Intromissió a la toponímia dels altres

El gener de 2022 parlàvem dels efectes que la toponímia il·legal té sobre els noms de carrers, quan algun municipi dedica una via a algun altre municipi dels que encara tenen topònims que no compleixen la Llei de Política Lingüística. Aquesta mena d’intromissió té una altra derivada: els topònims amb grafies il·legals, imposades com si fossin oficials per ajuntaments populistes i recalcitrants, afecten els noms dels termes municipals veïns. Així, l’acció d’aquests ajuntaments que no volen acatar la llei de Política Lingüística i escriure correctament el seu nom fa que toponímia propera i fora del seu àmbit jurisdiccional també acabi feta malbé. Ho veurem amb el cas de Cabassers, on l’ajuntament -amb la complicitat de la Generalitat- continua imposant el nom en castellà del municipi, “Cabacés” (fruit de la repressió franquista el 1939), i això afecta a la denominació de llocs dels termes municipals veïns:

Al Lloar hi ha dos indrets anomenats “Coll de Cabassers” i “Portell de Cabassers”. Als mapes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hi apareixen com a “Coll de Cabacés” i “Portell de Cabacés“.

A la Torre de l’Espanyol hi ha el “Camí de Vinebre a Cabassers” i el “Camí vell de Cabassers”, que apareixen a la cartografia oficial com “Camí de Vinebre a Cabacés” i “Camí vell de Cabacés“.

Finalment, a la Vilella Baixa hi ha el “Camí ral de Cabassers”, que als mapes hi surt com “Camí ral de Cabacés“.

És a dir, l’Ajuntament de “Cabacés” exporta la seva mania als ajuntaments veïns, i els obliga a tenir topònims oficials dintre dels seus termes municipals escrits segons aquella arbitrarietat i no com determinen la raó, la llei i la ciència. Si ja és inacceptable que aquest ajuntament vulgui fer escriure el nom del municipi contra la llei, resulta intolerable que, a sobre, imposi aquesta mania a altres ajuntaments. Jurídicament, els ajuntaments del Lloar, la Torre de l’Espanyol i la Vilella Baixa veuen com un ajuntament veí i desfasat els imposa la manera d’escriure alguns topònims dels seus termes municipals.

Això és un argument més que posa en evidència els greuges que causa tolerar que uns quants municipis incompleixin la Llei de Política Lingüística a la toponímia i que imposin com si poguessin ser oficials topònims escrits segons capricis, manies, cacicades o herències del franquisme.

La imposició d’aquests topònims il·legals no només ridiculitza els municipis que la pateixen, sinó que també empastifa la toponímia dels altres.

image_pdfPDFimage_printImpressió