Els ajuntaments de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no han adoptat mai cap resolució restaurant les grafies normatives dels seus topònims, aprovades ja el 1933 per la Generalitat. Mantenen des de 1939 (Rialb ho fa des de 1938, any en què va ser ocupat pels franquistes) les formes imposades per la dictadura a aquells noms de lloc. Les grafies Cabassers, Campmany i Rialb van recuperar breument l’oficialitat per la Llei 12/1982, que establia a la disposició transitòria que mentre els ajuntaments no aprovessin resolucions recuperant les formes correctes dels noms dels municipis la seva forma oficial seria la catalana. Per això a la primera llista de noms oficials de municipis de Catalunya de la Generalitat restaurada, del 1983, aquests topònims apareixien amb les grafies correctes (excepte Lladó, l’ajuntament del qual va fer tot el que va poder per a aparèixer ja a la primera llista amb el nom franquista). Amb tot, van continuar utilitzant les grafies franquistes fins i tot mentre la Generalitat oficialitzà les normatives. En lloc d’aprovar resolucions recuperant les grafies de 1933, aquells ajuntaments les aprovaren reclamant l’oficialitat de les formes franquistes. Aquestes resolucions es poden veure als expedients que d’aquests municipis instruí la Generalitat, que es poden consultar en aquesta mateixa pàgina web. Davant la imminent aplicació de la Llei de Memòria Democràtica, que fa retirar els topònims franquistes, la propera batalla d’aquests ajuntaments recalcitrants serà intentar negar l’origen franquista de les deturpacions que tenen com a nom oficial, al·legant que són “formes tradicionals”. Tan tradicionals com Vich, Montblanch, Sardañola, Bañolas, Serchs, Molá, Marsá o Capsanes, i que ningú no dubta a definir com a franquistes, perquè el franquisme va imposar als noms de lloc, el 1939, les formes anteriors a la normalització de 1933. I en el cas de Cabacés, Capmany, Lladó i RIalp la continuïtat d’ús d’aquestes formes pels seus ajuntaments és ininterrompuda des de la victòria franquista a la guerra civil. Si les volen defensar, hauran d’entrar al discurs del negacionisme i el revisionisme històrics, perquè hauran de negar allò que la història prova: que aquestes formes perviuen perquè les imposà la dictadura.
Articles relacionats:
–La capacitat coercitiva de la Llei de Memòria Democràtica
–La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia
–La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
–Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
–Topònims franquistes
Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”