Els informes jurídics de la Generalitat sobre la toponímia il·legal amaguen l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística

Els informes jurídics que prepara la Generalitat en relació a la toponímia il·legal (anomenada eufemísticament “oficial no normativa”) amaguen sistemàticament l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que obliga a corregir-los. Ja es va veure en el cas de la oficialització il·legal de la forma “Tuixent” per al topònim Tuixén. L’informe jurídic preparat per la Direcció General d’Administració Local per justificar el disbarat (a les pàgines 26 a 30 de l’expedient de canvi de nom del nucli) cita tota la legislació que afecta el cas excepte l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüśitica, que és justament el que impedeix el disbarat que van cometre oficialitzant la deturpació “Tuixent”. I és que aquest article 18.1 obliga, literalment, a oficialitzar les formes toponímiques d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.

El mateix IEC va protestar davant la Direcció General d’Administració Local remarcant precisament que no havia tingut en compte a l’informe jurídic aquest la Llei 1/1998, de Política Lingüística (vegeu l’informe jurídic mencionat a la pàg 26 i la protesta de l’IEC a la pàg. 32 de l’expedient):

El 28/10/2024 vam adreçar una queixa a l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat protestant per l’arbitrarietat que suposa la toponímia il·legal, i vam rebre una resposta que remetia a un informe jurídic fet per l’assessoria jurídica del Departament de Cultura on s’afirmava que “les corporacions locals han de respectar la normativa establerta per l’Institut d’Estudis Catalans, d’acord amb la seva norma reguladora, però cal tenir en compte que els informes que emet l’Institut són preceptius, però en cap cas, vinculants”.

L’afirmació que els informes de l’IEC no són vinculants és absurda, i vam demanar còpia d’aquell informe jurídic que citava la respota de l’Oficina de Garanties Lingüístiques per veure en quins fonaments es basaven per fer una afirmació així. Rebuda còpia de l’informe, hem costatat que s’hi cita tota la legislació afectada per l’assumpte EXCEPTE l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de política lingüśitica, que és justament el que fa que els informes de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC siguin vinculants. Per tant, la conlcusió a què arriba l’informe és falsa. Fins i tot no es pot al·legar que els informes de l’IEC només siguin obstatius, com es podria deduir del contingut dels arts. 3.2 i 5.1 del Decret 139/2007; però l’art. 18.1 de la Llei 1/1998 (“els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”) fa obvi que els informes són vinculants.

La voluntat de la Generalitat per corregir la cacicada que s’anomena “toponímia oficial no normativa” és nul·la, tot i que la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional obre la porta de bat a bat a una correcció d’ofici. Però com que le Govern no vol fer res només queda la via del contenciós-administratiu perquè la Justícia obligui els ajuntaments rebels a escriure correctament i en català els seus propis noms.

[20/12/2024]