La pàgina web de la Generalitat de Catalunya incorpora, entre la legislació lingüística, la Declaració Univesal de Drets Lingüístics. Aquesta declaració fou adoptada el 1996 a Barcelona per la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, organitzada per 66 ONG, 41 centres PEN i 40 experts en drets lingüístics amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. La Declaració fou aprovada el 6 de juny de 1996 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Si bé aquesta declaració és simbòlica i no té força de Llei, i per tant no pot ser invocada com a fonament de Dret. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya, considerant-la part de la legislació lingüística, l’honora i, en principi, n’hauria de respectar el contingut.
Aquesta Declaració té en compte la protecció que ha de rebre la toponímia, com a part que és de cada llengua:
Article 32
- Tota comunitat lingüística té el dret de fer ús dels topònims en la llengua pròpia del territori, en
els usos orals i escrits, i en els àmbits privats, públics i oficials. - Tota comunitat lingüística té el dret d’establir, preservar i revisar la toponímia autòctona. Aquesta no pot ser suprimida, alterada o adaptada arbitràriament, com tampoc no pot ser substituïda en cas de canvis de cojuntures polítiques o d’altre tipus.
Als Països Catalans, malauradament, el que estipula l’article 32 no es compleix ni tan sols a Andorra, que és l’únic territori de parla catalana amb estat propi. Fins i tot allí hi ha deturpacions toponímiques. On més es vulnera l’article 32 és a la Catalunya del Nord i a la Franja de Ponent, on la minorització lingüística ha portat a, respectivament, un afrancesament i castellanització extrems dels topònims. Al País Valencià la situació tampoc no és bona, amb dobles denominacions bilingües en català i en castellà per a molts municipis, i molts d’altres amb el nom oficial en castellà. A les Illes és on gaudeixen d’una millor situació, ja que la legislació insular reserva al Govern i a la Universitat de les Illes Balears la potestat exclusiva de fixació gràfica i canvis toponímics. Al Principat els residus del caciquisme van aconseguir que se’ls generessin errors a mida a la legislació de règim local per a mirar d’evitar el compliment de la Llei de Política Lingüística als topònims d’alguns municipis. D’aquesta manera, i si el Govern no corregeix aquesta legislació, l’única forma de fer complir la Llei és portar als tribunals els ajuntaments infractors.
Pel que fa a la toponímia, la Declaració Universal de Drets Lingüístics és molt lluny de ser una realitat, i no passa d’una simple expressió de bona voluntat vulnerada pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya, que la incorpora al corpus de legislació lingüística que diu que té en compte, però que després tolera que uns quants ajuntaments incompleixin, fins i tot, la Llei de Política Lingüística (i aquesta sí que té força legal).