Demanem al Departament de Cultura que revisi d’ofici i rectifiqui l’informe sobre els topònims oficials no normatius que omet l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüśitica

Hem formulat una sol·licitud al Departament de Cultura en aquests termes:

Sol·licitud de revisió d’ofici i emissió d’addenda rectificativa de la nota jurídica amb referència JU94_K400_006_23, per omissió de normativa imperativa de rang legal.

PRIMER. Que, mitjançant l’exercici del dret d’accés a la informació pública, he tingut coneixement del contingut de la nota jurídica emesa per aquesta Assessoria Jurídica amb referència JU94_K400_006_23, titulada “Nota relativa a la consulta plantejada per la Secretaria de Política Lingüística en relació amb la denominació de 10 topònims que no segueixen la normativa lingüística de l’IEC”i que adjunto a aquesta sol·licitud.

SEGON. Que l’esmentat informe analitza la legalitat de la denominació de deu municipis catalans (Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac) que, segons reconeix el propi text, incompleixen la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

TERCER. Que, tot i que l’informe cita la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, s’ha detectat una omissió documental i jurídica de caràcter essencial: el text de l’informe obvia i no analitza l’article 18.1 d’aquesta llei.

QUART. Que l’article 18.1 de la Llei 1/1998 determina de forma taxativa i imperativa que: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa».

CINQUÈ.Que la manca de consideració d’aquest precepte legal condueix l’informe a una conclusió errònia en dret, segons la qual aquestes denominacions són oficials malgrat incomplir la normativa de l’IEC. Aquesta conclusió vulnera el principi de jerarquia normativa i el de submissió plena de l’Administració a la llei i al dret (art. 103 CE i art. 4.1.a LOAC).

SISÈ. Que l’informe sosté que els informes de l’IEC són “preceptius però no vinculants”, una afirmació que ignora la naturalesa reglada de l’oficialitat toponímica establerta per l’esmentat article 18.1, la qual no deixa marge d’arbitrarietat a l’Administració local ni a la de la Generalitat per oficialitzar grafies que incompleixin la normativa lingüística.

SOL·LICITO:

PRIMER. Que es procedeixi a la revisió formal de la nota jurídica JU94_K400_006_23 per tal d’esmenar l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998.

SEGON. Que s’emeti una addenda rectificativa o un nou informe jurídic que contempli la plena aplicació de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en relació amb els topònims que tot i no seguir la normativa lingüística de l’IEC són tinguts per oficials i consten al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

TERCER. Que, a la llum d’aquesta normativa, es reconsideri la conclusió sobre l’oficialitat d’unes grafies que la pròpia llei sectorial catalana prohibeix que siguin tingudes per oficials si no s’adeqüen a la normativa de l’IEC.

QUART. Que se m’informi de la resolució d’aquesta sol·licitud i de qualsevol canvi en la doctrina jurídica del Departament derivat d’aquesta revisió.