Dels quatre ajuntaments amb topònims imposats pel franquisme, tres es neguen rotundament a acatar la Llei de Memòria Democràtica (Capmany, Lladó i Rialp) i un proposa fer una consulta entre els seus veïns per a veure què s’ha de fer (Cabacés). El batlle de Cabassers ho explicava així al Diari de Tarragona:
«Si surt el ‘sí’, farem el canvi», assegura. Destaca, no obstant, que no és una qüestió «prioritària» i que la grafia «no és només una qüestió normativa, sinó que és també sentimental. La gent se l’ha fet seva i un canvi necessita una transició».
El primer que cal preguntar-se és si cal votar si s’ha d’eliminar o no una imposició de la dictadura. I la segona pregunta és què passa si surt el no: l’Ajuntament garanteix que podrà respectar el resultat i evitarà el compliment de la Llei de Memòria Democràtica? Promoure la participació ciutadana és molt saludable, però s’ha de fer de forma realista, sensata i tenint en compte les possibilitats. Una consulta que pregunti si Cabacés o Cabassers, amb els subterfugis que es vulgui, enganyaria a la població, perquè només es podria aplicar el resultat en cas que l’opció triada fos la que compleix la legislació vigent. Aquesta qüestió, com tantes altres a l’administració, no es regeix per la voluntat de ningú, ja que està legislada: com l’obligació de posar clor a l’aigua, pagar impostos o no fumar als edificis públics. Encara que hom decidís no fer cas d’aquestes normes s’haurien de complir igualment.
Que la correcció del topònim no sigui “una matèria prioritària”, com també afirma l’ajuntament, ho discuteix el Senat, que els ho reclama, i per ser que no és prioritari, com diuen, el problema ha aparegut a l’agència EFE, a la Sexta, a TeleCinco, a TV3, a Catalunya Ràdio, a La Vanguardia, a Nació Digital, a El Punt Avui i a un reguitzell de mitjans locals i comarcals. El que és prioritari, sembla, és no voler abordar el problema, o com a mínim no abordar-lo fins passades les eleccions municipals. I com més tardin, més difícil els serà sortir de l’espiral d’incerteses que han generat. El que per a aquests ajuntaments no és una “qüestió prioritària” és, en realitat, un problema nacional que fa corregir una llei del Congreso (la de Memòria Democràtica) quan s’hauria d’haver corregit fa vint-i-cinc anys per una llei del Parlament de Catalunya (la de Política Lingüística).
