La idea antiquada de voler fer votar l’ortografia i l’etimologia ve dels anys de 1980. Llavors fins i tot alguns especialistes, com Moreu-Rey, defensaven la patrimonialització dels topònims, i estava estesa la idea que el nom era dels qui vivien al lloc. Això avui en dia està superat del tot, i els topònims es consideren patrimoni cultural immaterial de la humanitat, no propietat dels qui circumstancialment viuen als llocs que designen (com reconeix el segon paràgraf del preàmbul del Decret 133/2020). El 1985 es va fer una votació a mà alçada al bar de Cabassers, sense avisar a tota la població, sense cens i sense control de cap mena, i d’aquí que aquesta idea de votar l’ortografia encara vulgui ser vista com a vàlida per alguns. Si voleu conèixer amb més detalls com va anar tot allò, podeu llegir aquest article que ho explica. Avui això no és ni tan sols legalment possible: els ajuntaments poden organitzar consultes sobre allò que tenen competències, i no les tenen per a decidir si han de complir o no les lleis, ni per a fixar l’ortografia de cap topònim, que és una tasca que la llei encomana a l’IEC. No es pot mantenir una mirada antiquada, de fa quaranta anys, sobre el problema que suposa tenir un topònim escrit com si el català no tingués normes i a causa de la dictadura. Perquè si es pogués votar quina grafia es vol per a un topònim, per què limitar-ho a només una de les moltes prenormatives que hi ha hagut? En el cas de Cabassers, als documents escrits abans de la normalització de 1933 el topònim es troba de moltes maneres: Avicabescer, Avincabacer, Cabacer, Cabacers, Cabaçers, Cabasses, Cabases, Cabacés, Cabaces, Cabaçes, etc. Què justificaria, en una votació, exclure de la tria totes les grafies prenormatives excepte una?
Cabassers.org no li ha dit mai a ningú com ha d’escriure res (d’altres, en canvi, no dubten a coaccionar, amenaçar i censurar perquè només s’usin formes incorrectes). Cabassers.org li diu a l’administració pública que faci el favor de complir la llei i escriure bé els topònims oficials, però no li diu a cap particular què ha de fer ni com: la llibertat és un valor absolut i irrenunciable, i rebutgem qualsevol imposició. Per això no acceptem la imposició que suposa haver d’usar un topònim oficial escrit segons una mania heretada de la repressió lingüística del franquisme i no com diuen l’ortografia i la legislació.
