Volem ser un país avançat?

Els servidors públics, per alt que sigui el seu càrrec, estan sotmesos a les mateixes normes que la resta de ciutadans. El que aquí sembla una nimietat de poca importància, als països de tradició democràtica consolidada és fiscalitzat, i si ha de tenir conseqüències en té. El Regne unit ha donat diversos exemples en aquest sentit.

Si volem ser un país avançat el primer que hem de fer és garantir la integritat de l’administració fins al detall més mínim. I la toponímia és dintre d’aquest ventall d’elements pertanyents a la cosa pública. Que alguns ajuntaments escriguin el seu propi nom com els agrada més a uns quants i no com diu la llei és corrupció. Riure’ls les gràcies en lloc de reprendre’ls és condescendència. Permetre que uns altres instrumentalitzin legislació mal feta per a imposar preferències particulars a la comunitat sencera és deixadesa. I si algú pensa que no, que fixar-se en com s’escriuen els noms de lloc és una mania, s’equivoca. Els noms de lloc s’escriuen de determinada manera perquè la legislació ho disposa, i no voler-los escriure com toca és negar-se a complir la llei, o incomplir normes defraudant amb altres de mal fetes. I això, que ho faci un servidor públic o l’administració en el seu conjunt és inacceptable i impropi d’un país avançat. Si som municipis d’Europa, com diu el senyal de Maçanes (oficialment encara Massanes), ho hem de ser per a tot, també per a mantenir la integritat de l’administració i el respecte per les pròpies lleis.

El Govern actual no ha generat aquesta situació, que ve de fa dècades, sinó que l’ha heretat. Però com que està al corrent de què passa i té els instruments per a solucionar-ho, també té el deure de resoldre-ho.

image_pdfPDFimage_printImpressió