Reclamem a la defensora de l’audiència del 3Cat l’ús dels topònims normatius del Principat

El portal lingüístic de 3Cat, “és a dir”, en referir-se a l’ús dels mal anomenats topònims “oficials no normatius” diu que s’usa “la forma oficial, que divergeix de la fixada per l’IEC”. Aquesta situació afecta els topònims Cabassers, Campmany, el Figueró i Montmany, Lledó d’Empordà, Maçanes, Navars, Rialb, Terrassola i Lavit i Vulpellac, Fonteta i Peratallada. D’aquests topònims se’n fan anar deturpacions que són tingudes per oficials il·legalment, ja que l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Així doncs, és obvi que només les formes fixades per l’IEC poden ser les oficials. Respecte els municipis mencionats, que tenen deturpacions tingudes per oficials il·legalment, reclamem que 3Cat usi exclusivament les formes legals, és a dir, les formes normatives que ha fixat l’IEC, i no les deturpacions (quatre de les quals són, a més, imposicions del franquisme) de Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Vulpellac.
Aquesta situació contrasta amb els topònims de la Catalunya Nord, de les que “és a dir” deixa clar que s’usen les formes normatives i no les deturpacions afrancesades que, tanmateix, són les oficials (per exemple, s’usa Morellàs i no Maureillàs-las Illas; Perpinyà i no Perpignan; Prada i no Prades; Elna i no Elne, etc).
Reclamem la unificació del criteri d’ús dels topònims de Catalunya per part del 3Cat, que per al Principat s’apliqui el mateix criteri que s’aplica per a la Catalunya Nord i que s’utilitzi en tots els casos a la toponímia del Principat, sense excepcions, la forma normativa fixada per l’IEC i no les deturpacions que són tingudes per oficials il·legalment, contràries a qualsevol criteri científic, lingüístic i jurídic.
Continuar usant als mitjans públics de Catalunya les deturpacions toponímiques il·legals suposa un clar cas de discriminació, ja que mentre la immensa majoria de municipis de Catalunya hi apareixen amb les seves denominacions correctes, tal com mana la Llei de Política Lingüística, nou ho fan amb formes estrafetes, il·legals i ridícules, pel criteri d’uns ajuntaments que, com tothom sap, no tenen competències en matèria lingüística, reservades per la llei exclusivament a l’IEC.
Podeu consultar els fonaments de dret exhaustius d’aquesta petició a lex.cabassers.org