A Catalunya hi ha un incompliment massiu del DECRET LEGISLATIU 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de carreteres i del Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia pel que fa a l’ús a les senyals de les carreteres d’exotopònims o topònims del domini lingüístic català sota sobirania francesa.
La primera norma citada, la Llei de carreteres, diu a l’article 42.6 això:
Sens perjudici de la normativa general aplicable en la matèria, els indicadors de senyalització de la circulació a les carreteres de Catalunya han de ser, almenys, en català. La toponímia hi ha de figurar en català o en aranès, d’acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta normativa de la Generalitat de Catalunya a la qual remet és al Decret 133/2020, que diu específicament això a l’article 4 sobre l’ús general dels topònims:
2. Els topònims d’altres territoris de l’àrea lingüística catalana s’utilitzen en la forma en català.
3. Els exotopònims, és a dir, els topònims de fora de l’àrea lingüística catalana s’utilitzen en català quan hi ha una forma establerta amb ús tradicional, sens perjudici que hi pugui figurar també la denominació en altres llengües del territori corresponent.
L’article 6 del mateix Decret 133/2020 és més específic sobre l’ús de la toponímia a la retolació de les vies urbanes i interurbanes:
2. Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en la forma tradicional en català, sens perjudici que hi pugui figurar també la denominació en altres llengües del territori corresponent.
3. A l’Aran, quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en occità si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que hi pugui figurar la denominació en altres llengües del territori corresponent.
Vista la normativa, es pot demanar la correcció de tots els cartells que no compleixin els preceptes mencionats. Per tant, tots els Perpignan, Toulouse, etc que es llegeixen als cartells de les carreteres que hi ha al Principat poden ser corregits. I també els Zaragoza, Huesca, Teruel, Alcañiz, Caspe, etc. Cal tenir clar que la Llei de Carreteres regula només l’ús de la toponímia al Principat, i no diu res de com s’hagi d’usar la toponímia catalana fora d’aquest. Per tant, també per aquesta Llei de Carreteres, no hi ha res a dir si fora dels límits del Principat i dintre de l’estat espanyol els cartells indiquen topònims catalans amb formes diferents de les oficials amb tradició toponomàstica en llengua castellana (per exemple, Lérida).
Per a sol·licitar la correcció de qualsevol d’aquests cartells ubicats a les carreteres del Principat primer cal saber a qui s’ha d’adreçar la sol·licitud, i per això cal esbrinar de qui és titularitat o qui gestiona aquella via. La Viquipèdia té una pàgina molt interessant que ajuda en molts casos a conèixer aquesta informació. La sol·licitud es pot adreçar directament al titular de la via, o bé al Departament de Territori, demanant-li que gestioni la petició per les seves competències. En aquest cas el que farà Territori serà traslladar la sol·licitud a l’organisme responsable de la via.
Tot seguit oferim un model de sol·licitud:
Nom i cognoms, DNI i domicili, telèfon i correu electrònic
EXPOSO:
1- Feu constar el cartell o la llista de cartells dels quals demaneu la correcció. Heu d’especificar el nom de la via on són, punt quilomètric o coordenades. Google Street View és una eina que ajuda a obtenir les coordenades de qualsevol lloc.
2- Expresseu de qui és competència o qui gestiona la carretera on siguin els cartells que demaneu corregir.
FONAMENTS DE DRET:
L’article 42.6 del Decret Legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei de carreteres diu que als indicadors de les carreteres de Catalunya “la toponimia hi ha de figurar en català o en aranès, d’acord amb la normativa de la Generalitat de Catalunya”.
L’article 6.2 del DECRET 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia diu que “Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en la forma tradicional en català, sens perjudici que hi pugui figurar també la denominació en altres llengües del territori corresponent.” [Si ho demaneu per vies araneses, citeu l’article 6.3: “A l’Aran, quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s’indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim ha de figurar en occità si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que hi pugui figurar la denominació en altres llengües del territori corresponent.”]
Per tot l’anterior,
SOL·LICITO:
Que el Departament de Territori [o qui sigui el responsable de la via], en l’exercici de les seves competències corregeixi [o demani al responsable de la via que corregeixi] els cartells indicats a l’exposició d’aquesta sol·licitud, fent constar les formes catalanes dels exotopònims [o topònims del domini lingüístic català].
Lloc de signatura i data
[Per a fer arribar la sol·licitud al Departament de Territori utilitzeu aquest enllaç. Un cop redactat el document, guardeu-lo en PDF i adjunteu-lo a la sol·licitud, ja que les caselles de l’aplicació de Territori per a exposar i sol·licitar el que hom consideri admeten pocs caracters. Allí simplement feu-hi constar que demaneu el que s’expressa al document PDF adjuntat. Per a fer-la arribar al Ministerio de Fomento utilitzeu aquest altre enllaç. En ambdós casos cal disposar de certificat i signatura digital per a tramitar les sol·licituds]
[10/04/2023]
