Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat

L’Ajuntament de Capmany* ha respost la sol·licitud de remissió d’informe que li formulà el Senat. Un document annex a la resposta conté l’acta del Ple de 23 de febrer de 2023 amb la qual responen el requeriment.

Els arguments d’aquell ajuntament es basen en dues premisses falses:

a) Que Capmany no és una grafia prenormativa d’imposició franquista.
b) Que Capmany respon a l’etimologia curialesca Capite Magno, negant l’etimologia Campo Magno, que és la documentada amb més antiguitat i seguretat.

Són fets provats que el 1933 la Generalitat de Catalunya oficialitzà la forma Campmany, d’acord amb el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans, i que el 1939 aquesta forma desaparegué de l’ús oficial perquè el franquisme imposà les formes prenormatives anteriors a l’oficialització toponímica de 1933. Al·lega l’ajuntament que la grafia actualment encara oficial del topònim, Capmany, fou aprovada per un Ple d’1 de febrer de 1984, i adjunta en annex l’expedient de canvi de nom oficial de Campmany per Capmany que instruí. Com ja s’ha explicat en altres ocasions, l’Ajuntament es limità a reclamar a la Generalitat que continués essent oficial la deturpació imposada pel franquisme -Capmany- provisionalment substituïda el 1983 per la forma normativa aprovada ja el 1933. Per als detalls d’aquesta circumstància, vegeu aquest article. Per als efectes del franquisme sobre el topònim, vegeu aquest altre text.

L’Ajuntament fa també una interpretació errònia de la Llei de Política Lingüística. Diu literalment que “no se considera que se esté vulnerando la Ley 1/1998 de política lingüística dado que el topónimo Capmany tiene una raíz indudablemente catalana (Cap)”. La Llei de Política Lingüística especifica, a l’article 18.1, que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. És obvi que la grafia Capmany no compleix el que aquest article determina, encara que l’Ajuntament vulgui justificar-la amb una etimologia curialesca, “Capite Magno”, desmentida tant per Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae com per l’Institut d’Estudis Catalans. Per a més informació sobre les qüestions etimològiques i ortogràfiques del topònim Campmany, podeu veure aquest article.

Finalment cal destacar que l’Ajuntament de Capmany cita referències antigues on hi apareix la forma Capmany, totes anteriors a la normativització de l’idioma, que tingué lloc el 1913. Per tant, no té en compte que la fixació gràfica dels topònims es fa d’acord amb la normativa lingüística del català actual.

Insisteix l’Ajuntament a voler basar els seus arguments en un recull de 1984 fet per la regidora de cultura del consistori d’aquell moment, sense cap rigor científic ni cap valor, on s’hi fan afirmacions com aquesta: “La toponomàstica catalana dóna fe de la unitat de raça de la península pirinaica, siguent el seu element principal, segons Sanpere, l’euskar com a íber. Podem pensar que, CAPMANY comença donç amb la història dels íbers en el mateix temps en el que el poble íber fundava Vic, Tarragona, Girona, Bagur, Empúries, etc, etc. L’èuskar-íber pot haver fundat Capmany. La teoria històrica surt demostrada per la filologia”. També, a la resposta al Senat, l’Ajuntament diu que “la Baronía y Señoría de Capmany comprendía la Vila d’Amunt, La Vila d’Avall y la Vila Nova. Esta última, la más recientemente fundada, gobernaba las tres villas. En ella residía el Señor. Era la Villa Magna la que ostentaba la capitalidad del grupo que como burgo era la “Cabeza Magna” latinizado “Capite Magno”, es decir, el Capmany de nuestros antepasados y el Capmany de los coetáneos actuales”. Les primeres referències a les viles d’Avall i d’Amunt són en un caprbreu del 1331. L’argument cau sol: si la primera referència documental a Campmany és del 1186, com prova Coromines, com ha de ser la “Vila Nova” (el pretès “Cabeza Magna”) la més recent i la que donés nom al terme?


Articles relacionats:
Campmany
El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica
Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany
Topònims franquistes

image_pdfPDFimage_printImpressió