La Portaveu respon amb evasives

La Sra. Patrícia Plaja, Portaveu del Govern, difon uns vídeos on respon preguntes que li fan els ciutadans. El 7 de juny de 2023 responia aquesta pregunta:

“Quan s’obligarà els ajuntaments que encara escriuen topònims com durant el franquisme a respectar els drets lingüístics?”

La resposta de la Portaveu va ser evasiva: “Tots els noms dels municipis o símbols que fan apologia del franquisme han de desaparèixer, s’han de retirar obligatòriament. A més, amb l’aprovació de la futura llei catalana de Memòria Democràtica els ajuntaments ho hauran de fer en un termini màxim de dos anys. No és així en el cas dels municipis que escriuen el seu nom amb una normativa diferent de la catalana però no fan apologia explícita del franquisme.”

La Portaveu dirigeix la seva resposta al context d’una llei que encara no existeix, la de Memòria Democràtica de Catalunya, i diu que aquesta no farà retirar les deturpacions imposades pel franquisme que encara són oficials (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp; per a entendre ràpid que tot això és efecte del franquisme, vegeu aquest enllaç). No menciona dos fets:

1- Que la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, aprovada pel Congreso sí que fa retirar les deturpacions toponímiques imposades pel franquisme, en tant que reconeix la llengua i cultura catalanes com a víctimes de la dictadura i el seu sistema repressiu i ordena la reparació del mal fet. Els fonaments historiogràfics i de dret per a aquesta reparació s’expliquen detalladament aquí. Permetre que aquests topònims continuessin essent oficials amb les formes prenormatives imposades per la dictadura seria permetre la continuïtat dels efectes de la repressió franquista sobre la llengua i la cultura catalanes.

2- Que l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, diu literalment que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Per tant, els “municipis que escriuen el seu nom amb una normativa diferent de la catalana”, en paraules de la Portaveu, estan fora llei. Tampoc no diu la Portaveu que el Govern no respon una sol·licitud que li hem enviat perquè corregeixi els errors que hem detectat i provat a la legislació de règim local i que fan que només es pugui exigir el compliment de la Llei de Política Lingüística per la via judicial.

La resposta de la Portaveu és esbiaixada, perquè obvia els efectes de la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, i els de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, sobre els topònims pels que pregunten. La resposta més honesta seria la que el Director de l’Oficina de Comunicació i Estratègia del President, Sergi Sabrià, ens va fer arribar: que el Govern no pensa fer res perquè la futura Llei de Memòria Democràtica de Catalunya elimini la toponímia franquista [perquè ja ho fa la llei de Memòria Democràtica espanyola i la de Política Lingüística si una sentència judicial la fa complir als ajuntaments infractors]. Els claudàtors són nostres, perquè evidentment aquesta part no consta a la resposta de Sabrià, però també és evident que no pot ser d’altra manera.

image_pdfPDFimage_printImpressió