Cabassers.org és un grup d’interès que demana a l’administració que compleixi la Llei de Política Lingüística a la toponímia. No hem dit mai a cap particular com ha d’escriure res; el que reclamem és que l’administració sigui íntegra i que respecti la legislació lingüística a les formes oficials dels topònims. Defensem la nostra posició exclusivament amb arguments lingüístics, etimològics i jurídics. No necessitem res més. No expressem cap gust personal de ningú; l’ortografia i l’etimologia són com són. No defensem cap interès que no sigui el general; és a dir, que la Llei de Política Lingüística es compleixi a l’administració pública catalana. No hem polititzat mai el problema de la toponímia oficial no normativa perquè no és un problema polític, sinó jurídic, d’incompliment de la llei. Ningú no ha de patir la imposició d’una mania que obliga a usar els noms de determinats llocs com si l’idioma no tingués normes, mentre que a la resta del país els noms de lloc estan correctament escrits i no es força a ningú a usar deturpacions oficialitzades il·legalment.
Els qui defensen la continuïtat de l’anomenada toponímia oficial no normativa, en canvi, exigeixen que determinats noms de lloc s’escriguin com a ells els agrada i no com marquen les normes lingüístiques i legals. El seu únic argument és la seva voluntat. Alguns no dubten a reprendre a qui escriu correctament els topònims en qüestió, reclamant que els altres escriguin com a ells els agrada que es faci i no com és lingüisticament correcte. Creuen que els topònims són seus, i que per tant en poden fer el que vulguin, quan en realitat són patrimoni cultural immaterial col·lectiu. Vinculen erròniament les deturpacions i les faltes ortogràfiques a la seva identitat i ho justifiquen amb un “això ha sigut així tota la vida”. Sovint aquest “tota la vida” comença el 1939. Lamentablement, alguns càrrecs electes formen part d’aquest grup de pensament, i no distingeixen entre el seu gust i la seva obligació, de manera que negant-se a atendre el problema tal com és imposen la seva preferència personal, en lloc de garantir la correcció lingüística i legal.
Alguns ajuntaments dels municipis afectats per aquesta mancança actuen de manera irresponsable, fent creure als seus veïns que poden decidir l’ortografia, com si un topònim es pogués escriure oficialment com agradi més a un grup de gent i no com diu la norma. Els fan creure que podran decidir, en el fons, si s’ha de complir o no la llei. Els ajuntaments no poden eludir el compliment de la legislació; només poden intentar certa obstrucció temporalment, però al final del camí, que ja és molt curt, hi ha el compliment de la llei, com no pot ser d’altra manera. El més honest que poden fer aquests ajuntaments és explicar clarament als seus veïns la naturalesa del problema, que és jurídica. El foment del discurs de la voluntat només els generarà més feina a explicar la realitat quan no puguin continuar mantenint la ficció.
Tots els governs de la Generalitat de Catalunya han negligit durant massa anys aquest problema enquistat de la toponímia oficial no normalitzada. És hora de resoldre’l definitivament per a evitar més confusió. Cal que els ajuntaments assumeixin la responsabilitat que tenen en aquest assumpte, i si no ho volen fer, el Govern ha d’exercir les seves potestats, corregint els vicis de la legislació de règim local per a garantir el respecte a la Llei de Política Lingüística.
