La diferència entre toponímia prenormativa, toponímia normativa i toponímia franquista és la data. Un exemple:
VICH, 1877. El català no tingué normes fins el 1913. VICH és una forma prenormativa. No estava ni correcta ni incorrectament escrit, no hi havia norma:

VIC, 1936. Des de 1913, la llengua tenia normes lingüístiques, i el 1933 l’Institut d’Estudis Catalans normativitzà la toponímia i la Generalitat oficialitzà els noms de lloc escrits segons les normes de l’idioma. VIC estava escrit correctament, segons la norma:

VICH, 1951. El franquisme va tornar a les formes prenormatives, anteriors a l’oficialització de la Generalitat de 1933, per a desprestigiar la llengua catalana. VICH aquí ja és una forma incorrecta (deturpada), que no segueix la norma:

VIC, 1978. Un cop restaurada la Generalitat, la immensa majoria dels municipis recuperaren les formes toponímiques legalitzades el 1933 segons la norma de l’Institut d’Estudis Catalans. Al cartell, VIC torna a ser la forma correcta i normativa:

Quan diguin que Cabacés, Capmany, Lladó o Rialp ja s’escrivien així abans del franquisme, recordeu aquest exemple de VIC, que explica per què la toponímia prenormativa usada oficialment a partir del franquisme és franquista: sense això, VICH no hauria tornat el 1939.
Articles relacionats:
–La capacitat coercitiva de la Llei de Memòria Democràtica
–La continuïtat de la il·legitimitat franquista
–La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia
–La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme
–Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista
Informació relacionada: Punt 8 de l’estudi jurídic, “La legislació de Memòria Democràtica”