«Una referència obligada»

A la pàgina XXI del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya i sota el títol «Una referència obligada», hi ha un paràgraf que fa passar vergonya aliena:

«L’autonomia de què disposa l’Administració local a l’hora de fixar el nom oficial dels nuclis de població, ha comportat la inclusió en el Nomenclàtor oficial de noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, segons els informes de l’IEC en què es proposaven formes adequades. Tots aquests noms apareixen finalment a l’índex del Nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc (*). Cal dir, tanmateix que molts dels noms corresponents a entitats de població que en la primera edició s’havien transcrit amb grafies inapropiades o amb formes estranyes a la llengua i no havien estat validats per l’IEC; en aquesta nova edició, i mercès als informes pertinents elaborats per la Comissió de Toponímia de Catalunya adreçats als ajuntaments, s’han pogut reduir fins a 102 que encara es consideren incorrectes segons els criteris de l’IEC. El fet que el Nomenclàtor sigui una obra viva com la toponímia fa esperar que aquesta llista proporcionalment petita respecte del corpus que normalitza el conjunt de l’obra, es vagi reduint i que esdevingui un al·licient perquè els consistoris vagin aprovant formes adequades a la normativa.»

Per començar, no és cert que l’Administració local disposi de cap autonomia a l’hora de fixar el nom oficial de res; pot proposar canvis de noms (com va passar, per exemple, amb Santa Maria de Corcó, canviat per l’Esquirol), però mai pot determinar COM s’escriuen aquests noms. Per l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, els topònims de Catalunya només poden ser oficials en català i escrits segons la normativa lingüística de l’IEC. Tot el que s’allunyi d’això és il·legal. La jurisprudència del Tribunal Suprem també deixa clar que la legislació lingüística vincula els ens locals i que l’han de complir. Per tant, si es tolera que ajuntaments indocumentats fixin la forma gràfica oficial d’alguns topònims oficials només és per corrupció.

Tenir faltes d’ortografia al nomenclàtor oficial i marcar-les amb un asterisc en lloc de corregir-les és una aberració.