet a instància del seu ajuntament, i diu literalment al primer paràgraf: “El dia 21 de maig de 2012, l’Ajuntament de Roda de Barà va iniciar un expedient de canvi de nom del municipi de Roda de Barà pel de Roda de Berà. Aquest canvi de denominació té per objecte adequar la denominació del municipi a la normativa lingüística i a la tradició toponomàstica catalana.” La mateixa resolució es fonamenta en els arts. 30 a 32 del Decret Legislatiu 2/2003 i en els arts. 2 a 4 del Decret 139/2007, que són els mateixos que regulen el canvi de denominació d’un municipi. Això prova que la diferència de procediment que preteneu establir entre el de canvi de denominació i la rectificació de nom és inexistent quan aquest procediment es fa a iniciativa de l’ajuntament, i a ell li adreçàvem la sol·licitud e 29/09/2022 que havia desestimat. Per tot això, demanàvem que revoquessin mitjançant nul·litat o subsidiàriament anul·labilitat la resolució del decret recorregut, i que estimessin totalment la nostra sol·licitud de 29/09/2022.

En lloc d’això van desestimar el recurs de reposició el 7 de desembre de 2022 amb les mateixes raons que al Decret de 21/10/2022, traslladant també aquesta resolució desestimatòria i la documentació de la que portava causa de nou a la Direcció Genreal d’Administació Local, i advertint que la manera d’impugnar aquell acord, que esgotava la via administrativa, era un recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administatiu de Tarragona.

El 23 de desembre de 2023 vam presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública davant de la Direcció Genreal d’Administració Local, a l’empara de l’art. 18.1 de la Llei 19/2014, per a demanar si l’Ajuntament de Cabacés els havia traslladat la documentació referida i saber si la Direcció General d’Administació Local havia seguit el procediment, quines gestions havia fet i quina resposta havia donat a l’Ajuntament de Cabacés i en quins termes.

El 23 de gener de 2023 la Direcció General d’Administació Local va respondre la sol·licitud d’informació del 23/12/2022, informant que l’Ajuntament de Cabacés els havia tramès la documentació el 7 de desembre de 2022, però que “a la data de la present Resolució la Direcció General d’Administració Local no ha dut a terme cap actuació en relació amb la denominació del topònim de Cabacés. En aquest sentit, d’acord amb el que disposa el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, és competència dels ens locals aprovar el canvis de denominació i de rectificació del seu nom.” Just el que dèiem al nostre recurs de 25/10/2022, i potser, doncs, indicatiu de què pot passar en un recurs contenciós administratiu.

En conclusió: l’Ajuntament de Cabacés, interpretant la legislació de règim local, diu que qui ha de proposar la rectificació de nom és el Govern i envia l’assumpte a la Direcció General d’Administració Local. I aquesta, també interpretant la mateixa legislació de règim local, diu que aprovar els canvis de denominació i de rectificació de nom és competència dels ens locals.

Això passa perquè la legislació de règim local que regula la toponímia és contradictòria per herència de disposicions porugues de 1982 encara traslladades a la legislació vigent el 2007, que fan que els ajuntaments que no volen complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia puguin trobar excuses en les incoherències internes de la norma.

El cas de l’Ajuntament de Cabacés, que es nega a oficialitzar la forma normativa del topònim, Cabassers, que és la que compleix el que disposa l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, mostra de manera il·lustrativa, amb un exemple pràctic i recent, la contradicció legislativa aprofitada per tots aquests ajuntaments recalcitrants que pretenen mantenir formes errònies dels seus propis noms. Els errors de la norma els permeten passar la pilota a l’administració de la Generalitat, i també li permeten a aquesta tornar-los-la, en un joc on ningú no vol la responsabilitat. I això s’acaba de dues maneres: portant als jutjats aquests ajuntaments per a fer-los complir la Llei de Política Lingüística (com les seves mateixes resolucions indiquen com a manera de ser recorregudes), o corregint la legislació de règim local per a eliminar-ne la incoherència i no deixar cap excusa per a no complir l’art. 18.1 d’aquella Llei. Els ajuntaments incomplidors han fet tot el que han pogut i continuaran fent tot el que puguin per no complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia; són incapaços d’entendre que el topònim no és seu, sinó de la comunitat lingüística sencera, i que la seva forma oficial està regulada per la normativa lingüística i per la legislació, i no pel seu caprici o la seva voluntat arbitrària.

El 23 de gener de 2023 vam exposar aquesta situació al Govern de la Generalitat, i li vam demanar que modifiqui la legislació de règim local per a fer acabar la contradicció que genera. Amb aquest canvi, s’eliminarà la toponímia oficial no normativa d’una vegada per totes, sense que pugui haver-hi cap classe d’excusa per a no fer-ho, com passa des de fa dècades. Corregir la legislació que permet aquest equívoc deshonest és necessari per a garantir la integritat de l’administració publica.


Article relacionat:
Hem demanat la modificació de la legislació de règim local per garantir el compliment de la Llei de Política Lingüística a la toponímia 

image_pdfPDFimage_printImpressió