L’Ajuntament de Rialb ha respost el requeriment d’informe que li va formular el Senat el gener de 2023:
El nostre consistori ha mostrat sempre el seu compromís ferm amb la recuperació de la memòria democràtica i memòria històrica, com ho demostra la col·laboració de l’Ajuntament amb el Memorial Democràtic, la seva incorporació a la Xarxa d’Estpais de Memòria Democràtica de Catalunya, així com incomptables actuacions que s’han realitzat en aquest sentit.
Respecte a la toponímia del nostre municipi, el nom “Rialp” apareix amb aquesta ortografia durant tot la història del municipi, en diversos documents medievals, entre els quals s’inclou la “Sentència de la Reial Audiència de Catalunya a favor de Joan de Bellera en la causa que enfronta aquest amb el Compte de Pallars per la jurisdicció del castell de Rialp. Circa 1380”. Aquesta denominació apareix també en la majoria d’actes de Plens realitzades durant la Segona República.
A nivell popular, no existeix un debat al nostre municipi al respecte, al no percebre’s aquesta denominació en cap cas com vinculada a cap règim dictatorial.
Per tant, considerem que ni a nivell històric ni a nivell popular existeix cap raó per considerar que el nom Rialp té cap connotació antidemocràtica, i considerem fins i tot ofensiu que se’ns compari amb municipis amb denominacions clarament franquistes com les que mencioneu al vostre escrit.
La denominació “Rialp” és històricament acurada, legítima, catalana i en cap cas va ser fruit d’una imposició de la dictadura, i considerem totalment artificial el debat que es vol crear al respecte.
Vegeu aquí la resposta de l’Ajuntament de Rialb.
La resposta, com passa sovint en aquests casos, vol justificar grafies prenormatives, medievals fins i tot, sense tenir en compte la normativa actual de la llengua catalana, i ignorant volgudament també el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística: “Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. No té cap rellevància que el 1380 s’escrivís “Rialp”, perquè la normativa del nostre idioma no va aparèixer fins el 1913, i no va ser fins el 1933 que no es va aplicar a la toponímia. Seguint aquest criteri, grafies arcaiques com Vich, Serchs o Montblanch podrien ser oficials i en canvi no ho són ni poden ser-ho.
La resposta també ignora volgudament que el 1938 el govern franquista va derogar la legislació republicana, incloent la de 1933 que oficialitzava els noms dels municipis de Catalunya amb la grafia normativitzada per l’Institut d’Estudis Catalans. Si bé “Rialp” no fa cap referència explícita a la dictadura, tingué caràcter oficial perquè aquesta derogà l’oficialització que feu de la forma Rialb la Generalitat republicana. Tornant als exemples de Vich, Serchs o Montblanch, ningú no dubta que, de 1939 ençà, són toponímia franquista; és a dir, imposada per la dictadura per a malmetre el prestigi de la llengua catalana, en substitució de les formes normatives dels noms dels llocs, legalment aprovades el 1933. Aquesta qüestió s’explica a bastament a memoria.cabassers.org.
