En resposta a una interpel·lació de memòria democràtica al Parlament el 24 de gener de 2023, la Consellera de Jusítica, Honorable Senyora Gemma Ubasart, va anunciar que el Govern aprovarà aviat una nova llei de memòria democràtica de Catalunya. Vist l’avantprojecte d’aquesta llei, hem observat que l’article 48 considera simbologia franquista mencions al nomenclàtor de carrers, però tanmateix no fa referència a la toponímia d’imposició franquista. Hem sol·licitat a la Consellera que la nova llei faci retirar la toponímia municipal franquista que encara és vigent a Catalunya, de la que queden com a oficials les denominacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. Els ajuntaments d’aquests municipis no han volgut aprovar mai cap resolució per a recuperar les formes correctes dels topònims, ja aprovades el 1933, i que són Cabassers, Campmany, Lledó i Rialb. El 6 de novembre de 2022 l’agència Efe va distribuir una informació titulada “Los últimos pueblos de España con nombres franquistas”, que inclou aquests quatre municipis catalans a la llista, i que es pot llegir aquí.
Per Decret de la Conselleria de Governació el 1933 (Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 119, 14/11/1933, pàg. 991 i següents) la Generalitat va oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya normativitzats per l’Institut d’Estudis Catalans. A partir de 1938, la dictadura franquista, a mesura com l’exèrcit rebel ocupava els municipis del Principat, revertia l’oficialització de 1933 i tornava al les formes toponímiques anteriors, com un instrument més de la repressió que patiren la llengua i la cultura catalanes.
El preàmbul de la ja derogada Llei 12/1982 reconeix aquest fet: “La Generalitat de Catalunya, el 20 d’abril de 1931, encomanà per decret a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans la revisió del nom dels municipis de Catalunya quant a l’ortografia, i el restabliment de la forma catalana dels que havien estat castellanitzats. El 1939 els noms d’aquesta llista foren novament sotmesos a deformacions ortogràfiques i a adaptacions al castellà.” I en paraules del professor Xavier Rull (Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català, pàgs.136-137): “Les autoritats franquistes van dur a terme una política de persecució del català; i una de les accions d’aquesta persecució consistia a desconstruir l’obra normalitzadora de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana. Per això el franquisme va recuperar les grafies antigues […]: era una manera de desprestigiar l’obra de Pompeu Fabra, i per tant de fer visible als catalanoparlants que el català era una parla sense normes ortogràfiques clares.” Encara August Rafanell a “Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme” a la revista Lengas, núm. 66, p. 7-30, 2009, explica així la repressió franquista sobre la toponímia: “Es tractava de fer veure a tothom que la normativització promoguda pel catalanisme institucional d’avantguerra no havia existit. O, en tot cas, que ja li havia passat l’hora. Per això, a part de castellanitzar-los, a la major part dels noms de lloc se’ls va reposar la forma antiga, pre-normativa. La manera de designar la ciutat de Vic esdevé tot un paradigma. Fins al tardofranquisme, la forma Vic, pròpia del català normalitzat i indistinta fonèticament de l’arcaïtzant Vich, serà proscrita i sancionada. Encara a finals de la dècada dels seixanta, una simple hac podia comportar algun maldecap a qui s’atrevís a prescindir-ne.”
El Cens de simbologia franquista del Banc de la Memòria Democràtica incorpora tapes del clavegueram com a elements que farà retirar la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya, segons preveu l’art. 54 del seu avantprojecte. Aquests elements estan inclosos al cens en ser considerats simbologia franquista perquè aquestes tapes incorporen (i citem literalment de les fitxes) “una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi”. Les tapes en qüestió són dels municipis de la Vilella Baixa, Marçà i el Molar, i mostren inscripcions amb la toponímia franquista de cada un d’ells: Vilella Baja, Marsá i Molá.
Seria incoherent que la nova llei de Memòria Democràtica fes retirar tapes de claveguera amb toponímia franquista inscrita, però no la toponímia imposada per la dictadura que encara és vigent i oficial. Aquesta llei ha de preveure la retirada de les deturpacions que el franquisme imposà a la toponímia com a acte repressiu contra la llengua i la cultura catalanes. Per això, el 25 de gener de 2023 hem sol·licitat a la Consellera de Justícia que la llei de Memòria Democràtica de Catalunya garanteixi la retirada de les deturpacions franquistes que encara són el nom oficial dels municipis de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.
Articles relacionats:
–La continuïtat de la il·legitimitat franquista
–La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia
–La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
–Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
–Topònims franquistes
Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”
