El problema de la toponímia oficial no normativa és idèntic per a tots els ajuntaments que el mantenen, ja que tots abusen d’una incoherència interna de la legislació de règim local per a esquivar el compliment de la llei de Política Lingüística. Per tant, l’obstinació d’un fa necessària una solució de conjunt per a tots, ja que només cal que un es negui a corregir perquè la solució hagi de ser legislativa, si es vol evitar la via del contenciós administratiu. Aquests ajuntaments, en comptes d’atendre la situació des de la raó, han decidit adoptar postures basades en l’emoció, com si l’assumpte fos al camp de la voluntat i no al de la responsabilitat. I cap d’ells no ha corregit cap topònim oficial, ni tenen cap intenció de fer-ho. L’excusa és genèrica: tots tenen “altres prioritats més urgents”. Tot passa sempre al davant de complir la Llei de Política Lingüística, que ignoren des de fa vint-i-cinc anys. I després resulta que hi ha més feina a buscar excuses per a desestimar instàncies, que a fer el que se’ls demana i complir la llei. La “prioritat urgent” que tenen és aguantar els topònims deturpats com sigui.
Després d’exhaurir la via administrativa en un cas que mostra com es desenvoluparan tots els altres, li hem demanat al Govern, mitjançant la conselleria de Presidència, que actuï, ja que és qui té les eines per a fer acabar l’arbitrarietat d’aquestes administracions locals. Per això li hem demanat que corregeixi la incoherència interna de la norma que instrumentalitzen els ajuntaments infractors per a no atendre les seves obligacions. Cal la modificació dels articles contradictoris del Decret Legislatiu 2/2003 i del Decret 139/2007, dels quals abusen aquests ajuntaments per a evitar el compliment de la Llei de Política Lingüística.
Com que quatre dels topònims en aquesta situació són, a més, imposicions del franquisme, també hem demanat a la conselleria de Justícia, Drets i Memòria que la nova llei de Memòria Democràtica de Catalunya que prepara asseguri la retirada de les deturpacions imposades per la dictadura a aquells noms. La Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, aprovada recentment pel Congreso espanyol ordena la retirada dels topònims franquistes. No hi ha cap motiu pel qual una llei catalana de la mateixa naturalesa s’hagi de conformar amb el nomenclàtor dels carrers, que sí que menciona l’avantprojecte, i no tocar els topònims municipals franquistes, dels que el mateix avantprojecte no diu res.
És, doncs, l’hora del Govern per a evitar que uns quants ajuntaments continuïn imposant el seu caprici, i també per a esborrar d’una vegada per totes la petjada del franquisme a la toponímia.
