En el cas de l’Ajuntament de Cabassers, un dels que actualment són més reaccionaris i recalcitrants a voler conservar la forma toponímica imposada pel franquisme (Cabacés) com si fos oficial, els llibres d’actes de l’ajuntament republicà demostren que el 1934 s’acceptà sense cap reticència la forma normativitzada per l’IEC del topònim, Cabassers. Així es pot veure que a l’acta del Ple del 29 d’abril de 1934 ja s’usà la forma normativa, Cabassers (Llibre d’actes de 30/04/1933 a 15/09/1935, fol. 22v).
Al cap de cinc mesos de la seva oficializació pel BOGC de 14/11/1933 l’Ajuntament ja feia anar la forma Cabassers amb tota normalitat. I no seria proscrita fins a l’ocupació franquista del municipi, el gener de 1939. A partir d’aquella data l’ajuntament feixista recuperà immediatament la forma castellana, Cabacés.
Aquest exemple il·lustra la repressió del franquisme sobre la toponímia catalana, a la vegada que mostra un cas estrany (idèntic als casos de Capmany, Lladó i Rialp) de pervivència d’aquesta imposició disfressada de tradició pel caciquisme local, que encara és considerada la forma oficial del topònim tot i que tota la legislació, tant lingüística com de memòria democràtica, obliga a fer-la desaparèixer.
[11/11/2023]
