Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”»

Josep Caixàs, que va ser batlle de Lledó d’Empordà de 1979 a 2003 va escriure el 2010 un article titulat «El nom de “Lladó», publicat per la revista El Cornetí al seu darrer número, el 4. Caixàs va ser el batlle que el 1981 va fer tot el que va poder perquè la Generalitat no oficialitzés la forma normativa del topònim i que continués com a oficial la forma Lladó, imposada pel franquisme. El Ple del 8 de gener de 1982 va arribar a acordar que «el nom de la població és LLADÓ amb “A”, i tota la correspondència que no vingués amb aquest nom seria tornada al seu lloc de procedència». Es pot veure tota la documentació de l’Ajuntament de Lledó d’Empordà relacionada amb aquesta matèria aquí.

Al text de 2010 Caixàs ofereix una justificació espúria de la grafia “Lladó”. El subtítol de l’article deixa clara la seva visió: “La Generalitat li va donar el nom equivocat al poble”. I el primer paràgraf fixa el sentit de tot el tex: “Cal fer una afirmació clara i taxativa: el nom és Lladó”.

A l’article hi comet un error de base comú a tots els qui han pretès defensar grafies impròpies per als topònims: no voler tenir en compte la normativa lingüística. Curiosament, aquesta mania de no voler aplicar les normes ortogràfiques només afecta als noms de lloc, i mai (o rarament) a qualsevol paraula comuna; no s’ha vist mai a ningú discutint si les erres mudes s’han de representar als noms fuster, ferrer o sabater; o si la lletra a pot portar accent tancat. També, curiosament, els qui no accepten la normativa lingüística per a determinats topònims l’accepten per a totes les altres paraules. Encara més; l’accepten també per a tots els topònims que no siguin el del lloc on viuen, i veuen clarament que Vich, Serchs o Bañolas són formes totalment inacceptables. Però en canvi pretenen defensar les grafies Lladó, Cabacés, Rialp, Capmany o Figaró amb una ceguesa que els impedeix veure que són tan inacceptables com Vich, Serchs o Bañolas per exactament el mateix motiu: no estar adaptades a la normativa de la llengua catalana.

Caixàs basa els seus arguments en com veu escrit el topònim a la documentació antiga. Comença amb la primera menció coneguda, Lucduno, al segle X, i fa un repàs de les diferents formes llatines del nom. Explica que a les visites pastorals dels bisbes de Girona d’entre 1314 i 1594 documenta la grafia “Lladó”. Cal dir que no difon la falsedat que va escriure Lluís Prat el 1991, afirmant que la grafia “Lladó” ja es trobava així escrita el segle X, creença força arrelada en uns quants lledonencs des que Prat va fer circular aquesta mentida. Caixàs demostra conèixer l’article de Prat, perquè li manlleva frases literals i n’hereta també alguns defectes. Més endavant afegeix en paràgraf a part que “existeix una manera tradicional d’escriure Lladó perquè és una forma que compta amb centenars d’anys d’existència i, sobretot, perquè des del segle XVI pràcticament és l’única que s’ha usat”. L’argument és espuri; no té en compte que la llengua catalana no va ser normativitzada fins el 1913 per les circumstàncies polítiques nacionals a partir de 1714, i que la normativa lingüística no s’aplicà a la toponímia oficial fins que va ser legalment possible fer-ho, el 1933. Voler justificar una grafia per com s’escrivia abans de l’aparició de la norma ortogràfica és un error. Intenta reforçar el seu argument dient que “l’historiador Pere Vayreda i Olivas, en la seva obra cabdal El Priorat de Lladó i les seves filials, de l’any 1930, cita diferents filòlegs que ratifiquen al forma Lladó, com també la corroboren documents de l’arxiu parroquial -baptismes, casaments, òbits, testaments, llibres d’obra i de les Visites Pastorals- que acaben per establir un veredicte inapel·lable”. Vayreda, en realitat, només especula sobre l’etimologia del nom a la pàgina 16 de la seva obra, i a les pàgines 24 i 25 es limita a fer un repàs a les formes llatines del topònim. Contràriament al que afirma Caixàs, no cita a cap filòleg. Vayreda cita l’historiador Josep Pella i Forgas (i una hipòtesi seva sobre l’origen grec del topònim Lledó), i Joaquim Casas i Carbó, un advocat barceloní amic de Pompeu Fabra, i un dels principals responsables de la campanya lingüística de 1890 a la revista L’Avenç, que va posar les bases de la normativització de la llengua catalana. I Casas en cap cas no es va pronunciar sobre la manera d’escriure el topònim, sinó que es va limitar a dir que la forma “Lucdunum” era d’una alta vàlua per a cercar l’origen etimològic del nom. Caixàs, de nou, ignora volgudament que el 1930, data de publicació del llibre de Vayreda, la normalització toponímica encara no s’havia fet, i si Lledó s’escrivia d’una manera o una altra no era ni tan sols al debat públic, simplement perquè la forma normativa, Lledó, encara no havia estat fixada per l’IEC. I de nou hem de recordar-ho: la manera d’escriure una paraula abans de l’establiment de la norma lingüística no és cap argument, i encara menys un “veredicte inapel·lable”, com escriu Caixàs.

Continua dient que la Generalitat “li va donar el nom equivocat al poble”, referint-se a la forma Lledó d’Empordà. La Generalitat no li va donar cap nom al poble; simplement va oficialitzar la grafia atenent a la norma ortogràfica. Caixàs cita una obra publicada el 1937, Població de Catalunya 1936, com a font de la correcció del topònim, i diu tot seguit que “llavors va començar la Guerra Civil i no va donar temps a fer cap revisió”, en un intent de desmerèixer la tasca normalitzadora de Casacuberta, Coromines i Fabra iniciada ja el 1931 i publicada el 1933. Tampoc no menciona el BOGC 119, de 14 de novembre de 1933, que oficialitzava els noms dels municipis catalans correctament adaptats a l’ortografia catalana. Cal insistir amb les comparacions perquè es vegi l’error: amb el plantejament de Caixàs les formes Bañolas o Figueras serien plenament acceptables, i fins i tot qui més passió pugui posar a defensar que Lledó s’escriu “Lladó” veu de lluny que Bañolas o Figueras són un disbarat. La palla a l’ull d’altri de qui no veu la biga al propi.

Després de provar de sobres que els seus arguments es basen en no tenir en compte la norma ortogràfica de l’idioma, afegeix que “allò que més sobta és la manca de responsabilitat científica amb què es va actuar quant al nom de Lladó”. Ho rebla dient que “crec que la qüestió de noms de lloc, vull dir de la forma d’escriure’ls, no és purament lingüística ni filològica, sinó que hi té una importància cabdal l’ús que, històricament, n’ha fet el poble”. Aquest argument és populista: ignora volgudament que no s’assoliren quotes d’alfabetització altes fins a mitjans del segle XIX. I, encara, que l’alfabetització es va fer en llengua castellana i que la catalana no tingué normativa fins, com hem dit abans, el 1913. Fins al segle XIX els qui escrivien els noms de les poblacions eren clergues, notaris, funcionaris i pocs més.

Finalment, clou el seu text dient que “La Resolució de la Generalitat de 1983 va establir la grafia actual del nostre poble després de tenir en compte l’ús que al llarg del segles el poble de Lladó n’ha fet”. En realitat, la Generalitat va reflectir les pors de la Transició i el cop d’estat de 1981 a la normativa sobre toponímia. El franquisme sociològic hi tingué molt a veure. Tant, que a les cartes que el mateix Caixàs enviava a la Generalitat per a pressionar-la perquè no oficialitzés la forma normativa del topònim, el 1981, encara s’usava el tampó de l’ajuntament franquista: “*AYUNTAMIENTO* LLADÓ (Gerona)”. Franco havia mort sis anys abans; temps de sobres per a fer un tampó nou i decent per a l’ajuntament.

Document de l’Ajuntament de Lledó d’Empordà demanant el manteniment de la deturpació Lladó, imposada pel franquisme, com a forma oficial del topònim. L’expedient complet es pot consultar aquí.

L’article de Josep Caixàs

Article relacionat: Lledó d’Empordà

El pla de 100 punts pel català pot fer més mal a la toponímia

Si no es corregeix la toponímia oficial no normativa, el pla de 100 punts presentat pel Govern el 29 de novembre de 2022 per a protegir i fomentar el català, “El català, llengua de país“, acabarà produint efectes negatius sobre la llengua. Ho expliquem:

La pàgina 17 del dossier, sota l’epígraf del Departament de Territori, incorpora aquest punt:

46 — Garantir l’ús de la toponímia en català i aranès
El Departament vetlla perquè es garanteixi l’acompliment de la legislació lingüística en matèria de toponímia. Treballa amb els diferents agents implicats per a la incorporació d’una clàusula d’obligat compliment a totes les fórmules jurídiques i administratives de contractació, per a fer servir les formes oficials de la toponímia i cartografia de Catalunya.

Repetim això, perquè és important:

la incorporació d’una clàusula d’obligat compliment a totes les fórmules jurídiques i administratives de contractació, per a fer servir les formes oficials de la toponímia

Si això es queda així i ja està, aquesta clàusula obligarà a fer servir les formes de la toponímia que són oficials tot i ser incorrectes, bé perquè són noms castellans, anglesos, perquè contenen faltes ortogràfiques o perquè són acrònims o conjuncions mal fetes. És l’anomenada “toponímia oficial no normativa”, que és un oxímoron per a definir la toponímia que és oficial sense poder-ho ser, perquè no compleix les normes de l’idioma, ni la llei de política lingüística. Si no es corregeix aquest desgavell, podem acabar veient com el pla per a la protecció i el foment de la llengua catalana acaba servint per a fer usar noms en castellà, en anglès i plens de faltes. El contrari del que diu que pretén. Una llengua de prestigi no pot tenir noms de lloc escrits com si l’idioma no tingués normes, ni aquestes incorreccions han de tenir ús oficial.

Per això és imprescindible que la primera part del text, que diu que es vetlla perquè “es garanteixi l’acompliment de la legislació lingüística en matèria de toponímia“, impliqui, abans de res, fer complir l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, que diu literalment:

Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa.

Això ha de fer corregir immediatament els topònims dels municipis de Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Figaró-Montmany, Forallac, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp i Torrelavit. Però també els de nuclis com Aguiró, Capdella, la Torre de Capdella, Central de Capdella, Tuixent, incloent noms d’urbanitzacions com River Park, Junior Park, Tourist Club, etc. Aquí hi trobareu la llista completa de la toponímia oficial que no compleix les normes ni la legislació.

I que es deixin d’excuses sobre l’autonomia municipal; si la Ley 20/2022 de Memoria Democrática pot fer canvair topònims franquistes per molt que un Ple no ho vulgui, la 1/1998 de Política Lingüśtica també pot fer corregir topònims impropis. Que deixin estar la potestat inexistent dels ajuntaments de determinar com s’ha d’escriure res, que no plantegin votacions absurdes i sense fonament legal per a decidir l’ortografia, i prou silencis amb què fa dècades que una administració intenta cobrir a l’altra, per a permetre que alguns ajuntaments incompleixin la legislació sense que ningú no els cridi a l’ordre. O s’elimina la toponímia oficial no normativa d’una vegada, o l’efecte del pla de foment del català, a la toponímia, serà forçar a l’ús de formes incorrectes, i es farà el ridícul un altre cop. Això no és cap novetat i ja passa pel Decret 133/2020, que obliga a usar els topònims oficials, inclosos els que són oficials amb formes aberrants i contràries a les normes de l’idioma i a la llei de Política Lingüśitica.

La toponímia oficial no normativa no té marge. Són cacicades d’altres èpoques que no caben a l’ordenament jurídic actual. Per això, cada vegada que des de qualsevol administració es remenin assumptes toponímics, sortirà aquest quist envescant-ho tot, fins que es resolgui.

Topònims per ordre alfabètic

<- Torneu a l’índex d’autors

Aguilaniu
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Aiguafreda
Garcia-Pey. E. Aiguafreda. Els noms tradicionals. (Recull onomàstic). 1997.

Albarca
Llopis, I. Inventari i estudi dels noms de lloc i persona de l’antic terme d’Albarca (Priorat). 1994. Edició digital: 2009.

l’Albi
Amigó, R., Pere, R. L’Albi i els seus noms. 2001.

Albinyana
-Bofarull, M. Noms de lloc del terme d’Albinyana. 1992.
-Casellas, M. La toponímia d’ Albinyana del segle XVI segons el capbreu de 15621a part a Miscel·lània Penedesenca 1995, 23/42. 2a part a Miscel·lània Penedesenca 1996-II, pàg. 559/584.
-Nin, X. Els renoms de les cases d’ Albinyana i de les Peces. 2002.

l’Albiol
-Manent, A. Masos, llogarrets i cases de l’Albiol al segle XX. Un procés de despoblació. A Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, Núm. 91, p. 19-34. 2000.
-Moreu-Rey, E. Toponímia del terme, actual i pretèrit, de l’Albiol. A Anuario de Filología [Barcelona], n. 2, p.447-530. 1976.

Alcalfar
Pelegrí, I. 2017: l’any del centenari de les festes d’Alcalfar. 2016.

Alcover
Selfa, M. Onomàstica d’Alcover. 2008. Edició digital: 2009.

l’Aleixar
Manent, A. Toponímia de l’Aleixar i del seu terme. 1962.

Alforja
Jassans, M. S. Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. 1991.

l’Alguer
Caria, R. Toponomastica algherese. 1993.

Almassora
Soriano, F.J. (coord); Bernat, J; Guardiola, F; Mateu, C; Rosselló, V.M. Toponímia d’Almassora. Patrimoni, paisatge i territori. 2022.

Almoster
Amigó, R. Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster. 1968.

Alt Empordà
Clua, J. Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l’Empordà i altres sectors propers. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N. 7-8, p. 61-66, juny-setembre 1986.
Arnall, M.J. Toponímia medieval de l’Alt Empordà (municipis i agregats). Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 15, p. 41-123. 1981.

Andorra
-Adellach,, B. Ganyet, R. Geografia i diccionari geogràfic de les Valls d’Andorra. 1977.
-Govern d’Andorra. Nomenclàtor d’Andorra. A Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. N-um. 60. Any 22. 20/10/2010.
-Rull, X. L’Establiment de la grafia dels topònims andorrans: tradició, evolució i coherència. Dintre de Segones Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Andorra: (19 i 20 d’octubre de 2007) / coord. per Ramon Sistac i Vicén, 2014, p. 61-77.
-Rull, X. Sans, J. El funcionament de la Comissió de Toponímia d’Andorra. Institut Cartogràfic de Catalunya. Jornada Toponímia cartogràfica. Tendències actuals i futures. Barcelona, 18 de maig del 2007.

l’Arboç
Cruanyes, E. Noms, renoms i malnoms. L’Arboç – 1930. Radiografia d’una vila. 1999.

Arbolí
Prats, J. Toponímia del terme i del poble d’Arbolí. A Revista Catalana de Geografia, Vol. 1, Núm. 3, p. 447-528. Part A, Part B. 1978

l’Arenal
-Martorell, D. El Pouet, un topònim medieval a l’Arenal. Estudi historicotoponímic. A I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, Volum II: 617-651. Llucmajor, 10 i 11 de novembre de 2017.
-Martorell, D. Platja de Palma: topònim franquista. La toponímia major dels barris i pobles de s’Arenal. 2017.

Areny de Noguera
Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Arén. 2001.

Ares
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

l’Argentera
Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de l’Argentera. 2003. Edició digital: 2009.

Artesa de Lleida
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Ascó
Fucho Pascual, Felip. «Possibles orígens d’alguns topònims asconencs». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2021, Núm. 31, p. 191-212.

Baix Camp
Tort, J. Els nom de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona). 2011.

Baix Ebre
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Baix Empordà
Clua, J. Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l’Empordà i altres sectors propers. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N. 7-8, p. 61-66, juny-setembre 1986.

Balsareny
Carreté, R. Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. 2010.

Barberà del Vallès
Plaza, C. Història de Barberà a través dels noms. 1989.

Barcelona
-Almerich, Ll. Història dels carrers de la Barcelona vella. 3 vols. 1949-1950.
-Ballesteros, X. La lluita pel nomenclàtor a la Barcelona democràtica. A Revista Barcelona Metròpolis.
-García, E. El nomenclátor del franquismo. A Passeig de Gràcia. 11/11/2016.
-González, M.J. Barri de la Taxonera: “antrotopónimo” imposible. A La Botiga del Barri, n. 36, p. 22 i 24, 19 de maig de 2021.
-San Nicolás, M. de. Troben un document oficial que vincula el nom del barri del Turó de la Peira a una dona del s. XVIII. Beteve.cat, 11/01/2023.
-Sense signatura. El franquisme imperceptible als carrers de Barcelona. Mirall. 27/08/2016.

Batea
Alanyà, J. Batea i el seu terme municipal: Partides, accidents geogràfics, topònims i camins (vol. II). 1994.

Bell-lloc d’Urgell
Berengué, I., Selfa, M. Topònims i renoms de Bell-lloc d’Urgell. 2003.

Belltall
-Miró, J; Sans, J. Belltall. 1991.
-Moreu-Rey, E. Toponímia de l’antic terme de Belltall. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n. 12, p. 69-75. 1987.

Benissanet
Bladé, A. Toponímia de la vila de Benissanet i del seu terme municipal (amb una notícia de la pròpia comarca). A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Betesa
Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Betesa. 1992.

la Bisbal de Falset
Solé Ingla, A. La Bisbal de Falset, al Priorat, vol un canvi de nom: quina opció proposa? El Nacional, 10/04/2024.

Blancafort
Recasens, Ll. Blancafort, a partir dels noms passats i presents. 2000.

les Borges Blanques
Satorra, J. Toponímia borgenca del segle XV segons textos de l’arxiu parroquial de les Borges. Trobades d’estudiosos de les Garrigues, p. 247-257. 2012.

les Borges del Camp
Jové, F. Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal. 1981.

Cabassers
-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors],  Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989,  pp. 243-254.
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
-Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.
-Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.
-Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.
-Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.
-Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part A – Part B.
-Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius muntanyes, p. 41, 1991.
-Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-CNL d’Osona. Topònims que no fan cas de l’IEC, 18/10/2024.
-EFE. El pueblo tarraconense con nombre franquista. Diari de Tarragona, 04/10/2022.
-Filella, Carina. Cabassers, i no Cabacés. El Punt Avui, 14/09/2024.
-García Sánchez, JJ. “Las lenguas de los topónimos. Su pertinencia y relevancia en el ‘Toponomasticon Hispaniae’“. A Nuevos senderos en la toponimia hispánica (pp.357-370). Pagès Editors. 2023. [PDF complet]
-Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.
-Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.
-Masip, C. Exposició “La història d’un topònim”. Cabassers.org, 02/10/2022.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.
-Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.
-Plana, M. Cabacés o Cabassers? El municipi organitza una jornada sobre el topònim. Diari de Tarragona, 07/09/2022.
-Plana, M. Reclamen que Cabacés passi a anomenar-se Cabassers. Diari de Tarragona, 10/12/2021.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Cabacés al Senat. Cabassers.org, 13/03/2023.
-Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.
-Prats, C. “Cabacés” com a exemple del que no s’ha de fer. Cabassers.org, 18/07/2024.
-Prats, C. Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà Cabassers.org, 18/08/2022.
-Prats, C. Cabacés és un exònim castellà i la fonètica ho demostra. Cabassers.org, 23/11/2024.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.
-Prats, C. El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés”. Cabassers.org, 19/11/2022.
-Prats, C. El gentilici “cabacerol”. Cabassers.org, 23/09/2022.
-Prats, C. ERC Cabacés trenca l’acord amb Junts Cabassers per a corregir el topònim i ara vol fer votar si s’ha de mantenir la imposició franquista. Cabassers.org, 18/07/2024
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Intromissió a la toponímia dels altres. Cabassers.org, 20/08/2023.
-Prats, C. La grafia “Cabacers”. Cabassers.org, 20/09/2022.
-Prats, C. La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment. Cabassers.org, 15/10/2022.
-Prats. C. La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers. Cabassers.org, 15/02/2024.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934. Cabassers.org, 11/11/2023.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial. Cabassers.org, 16/07/2022.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979. Cabassers.org, 05/11/2023.
-Prats, C. La poca tradició de la grafia “Cabacés”. Cabassers.org, 29/01/2022.
-Prats, C. Preguntes freqüents. Cabassers.org, 30/09/2021.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Prats, C. Transcripció de la jornada del 8 de setembre de 2022 a Cabassers. Cabassers.org, 27/10/2022.
-Prats, C. Transcripció de la reunió del 12 de juliol de 2024 a Cabassers. Cabassers.org, 19/07/2024.
-Redacció. Cabacés o Cabassers. A Revista Nord, núm 8, p. 7, setembre 2000.
-Redacció. Editorial. A Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999.
-Sastre, M. Cabacés en castellà, o Cabassers en català?. CCMA, 29/11/2021.
-Schochenmaier, E. Reviving Tradition Through Street Names: A Look at the Proposal for the Nomenclàtor Commission. e-Onomastics. 15/12/2024.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010. [Enllaç trencat, disponible a archive.org i en fitxer PDF]
-Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.
-Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.
-Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.

Calafell
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Tetas, Ll. Els carrers de Calafell. Un model de creixement urbanístic i d’establiment de toponímia urbana. 1997.

Caldes d’Estrac
-Sense signatura. Caldes d’Estrac o Caldetes? La Veu de Catalunya, 7 de maig de 1933, pàg. 16.
-Sense signatura. La veu del carrer. Una ensopegada que no té disculpa [sobre el canvi de Caldes d’Estrac per Caldetes], La Veu de Catalunya, 12 de maig de 1933, pàg. 4.
-Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldetes a Caldes d’Estrac. La Publicitat, 21 de novembre de 1933, pàg. 2.
-Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldes d’Estrac a Caldetes. La Publicitat, 24 de maig de 1933, pàg. 3.

Caldes de Montbui
Moreu-Rey, E. La rodalia de Caldes de Montbui: repertori històric de noms de lloc i noms de persona. 1962.

Cambrils
Vidiella, M. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. 2000.

Campins
López, J. Campins; indrets, masos i records. 2000.

Campmany
-Artiza, G. Noticies historiques del territori i poble de Capmany. Amb algunes altres conexionades, que ha recollit i publica son fill en Gregori Artiza. Figueres. Imp. “La Veu de l’Empordà”. 1918.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Egea, A; Roig, M. Capmany o Campmany? A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 82-83. 1995.
-Egea, A; Roig, M. Un document sobre Capmany anterior a l’any 1000. A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 97-98. 1995.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat, Cabassers.org, 16/03/2023.
-Prats, C. Campmany, Cabassers.org, 31/03/2022.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany. Cabassers.org, 18/03/2023.

Campo
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Campo. 2001.

Camprodon
Torallas, R.M. Toponímia de la vall de Camprodon. 1980.

Can Benet de la Prua
Duran, A.M. Noms i renoms de les cases: Can Benet de la Prua–Monistrol d’Anoia. Programa Fires i Festes, 2007. Sant Sadurní d’Anoia.

la Canonja
Montaña, M. T. Toponímia de l’antic terme de la Canonja. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Capafonts
-Associació Cultural Picorandan. Noms de lloc del poble de Capafonts i de la capçalera del riu Brugent. Quaderns de Capafonts, 2008.
-Manent, A. Els noms de lloc del terme i del poble de Capafonts. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.

Capella
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Capella. 2003.

Castellcir
Garcia-Pey, E. Castellcir. Recull onomàstic. 2005. Edició digital: 2009.

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
-Prats, C. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró pren la iniciativa i corregeix el topònim oficial. Cabassers.org, 27/03/2023.
-Prats, C. Castell i Platja d’Aro. Cabassers.org, 05/08/2022.

Castellfollit de Riubregós
Farell, J. Castellfollit de Riubregós: resum històric, folklore, llegendes, tradicions. 1994. Vol. 1 i Vol. 2.

Castellvell del Camp
Amigó, R. Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster. 1968.

Castilló de Sos
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Castejón de Sos. 2002.

Catalunya del Nord
-Farré Salvatella, R. La toponímia nord-catalana. L’Independant, 24 d’abril 8 de maig i 26 de juny de 2022.
-Farré Salvatella, R. Apunts i reflexions toponímiques. L’Independant, 13 de novembre de 2022.
-Farré Salvatella, R. Propostes per a una normaltizació toponímica. L’Independant, 6 d’abril de 2023.
-IEC. Nomènclator toponímic de la Catalunya del Nord. 2007.

Catí
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

Cervera
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Claret
Mir, J. Els noms de lloc del terme de Tremp i del seu agregat Claret. 1983.

Colldejou
Jassans, M.S. Onomàstica de Colldejou. 2003.

Constantí
Amigó, R. Els topònims del terme municipal i el poble de Constantí. 1968. Segona edició 2008.

Cornellà de Llobregat
Llobera, J. Toponímia de Cornellà de Llobregat. 1998.

Cornudella de Montsant
Amigó, R. Espasa, B. Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant. 1990.

Cortiella
Jassans, M. S. Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. 1991.

Cubelles
-Brotons, X. Pineda, A. Vidal, J. Els carrers de Cubelles. 1994.
-Miret, X. Els noms de lloc del terme de Cubelles. 1990.
-Pineda, A., Vidal, J. Carrers de Cubelles dedicats a cubellencs i personatges vinculats a la vila. 2014.

Culla
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

Duesaigües
Jassans, M.S. Onomàstica de Duesaigües i el seu terme. 2008.

Escaladei (nucli de la Morera de Montsant)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Esparreguera
Paulo, J. Guia topogràfica i toponímica del terme d’Esparreguera. 1989.

Estadella
Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Estadilla. 2003.

l’Estany
Rodriguez, J. L. Gent i llocs de l’Estany. 1988.

Falset
Estrem i Fa, S. Falcet. A Priorat, periòdic quinzenal portaveu de la comarca, núm. 159, 4 d’ agost de 1935.

la Febró
Manent, A. Toponímia del terme municipal de La Febró. A Boletín Arqueológico [Tarragona], n. 121-124, p. 163-192, 1973.1974.

Ferran
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

la Figuera
Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme de la Figuera. 2013.

el Figueró i Montmany
-Garcia-Pey, E. Figaró-Montmany. Recull onomàstic. 2017.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. El cas del Figueró. Cabassers.org. 16/11/2022.
-Prats, C. El Figueró i Montmany. Cabassers.org, 04/08/2022.
-Sense signatura. El Figaró mantindrà la grafia actual després de consultar-ho en referèndum als veïns. ccma.cat, 17/10/2004.
-Sense signatura. Els veïns del Figaró decidiran en un referèndum el canvi de nom del municipi pel del Figueró i Montmany. Vilaweb, 06/09/2004.
-Sense signatura. Figaró-Montmany convoca un referèndum popular per escollir el nom del municipi. ccma.cat, 15/10/2004.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.

la Foradada del Toscar
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Foradada de Toscar. 2005.

Franja d’Aragó
-Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Topónimos recuperados a propuesta de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. 2021.
-Coromines, J. Els noms dels municipis de la Catalunya aragonesa. 1959.

les Franqueses del Vallès
Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de les Franqueses del Vallès. Noms de casa i de lloc. 2015.

Fucimanya (urb. de Tavèrnoles)
E.M. Fu(ss)imanya o Fu(c)imanya? A El 9 Nou, p. 4, 2 de febrer de 1998.

Fulleda
Arbós, S. Onomàstica de Fulleda (Garrigues). 2004. Edició digital 2007.

Garcia
Castellvell, V. Toponímia de Garcia en el segle XVII. Dintre de Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Núm. 28, p. 13-34, 2018.

Gandesa
Monner, A. Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal. 1976.

Garidells
Cabré, D., Veciana, J. Onomàstica del terme municipal dels Garidells. 2003.

Gia
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Chía. 2003.

Girona (província)
Alsius, P. Nomenclátor geográfico histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el siglo XV. 1883.

Granera
-Garcia-Pey, E. Granera: recull toponomàstic. 2004.
-Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic Granera. 2004. Edició digital: 2009.

Granollers
Garia-Pey, E. Recull onomàstic de Granollers: motius, topònims, nomenclatura. 1990.

Gratallops
Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme municipal de Gratallops. 1994.

Graus
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Gualba
Garcia-Pey, E. Gualba. Recull onomàstic i tradicional. 1996.

Horta de Sant Joan
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Turull, A. De per què Horta no ha de ser Orta. Dintre de Noms, Revista de la Societat d’Onomàstica, núm. 4, p. 42-44. 2016.

l’Horta de València
-Iranzo, E., Membrado, J.C. Anàlisi toponímica de l’Horta de València. Integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge. 2018.
-Membrado, J.C. L’Horta a través dels seus noms. 2017.

l’Hospitalet de Llobregat
Moran, J. Toponímia antiga de l’Hospitalet de Llobtegat. Dintre de Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estdudis Catalans a l’Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d’octubre de 2016).

Illes Balears
-Gomila, X., Miralles, J., Montserrat, E. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears.
-IEC. Topònims de les Illes Balears. Dintre de Documents de la Secció Filològica, I. 21 de desembre de 1989.
-IEC. Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears. Text aprovat per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 2016.

les Irles
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Joncosa del Montmell (nucli del Montmell)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Jusseu
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Lasquarri
Enseñat, A; Vázquez, J; Tarragó, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Lascuarre. 2002.

la Llagosta
Garcia-Pey, E. La Llagosta: recull onomàstic. 1996.

Lledó
-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Caixàs, J. El nom de “Lladó”. A El Cornetí, la revista de Lladó. Núm. 4, p. 33, desembre 2010. [comentaris a Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”»]
-Casademont, E. Lladó, el poble que no vol dir-se Lledó. Diari de Girona. 12/07/2009.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prat, L. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 24, p. 207-226. 1991. [La secció dedicada al topònim “Lladó: el nom” (p. 212) conté falsedats, desmentides en aquest article].
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Lledó d’Empordà. Cabassers.org, 15/01/2022.
-Prats, C. Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”». Cabassers.org, 19/02/2023.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Vayreda i Olivas, P. “Etimologia” (p. 16) i “El nom de Lladó apareix en els diplomes” (p. 24-25), a El Priorat de Lladó i les seves filials, p. 16. 1930.

Lleida
-Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.
-Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Llentisclell
Soberanas, A. El topònim Llentisclell. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Lliçà de Vall
Garcia-Pey, E. Lliçà d’Avall/de Vall: recull onomàstic. 1999.

el Lloar
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-Sabaté, J. Antroponímia i toponímia del poble i terme municipal del Lloar. 1988.

Llorac
Balañà, P. Vestigis de la dominació islàmica a la Conca de Barberà: la toponímia del municipi de Llorac. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VIII. 1996.

Lloseta
Ferrer Alcover, M.V. L’evolució toponímica dels carrers de Lloseta. Eina per crear una Comissió d’Història al centre CEIP es Puig. Universitat de les Illes Balears, Facultat d’Educació. 2022.

Maçanes
Prats, C. Maçanet Massanes. Cabassers.org, 22/01/2022.

Maestrat
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Martorell
Clopas, I. Toponímia històrica de Martorell. 1991.

Martorelles
Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). 1997.

Masies de Voltregà
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

la Masó
Manent, A. Els noms de lloc del terme i poble de la Masó. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. IV. 1983.

Maspujols
Manent, A. Toponímia de Maspujols i el seu terme. A Boletín Arqueológico [Tarragona], vol. 56, p. 229-246. 1966.

Matarranya
Castel, L. Los pueblos del Matarraña hacen oficiales topónimos bilingües. 2018.

Miravet
-Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.
-Llauradó, M. Miravet: uns topònims del segle XVII. 1995.

el Molar
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Mollet del Vallès
Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès. 2001.

Monistrol d’Anoia
Duran, A.M. Noms i renoms de les cases: Can Benet de la Prua–Monistrol d’Anoia. Programa Fires i Festes, 2007. Sant Sadurní d’Anoia.

Monnars
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Montanui
Bordas, A. Municipio de Montanuy. 2002.

Mont-ral
Perea, E. La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica. 1994. Edició digital: 2009.

Mont-roig del Camp
-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Jové, F. Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp. 1999.

la Morera de Montsant
Perea, E. La Morera de Montsant i el seu terme municipal: toponímia. 1984.

la Mussara
Amigó, R. Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara. 1963.

Navars
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. De Castelladral a Navàs sense passar per Navars. Cabassers.org. 27/01/2022.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.

Olivella
Carbonell, V. Noms de lloc d’Olivella. 2001

Onda
Xiva i Molina, Ismael. «Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2022, Núm. 8, p. 125-161.

País Valencià
Sanchís Guarner, M. Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià. IEC. 1966.

Palau d’Anglesola
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Pallejà
Massegur, A. Pallejà: toponímia i quelcom més. 1991.

Palma
Bibiloni, G. Algunes consideracions sobre toponímia «franquista». Bibiloni.cat. 2008.

Pals
Corredor. A.M. Pals. Recull onomàstic. 2008. Edició digital: 2009.

Parets del Vallès
Garcia-Pey, E, Salvador, M. Recull onomàstic de Parets del Vallès. 2001.

Passanant
Moreu-Rey, E. Toponímia del poble i del terme de Passanant. A Revista Catalana de Geografia n. 4, p. 549-576. 1978.

les Peces
Nin, X. Els renoms de les cases d’ Albinyana i de les Peces. 2002.

Pena-roja
Lombarte, D. 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja (Matarranya). 1990.

Penedès
Casellas, M. El Penedès durant la dominació sarraïna: toponímia i història. Miscel·lània penedesenca, 1995, Vol. 20, p. 249-270.

Penyagolosa
Cantavella, R. Nova hipòtesi sobre l’origen del topònim Penyagolosa. 2022.

Perafort
Veciana, J. Topònims i antropònims de Perafort i Puigdelfí. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VII. 1994.

Perarrua
Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Perarrúa. 2003

el Pinell de Brai
-Aubet, A., Burgueño, J. Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i a Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell… de Brai?. 2016.
-Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

el Pla de l’Estany
Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.

el Pla d’Urgell
Rebolledo, F. La repressió franquista al Pla d’Urgell. A Quaderns de El Pregoner d’Urgell, Núm. 35, p. 49-78, 2021.

la Pobla de Castre
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de la Puebla de Castro. 2001.

la Pobla de Cérvoles
Pere, R. Onomàstica de la Pobla de Cérvoles. 2013.

la Pobla de Claramunt
-Riba, J. Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme. Dintre de Miscellanea Aqualatensia. Núm. 8. p. 413-452. 1997.
-Riba, J. Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme. 1960.

la Pobla de Mafumet
Veciana, J. Toponímia de la Pobla de Mafumet. Dins de Cortiella, J. Història de la Pobla de Mafumet. p. 235-274. 1986.

Poble Nou del Delta (nucli d’Amposta)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Poboleda
Jassans, M.S. Onomàstica de Poboleda. 1998.

Pont de Suert
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Porrera
Amigó, R. Onomàstica del terme municipal de Porrera. 1998.

Portbou
Corredor A.M. Recull de noms de Portbou (i un repertori d’altres de la rodalia). 2014.

Port de Manacor
Rosselló, J.J. Perquè Porto Cristo és Portocristo. A Diario de Mallorca. 17/07/2009.

Portocristo
Vid. Port de Manacor

Pradell de la Teixeta
Duran, J.M; Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms del Pradell de la Teixeta. 2009.

Prades
Amigó, R. Noms de lloc i de persona del terme de Prades. 1985.

Prat de Comte
Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

Principat d’Andorra
Vid. Andorra.

Puigdelfí
Veciana, J. Topònims i antropònims de Perafort i Puigdelfí. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VII. 1994.

Puigpelat
Batet, E. Els noms de les partides, els hidrònims i les vies de comunicació del terme de Puigpelat. 2019.

Rasquera
-Jassans, M.S. Toponímia de Rasquera. 1988.
-Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

Renau
-Veciana, J. Guia de Renau. 1990.
-Veciana, J. Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. V. 1984.

Reus
-Amigó, R. Els topònims de la ciutat i del terme de Reus. 1957.
-Amigó, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona de Reus. 1988.

la Riba
Iglésies, J. Els noms de lloc de les terres catalanes. I, La Riba: terme municipal i parroquial. 1953.

Rialb
-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Rialb al Senat. Cabassers.org, 15/08/2023.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Rialb, un cas de rebuig des de l’origen. Cabassers.org, 18/07/2022.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Prats, C. Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960. Cabassers.org, 30/03/2023.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.

el Ripollès
Godori, J. Entorn a algunes qüestions sobre toponímia i megalitisme al Ripollès. Dintre de Quaderns de les Assemblees d’Estudis, Núm. 8, p. 177-180, 1996.

Riudecanyes
Roigé, D. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Dintre de Revista del Centre de Lectura de Reus. Núm. 19. p. 10-11. 1989.

Riudecols
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Riudoms
-Perea, E. Toponímia del terme i de la vila de Riudoms. Dintre de Revista Catalana de Geografia. Vol. 1. Núm. 2. 1978. Part APart B.
-Perea, E. Onomàstica de Riudoms. 2006.

Roda de Berà
-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Secastella
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Secastilla. 2002.

Sitges
-Muntaner, I.M. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. 1986.
-Muntaner, I.M., El terme de Sitges i la seva rodalia. Els noms de lloc. 2016.

Siurana
Amigó, R. Siurana de Prades: enllà de la història i de la llegenda. 1995.

Sabadell
Alsina, J. Índex de topònims de Sabadell i el seu terme fins a darreries del segle XVIII. 1987.

Santa Cecília de Voltregà
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

Santa Eulàlia de Ronçana
Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. 2003.

Santa Llestra i Sant Quilis
Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Santaliestra y San Quílez. 2001.

Santa Oliva
Latorre, J. Els noms de lloc i de persona de Santa Oliva. 2017.

Sant Fost de Campsentelles
Garcia-Pey, E. Sant Fost: els noms tradicionals. Recull onomàstic. 1997.

Sant Hipòlit de Voltregà
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

Sant Martí Sarroca
Pujadó, Ll. Els carrers de Sant Martí Sarroca. 1984.

Sant Mateu de Montnegre
Mallorquí, E. Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre. Els noms de lloc d’una parròquia de les Gavarres. 2003.

Sant Pere de Riudebitlles
-Cardús, C. Circumstàncies en que s’originà el Recull de noms de Sant Pere de Riudebitlles. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Vol. 28, p. 147-148. 1991.
-Cardús, C. Els noms de lloc de les terres catalanes. II. Sant Pere de Riudebitlles. 1956.
-Romeu, X. Evolució d’alguns topònims del rodal de Sant Pere de Riudebitlles. Publicat al Butlletí de Societat d’Onomàstica, núm. XXXI, pàg. 19 – 25, març 1988.

Sant Pere de Roda
-Alturo, Jesús. De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Roda? Serra d’Or, febrer de 2019, pàgs. 4-5.
-Garolera, N. En defensa de Sant Pere de Roda. Dintre de Els Marges. Revista de llengua i literatura. Núm. 111, p. 78-98. 2017.

Sant Quirze Safaja
Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. 2007. Edició digital: 2009.

Sant Sadurní d’Anoia
-Gullera, G. Cancionari de Sant Sadurní. Inventari dels renoms de la vila. 2007.
-Viader, N. Sant Sadurní de Noya? Toponímia. Contribució al seu estudi. 1979.

Saurí
Garcia Quera, N. Informe justificatiu de canvi de nomenclatura oficial. De Saurí a Seurí. Pallars Sobirà. 2023.

la Segarra
Tort, J. Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N, 9, p 121-131. Desembre 1986.

Seira
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Seira. 2004.

la Selva de Mar
Quintana, J. La toponímia de la Selva de Mar. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 16. p. 289-358. 1983.

Sessué
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Sesué. 2004.

Siurana (nucli de Cornudella de Montsant)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Sopeira
Francino, G. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Sopeira. 2002.

Solsona
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Tagamanent
Garcia-Pey, E. Tagamanent: recull de noms de casa i de lloc. 1998.

Tamarit
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Tarragona
-Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.
-Montoliu. M. de. Dos estudios de toponimia de la provincia de Tarragona. 1953.

Tavertet
Borbonet, A., Santlas, J. Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. 1999.

Terrassa
-Ajuntament de Terrassa, Els carrers de Terrassa. 1995.
-Alturo, J. Terraça mala raça. Núvol. 10/04/2024.
-Casulleras, M. Terraça, una nova oportunitat de marca? Terrassa Digital, 10/04/2024.
-Oller, J.M. Sabeu que al món hi ha un altre municipi que es diu Terrassa? A Món Terrassa, 28/12/2022.
-Prieto, A. Tarrasa encara existeix. A Nació Digital. 12/10/2012.
-Puig, P i Vives, «“Terrassa” versus “Terraça”». Terme, 1987, Núm. 2, p. 15-22
-Salvador, M. Hauríem de canviar el nom de la ciutat per Terraça? A Diari de Terrassa, 05/04/2024
-Verdaguer, J. Ball de noms dels carrers de Terrassa durant la República i el franquisme. 2013.

Terrassola i Lavit
-Prats, C. El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981. Cabassers.org, 11/11/2023.
-Prats, C. Terrassola i Lavit. Cabassers.org, 05/08/2022.

Terres de l’Ebre
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Tornabous
Maduell, A. Topònims, onomàstics i renoms de Tornabous. 2010.

la Torre de Cabdella
-Sense signatura. Cabdella o Capdella? A Segre, 15 de gener de 2010.
-Sense signatura. Capdella s’escriu amb P. Web de l’Ajuntament de la Torre de Cabdella. 9 de juny de 2015 (còpia a Archive.org).
-Sense signatura. La Generalitat de Catalunya accepta Capdella amb P i Obeix amb B. A Butlletí Informatiu. Ajuntament de la Torre de Cabdella, núm. 22, estiu 2015, pàg. 1.

la Torre de Fontaubella
Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de la Torre de Fontaubella. 2006. Edició digital: 2009.

Torres del Bisbe
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

la Torre de l’Espanyol
Veà, S. Onomàstica de la Torre de l’Espanyol. 2020.

Torredembarra
Miquel, C, Pere, R. Onomàstica del terme municipal de Torredembarra. IEC i Societat d’Onomàstica. 2022.

Torres de Segre
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Torroella de Montgrí
Selfa, M. Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí, l´Estartit i les Illes Medes, Sobrestany i La Bolleria. Dintre de Beques de recerca Joan Torró i Cabratosa, VI edició, p. 113-310, desembre 2009.

Torroja del Priorat
Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat. 1995. Edició digital: 2009.

Tortosa
Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.

Tremp
Mir, J. Els noms de lloc del terme de Tremp i del seu agregat Claret. 1983.

Ulldemolins
-Amigó, R. Pere, R. Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins. 1997. Edició digital: 2009.
-Jové, F. A la recerca de l’origen d’Ulldemolins. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàg. 44. Juny 1998.

Vallbona de les Monges
Piquer, J.J. Recopilación onomástica relativa al municipio de Vallbona de les Monges. Dintre de Ilerda, N. 29, p. 195-235. 1969.

Vallclara
Pere, R. Onomàstica de Vallclara. 2017.

la Vall de Bardaixi
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio del Valle de Bardaxín. 2002.

la Vall de Boí
-de la Torre, R. Els noms de lloc de les Valls de Boí. 2020.
-Terrado, X. Els noms de lloc de la Vall de Boí. 2002.

la Vall de l’Éssera
Selfa, M. Toponimia del Valle Medio del Ésera (Huesca). 2003.

la Vall de Lierp
Selfa, M; Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Valle de Lierp. 2003.

Vall del Tormo
Sancho, C. Toponímia de la Vall del Tormo. Dintre de Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. [Barcelona] n. 57. p. 1-134. 1994.

Vall-de-roures
Puch, E. Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures. 2000.

Vallès Oriental
Garcia-Pey, E. Inventari General d’Onomàstica del Vallès Oriental.
Volum. 1, A – Baix
Volum 2, Baix – Bruguerar
Volum 3, Brugueres – Casserres
Volum 4, Cassi – Crestalló
Volum 5, Creu – Feliuà
Volum 6, Feliuada – Giravolts
Volum 7, Girbau – Josip
Volum 8, Jou – Martinets
Volum 9, Martínez – Muda
Volum 10, Mudes – Pecats
Volum 11, Peces – Pomera
Volum 12, Pomerar – Renau
Volum 13, Rencapins – Sant Cebrià
Volum 14, Sant Celoni – Sous
Volum 15, Soviètic – Vagot
Volum 16, Vailet – Zist
Consulta en línia de totes les entrades de l’Inventari a l’Arxiu Digital de Granollers

Vallgorguina
Garcia-Pey, E. Vallgorguina: recull de noms antics i moderns. 1999.

Vallmoll
Grau, A. Noms de lloc i de persona i renoms del poble i terme de Vallmoll. 2000. Edició digital: 2009.

Vallromanes
Garcia-Pey, E. Vallromanes: noms de lloc i de casa. 2003.

les Valls d’Àneu
Turull, A. (dir.). De Marimanya al Cargol. Inventari toponímic de les Valls d’Àneu. 2004.

el Vendrell
Sense signatura. Refusem denominar-nos “El Vendrell”. Dintre de El Baix Penedès, núm. 1433, p. 1, 23 de setembre de 1933.

Vilablareix
Gispert-Saüch, P. Toponímia del terme municipal de Vilablareix. 1986.

Vilafranca del Penedès
Tetas, Ll. Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. 2015.

Vilalba dels Arcs
Monner. A. Toponímia de Vilalba dels Arcs. 1985.

Vilalba Sasserra
Garcia-Pey, E. Vilalba Sasserra: recull onomàstic. 2003.

Vilallonga del Camp
Riera, P. Noms de lloc, cognoms i renom de Vilallonga del Camp. 2005. Edició digital: 2009.

Vilallonga de Ter
Amigó, R. Pasqual, J. Toponímia del terme municipal de Vilallonga de Ter. 1979.

Vilanova d’Escornalbou
Maristany, C. Toponímia de Vilanova d’Ecornalbou i el seu terme municipal. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. III. 1982.

Vilanova d’Éssera
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Villanova. 2003.

Vilanova de Prades
Pere, R. Recull de noms de lloc i de persona de Vilanova de Prades. 2004.

Vilanova i la Geltrú
-Carbonell, V. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. 2001. 2a ed. 2020.
-Diversos Autors: Els carrers de Vilanova i la Geltrú. 9 volums.
Volum 1
Volum 2
Volum 3
Volum 4
Volum 5
Volum 6
Volum 7
Volum 8
Volum 9

Vilaplana
Manent, A. Toponímia de Vilaplana i el seu terme. A Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, n. 33, p. 77-106, 1969-1970.

Vila-seca
Amigó, R. Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal. 1978.

Vilaverd
Grau, J.M., Selfa, M. Onomàstica de Vilaverd. Els noms de lloc i de persona del terme municipal. 2015.

la Vilella Alta
Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme la Vilella Alta. 2000.

Vinebre
-Veà, S. Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre). Dintre de Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, Núm. 2, p. 107-146. 2016.
-Veà, S. L’onomàstica de Vinebre. Tesi. 2015.

les Voltes
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Voltreganès
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

Vulpellac, Fonteta i Peratallada
-Prats, C. Forallac, un acrònim toponímic. Cabassers.org, 04/08/2022.

Principat de Catalunya

Topònims oficials no normatius del Principat de Catalunya

Al Principat de Catalunya encara hi ha nou municipis que tenen com a oficials dels seus topònims formes no normatives (segons recull Optimot). Tots ells entren en contradicció amb la legislació vigent sobre política lingüística i toponímia.


Cabacés (el Priorat)
[forma no normativa i al·lòctona, exònim castellà del topònim Cabassers, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Cabassers
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Cabassers
Històric de canvis segons el DOGC: Cabassers (1983), Cabacés (1989)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 21/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: cap
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1980-1989
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.
El 5 de juliol de 2024 l’Ajuntament de “Cabacés” va anunciar que iniciava el procediment d’oficialització del topònim català, Cabassers, per a complir la Llei de Política Lingüística i la de Memòria Democràtica. Més informació.

El 12 de juliol de 2024 l’Ajuntament de “Cabacés” va organitzar una reunió amb el veïnat on la DGAL va aclarir que l’ortografia i l’obligació de complir la Llei de Política Lingüística no es poden votar; la Generalitat no pot imposar la correcció del topònim però el compliment de la Llei de Política Lingüística és obligatori; i que una administració local ha de complir la llei de motu proprio. Més informació.

El 15 de juliol de 2024 el govern d’ERC de l’Ajuntament de “Cabacés” va trencar l’acord a què havia arribat amb Junts per a corregir el topònim del municipi i, tot i el que va exposar la DGAL el 12/07/2024, va anunciar que faria una consulta popular perquè els veïns decidissin si l’Ajuntament havia de complir la Llei de Política Lingüística o no. Més informació.

El 23 de desembre de 2024 Junts per Catalunya va presentar un recurs al Jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona contra l’Ajuntament de “Cabacés” demanant a la justícia que l’obligui a complir la Llei de Política Lingüística i, per tant, a oficialitzar el topònim català del municipi. Més informació.
Més informació

-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors],  Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989,  pp. 243-254.
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
-Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.
-Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.
-Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.
-Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.
-Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part A – Part B.
-Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius muntanyes, p. 41, 1991.
-Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-EFE. El pueblo tarraconense con nombre franquista. Diari de Tarragona, 04/10/2022.
-Filella, Carina. Cabassers, i no Cabacés. El Punt Avui, 14/09/2024.
-García Sánchez, JJ. “Las lenguas de los topónimos. Su pertinencia y relevancia en el ‘Toponomasticon Hispaniae’“. A Nuevos senderos en la toponimia hispánica (pp.357-370). Pagès Editors. 2023. [PDF complet]
-Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.
-Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.
-Masip, C. Exposició “La història d’un topònim”. Cabassers.org, 02/10/2022.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.
-Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.
-Plana, M. Cabacés o Cabassers? El municipi organitza una jornada sobre el topònim. Diari de Tarragona, 07/09/2022.
-Plana, M. Reclamen que Cabacés passi a anomenar-se Cabassers. Diari de Tarragona, 10/12/2021.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Cabacés al Senat. Cabassers.org, 13/03/2023.
-Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.
-Prats, C. “Cabacés” com a exemple del que no s’ha de fer. Cabassers.org, 18/07/2024.
-Prats, C. Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà Cabassers.org, 18/08/2022.
-Prats, C. Cabacés és un exònim castellà i la fonètica ho demostra. Cabassers.org, 23/11/2024.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.
-Prats, C. El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés”. Cabassers.org, 19/11/2022.
-Prats, C. El gentilici “cabacerol”. Cabassers.org, 23/09/2022.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. ERC Cabacés trenca l’acord amb Junts Cabassers per a corregir el topònim i ara vol fer votar si s’ha de mantenir la imposició franquista. Cabassers.org, 18/07/2024
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Intromissió a la toponímia dels altres. Cabassers.org, 20/08/2023.
-Prats, C. La grafia “Cabacers”. Cabassers.org, 20/09/2022.
-Prats, C. La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment. Cabassers.org, 15/10/2022.
-Prats. C. La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers. Cabassers.org, 15/02/2024.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934. Cabassers.org, 11/11/2023.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial. Cabassers.org, 16/07/2022.
-Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979. Cabassers.org, 05/11/2023.
-Prats, C. La poca tradició de la grafia “Cabacés”. Cabassers.org, 29/01/2022.
-Prats, C. Preguntes freqüents. Cabassers.org, 30/09/2021.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Prats, C. Transcripció de la jornada del 8 de setembre de 2022 a Cabassers. Cabassers.org, 27/10/2022.
-Prats, C. Transcripció de la reunió del 12 de juliol de 2024 a Cabassers. Cabassers.org, 19/07/2024.
-Redacció. Cabacés o Cabassers. A Revista Nord, núm 8, p. 7, setembre 2000.
-Redacció. Editorial. A Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999.
-Sastre, M. Cabacés en castellà, o Cabassers en català?. CCMA, 29/11/2021.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010. [Enllaç trencat, disponible a archive.org i en fitxer PDF]
-Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.
-Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.
-Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.


Capmany (Alt Empordà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Campmany
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Campmany
Històric de canvis segons el DOGC: Campmany (1983), Capmany (1984)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 27/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Campmany fins 1857
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1984
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.
Més informació

-Artiza, G. Noticies historiques del territori i poble de Capmany. Amb algunes altres conexionades, que ha recollit i publica son fill en Gregori Artiza. Figueres. Imp. “La Veu de l’Empordà”. 1918.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Egea, A; Roig, M. Capmany o Campmany? A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 82-83. 1995.
-Egea, A; Roig, M. Un document sobre Capmany anterior a l’any 1000. A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 97-98. 1995.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat, Cabassers.org, 16/03/2023.
-Prats, C. Campmany, Cabassers.org, 31/03/2022.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany. Cabassers.org, 18/03/2023.



Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC (fins el 2023): Castell i Platja d’Aro
Forma proposada per l’Ajuntament i acceptada per l’IEC: Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
Històric de canvis segons el DOGC: Castell d’Aro (1983), Castell-Platja d’Aro (1988)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 25/03/1987
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Castillo de Aro fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1980-1985

El 27 de març de 2023 el batlle del municipi, Il·lim. Sr. Maurici Jiménez, anuncia la correcció del topònim i l’adopció de la forma normativa Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, a més de la regularització de l’escut municipal. Més informació.

El 04 d’abril de 2023 el Butlletí Oficial de la Província de Girona núm. 66 pulica l’Edicte Proposta de modificació del nom del municipi i proposta d’adopció d’escut municipal. Més informació.

El 10 de novembre de 2023 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 9038 publica la RESOLUCIÓ PRE/3758/2023, de 7 de novembre, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Castell-Platja d’Aro, que passa a denominar-se Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Més informació.
Més informació

-Prats, C. Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró pren la iniciativa i corregeix el topònim oficial. Cabassers.org, 27/03/2023.
-Prats, C. Castell i Platja d’Aro. Cabassers.org, 05/08/2022.



Figaró-Montmany (Vallès Oriental)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: el Figueró i Montmany
Històric de canvi segons el DOGC: Montmany (1983), Montmany-Figaró (1985), Figaró-Montmany (1994)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 03/09/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Montmany-Figaró fins 30/12/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedients de canvi de nom oficial: 1983-1985 i 1994

Més informació

-Garcia-Pey, E. Figaró-Montmany. Recull onomàstic. 2017.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. El cas del Figueró. Cabassers.org. 16/11/2022.
-Prats, C. El Figueró i Montmany. Cabassers.org, 04/08/2022.
-Sense signatura. El Figaró mantindrà la grafia actual després de consultar-ho en referèndum als veïns. ccma.cat, 17/10/2004.
-Sense signatura. Els veïns del Figaró decidiran en un referèndum el canvi de nom del municipi pel del Figueró i Montmany. Vilaweb, 06/09/2004.
-Sense signatura. Figaró-Montmany convoca un referèndum popular per escollir el nom del municipi. ccma.cat, 15/10/2004.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.


Forallac (Baix Empordà)
[forma que no respecta la tradició toponomàstica catalana: mot creuat entre els topònims (Fo)nteta, Pe(ra)tallada i Vulpe(llac)]
Forma normativa fixada per l’IEC: Vulpellac, Fonteta i Peratallada
Històric de canvis segons el DOGC: Forallac (1983)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 11/09/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Forallach fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades

Més informació

-Prats, C. Forallac, un acrònim toponímic. Cabassers.org, 04/08/2022.


Lladó (Alt Empordà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Lledó d’Empordà
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Lledó
Històric de canvis segons el DOGC: Lladó (1983)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 14/05/1991
Variació segons el Registro de Entidades Locales: cap
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1981-1982
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.
Més informació

-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Caixàs, J. El nom de “Lladó”. A El Cornetí, la revista de Lladó. Núm. 4, p. 33, desembre 2010. [comentaris a Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”»]
-Casademont, E. Lladó, el poble que no vol dir-se Lledó. Diari de Girona. 12/07/2009.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prat, L. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 24, p. 207-226. 1991. [La secció dedicada al topònim “Lladó: el nom” (p. 212) conté falsedats, desmentides en aquest article].
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Lledó d’Empordà. Cabassers.org, 15/01/2022.
-Prats, C. Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”». Cabassers.org, 19/02/2023.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.
-Vayreda i Olivas, P. “Etimologia” (p. 16) i “El nom de Lladó apareix en els diplomes” (p. 24-25), a El Priorat de Lladó i les seves filials, p. 16. 1930.


Massanes (la Selva)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: Maçanes
Històric de canvis segons el DOGC: Maçanes (1983), Massanes (1984)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 09/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Massanas fins el 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1983

Més informació

-Prats, C. Maçanet Massanes. Cabassers.org, 22/01/2022.


Navàs (Bages)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: Navars
Històric de canvis segons el DOGC: Navàs (1983) [Abans de 1983: Navás]
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 25/02/1988
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Navás fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades

Més informació

-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. De Castelladral a Navàs sense passar per Navars. Cabassers.org. 27/01/2022.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.


Rialp (Pallars Sobirà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa fixada per l’IEC: Rialb (de Noguera)
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Rialb de Noguera
Històric de canvis segons el DOGC: Rialb (1983), Rialp (1985)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 15/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: cap
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1981-1990
Requeriment del Senat perquè compleixi la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica.
La Ponència del projecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, de la Comissió de Justícia del Parlament, va declarar a la seva sessió del 17/11/2023 que la toponímia amb formes prenormatives imposada pel franquisme és simbologia franquista que s’ha de retirar. Més informació.

Afectat per la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que el fa canviar per ser una imposició franquista. Més informació.
Més informació

-Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.
-Bella, E. Topònims franquistes?. El Punt Avui, 07/08/2022.
-Monzó, Q. Per a ofrenar noves glòries. La Vanguardia, 23/09/2023.
-Prats, C. Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Rialb al Senat. Cabassers.org, 15/08/2023.
-Prats, C. El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica. Cabassers.org, 12/02/2023.
-Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.
-Prats, C. Rialb, un cas de rebuig des de l’origen. Cabassers.org, 18/07/2022.
-Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.
-Prats, C. Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960. Cabassers.org, 30/03/2023.
-Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.


Roda de Barà (Tarragonès)
[forma no normativa]
Forma normativa fixada per l’IEC: Roda de Berà
Històric de canvis segons el DOGC: Roda de Berà (1983), Roda de Barà (1984), Roda de Berà (2012)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 09/09/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Roda fins 02/07/1916, Roda de Barà 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedients de canvis de nom oficial: 1985, 2012-2013

Corregit per la RESOLUCIÓ GRI/2935/2012, de 27 de desembre, per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Roda de Barà, que passa a denominar-se Roda de Berà.

Torrelavit (Alt Penedès)
[forma que no respecta la tradició toponomàstica catalana procedent de la fusió de Terrassola i Lavit, On. Cat. vol. VII, p. 315, col. a, lín. 23]
Forma normativa fixada per l’IEC: Terrassola i Lavit
Forma oficialitzada pel Decret de Governació de 13/11/1933: Terrassola i Lavit
Històric de canvis segons el DOGC: Torrelavit (1983) [Abans de 1983: Torrelavid]
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 23/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Torrelavid fins 18/04/1984
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedients de canvi de nom oficial: 1981, 1983

Més informació


Torreflor (la Segarra)
[forma que no respecta la tradició toponomàstica catalana, procedent de la fusió de Torrefeta i Florejacs]
Forma normativa fixada per l’IEC: Torrefeta i Florejacs
Històric de canvis segons el DOGC: Torreflor (1983), Torrefeta i Florejacs (1994)
Inscripció al Registro de Entidades Locales del govern espanyol: 06/10/1986
Variació segons el Registro de Entidades Locales: Torrefeta (1857), Torreflo (1972), Torrefeta i Florejacs (1994)
Inscripció al Registre del Sector Públic Local de Catalunya: vegeu les dades
Expedient de canvi de nom oficial: 1994

Corregit per la Resolució de 29 d’agost de 1994, per la qual es dóna conformitat al canvi de nom del municipi de Torreflor.

Per a determinar si una forma toponímica és una imposició franquista o no, la base és el BOGC, n. 119, 14/11/1933, pàg. 991, que conté la llista de noms oficials dels municipis de Catalunya aprovada el 1933; a la primera columna d’aquesta llista hi ha les formes oficials usades abans de la normativització dels topònims, a les quals retornà el franquisme. Per a un anàlisi més aprofundit de la matèria, visiteu aquest enllaç.

Els canvis de denominació soferts més tard del 1983 per aquests municipis no compten amb cap decret ni resolució publicada al DOGC que els avali, a excepció de Figaró-Montmany (1994), ja que tots els canvis són per formes no normatives. S’autoritzà pel procediment del silenci administratiu, contemplat a l’article 3.4 de la Llei 12/1982, de 8 d’octubre, ja que no es podien justificar lingüísticament decisions polítiques. Per a donar oficialitat als canvis arbitraris de Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Montmany-Figaró, Massanes, i Rialp, s’aprofità la publicació de la “llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya” dels anys 1984, 1985 i 1989, per a incloure-hi les formes no normatives oficialitzades. Forallac, Lladó, Navàs i Torrelavit ja apareguen amb aquestes formes a la primera llista publicada el 1983, i els dos darrers fores catalanitzats, passant de Navás a Navàs, i de Torrelavid a Torrelavit.

Tots aquests municipis, no tenint com a oficial la forma normativa dels seus topònims, incompleixen la Llei 1/1998, de política lingüística, i provoquen frau de llei a l’aplicació del Decret 133/2020, sobre usos de la toponímia, com s’explica detalladament aquí.


Capitals de municipis amb topònims oficials no normatius

A banda, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella utilitza la forma incorrecta “la Torre de Capdella” a tort, és a dir, tot i ser oficial la forma normativa del topònim. Aquesta forma toponímica també fou una imposició del franquisme (vegeu BOGC, n. 119, 14/11/1933, pàg. 995). Fins i tot utilitza la forma errònia al domini de la pàgina web de l’ajuntament, torredecapdella.org. Aconseguí, el 2015, oficialitzar la forma incorrecta “Capdella” per al nom del cap de municipi, la Torre de Cabdella; per a la Central de Cabdella; i per al nucli de Cabdella. També féu oficial la forma incorrecta Obeix per al nucli d’Oveix, i intentà canviar, sense èxit, el topònim del nucli Envall pel d’Emball (acta del ple del 4 de novembre de 2013). Guiró també apareix al Nomenclàtor oficial de la toponímia major com Aguiró. El Nomenclàtor conté errors a l’hora d’assenyalar la incorrecció de les formes oficials dels nuclis del muicipi de la Torre de Cabdella que no són normatives, ja que només apareix marcat amb l’asterisc que indica aquesta circumstància el topònim Aguiró, però no Capdella, Obeix i La Torre de Capdella, a la llista dels nuclis de població. No hem sabut documentar quan es produí el canvi de Guiró per Aguiró, tot i que imatges de Google Maps d’agost de 2009 mostren el cartell que indica aquest nucli amb la forma Guiró, guixada, afegint-hi una A amb pintura. La Generalitat no li permeté, en canvi, fer oficial la forma “la Torre de Capdella” com a nom del municipi, tot i haver-li acceptat aquesta incorrecció com a nom de la capital del municipi. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella és, sense cap classe de dubte, el que més perjudici ha causat a la toponímia catalana d’ençà la restauració de la Generalitat el 1977, ja que ell sol és el responsable de la corrupció gràfica de cinc topònims majors. La toponímia normativa del municipi de la Torre de Cabdella (i els seus agregats) es pot veure aquí.

El nucli de Tuixén, al municipi de Josa i Tuixén, és un cas similar al de la Torre de Cabdella, i presenta també una doble denomnació: mentre que el municipi té com a nom oficial el que ja hem dit, Josa i Tuixén, el nucli de Tuixén patí la deturpació Tuixent*. El Dr. Joan Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, explica aquest cas: “Encara que aquest topònim s’hauria de considerar com un veritable monument lingüístic que forma part del nostre patrimoni històric i cultural —ja el trobem documentat des del segle IX, “Tuxen”, a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell—, des de l’Ajuntament s’ha insistit a emprar la solució no normativa, Tuixent, per la qual cosa l’any 2004 va sol·licitar el canvi de denominació —ja que el nom estava ben escrit també oficialment—, un canvi que, d’acord amb l’informe negatiu redactat des de l’OdO amb data de 5 de febrer de 2004, es va denegar des del Departament de Governació (Decret 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent). Tanmateix, posteriorment l’Ajuntament va sol·licitar el canvi de la forma escrita del nom del cap del municipi, un canvi que, per mitjà d’un procediment administratiu que no va tenir en compte les competències de l’IEC, es va acabar con- cedint, de manera que en la segona edició del Nomenclàtor oficial el municipi consta amb el nom de Josa i Tuixén, mentre que el cap del municipi hi apareix amb la forma Tuixent.” (Llengua i ús, 2010, 47: “La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya”, p. 50-51)


Municipis i nuclis amb cert rebuig a les formes normatives dels seus topònims.

Al municipi de Lles de Cerdanya, al nucli Arànser s’usa la forma no normativa Aransa (fins el 1933, Aransá), i al nucli de Músser es fa anar la forma Mussa (fins el 1933, Musa), tot i que les formes oficials són les correctes. Les formes errònies consten al web de l’Ajuntament, en posició predominant, si bé també s’indiquen les formes oficials.

A Horta de Sant Joan hi ha també una entitat, anomenada “Recuperem Orta“, que promou el canvi de nom oficial per aquesta forma arcaica i no normativa, i algunes empreses locals, i fins i tot el Centre Picasso, utilitzen aquesta forma del topònim. També ho fa l’Ecomuseu dels Ports, especialment a la seva revista, Sovatge.

A Hortoneda, un nucli del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà), hom hi defensa l’escriptura sense H del topònim, “Ortoneda” (Segre, 15/01/2010, p. 35). De fet, el cartell oficial que indica el nom del municipi a la carretera que hi porta, s’observa amb la H repintada després que hi fos esborrada, i pocs metres després d’aquest cartell, en un mur de l’església, se’n veu un altre amb la forma “Ortoneda”.

A Saurí, nucli de Sort, l’Ajuntament va aprovar canviar el nom per “Seurí” al ple del 21/05/2024, sense el preceptiu informe de l’Institut d’Estudis Catalans.


Correccions a partir de la publicació del Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya

Josep Moran i Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, es lamentaven en un article publicat el 2004, sobre el Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya, que “un altre dels grans objectius d’aquest projecte no s’ha pogut assolir: el plantejament inicial tenia la intenció de permetre, o almenys facilitar, la correcció dels onze noms de municipis de Catalunya que presenten una denominació incorrecta des del punt de vista de la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. En el desenvolupament d’aquest projecte, però, no s’ha aconseguit la cor recció de cap dels noms d’aquests municipis. Contràriament, la redacció final de la Llei 1/1998, que, en l’article 18, atorga als municipis la competència no solament del nom del municipi –que hauria de fer referència a l’elecció del nom, però no a la seva forma ortogràfica– , sinó també del nom dels nuclis de població de cada terme municipal, ha comportat la inclusió en el nomenclàtor oficial de més de cent cinquanta noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, malgrat que des de l’ O d O es van redactar més de cent informes tècnics sobre les formes toponímiques adequades. D’aquesta manera, tots aquests noms, lingüísticament improcedents, apareixen finalment en el nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc perquè es consideren incorrectes segons els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans, o de l’Institut d’Estudis Aranesi en el cas de *Baqueira per Vaquèira.”

El 2012, l’Ajuntament de Roda de Berà decidí oficialitzar la forma correcta del topònim per al municipi i per als nuclis de població, substituint Barà per Berà. És l’únic cas on un ajuntament ha complert la legislació vigent en matèria de toponímia i política lingüística de manera voluntària.

Tots els altres ajuntaments s’han negat, quan el Govern els ho ha proposat, a rectificar les incorreccions lingüístiques de les formes oficials dels seus topònims. Queden doncs, a banda de la judicialització del problema, les vies exposades a lex.cabassers.org per a fer complir la llei als ajuntaments díscols.


Topònims oficials no normatius acceptats per l’IEC.

Caçà de la Selva té com a oficial la grafia Cassà de la Selva, acceptada per l’IEC (sense renunciar a la bona, Caçà) perquè la dècada de 1980 els sistemes informàtics no reproduïen la ç i el nom del lloc hi apareixia de manera malsonant, “Caca de la Selva”.

Caçà de Pelràs, nucli del municipi de Corçà, apareix al Nomenclàtor amb la forma “Cassà de Pelràs”, tot i que consta inscrit a Municat amb el nom oficial correcte, Caçà de Pelràs.

Terraça té com a oficial la forma Terrassa i l’IEC l’accepta sense condicions. Tanmateix la forma que s’adiu a l’etimologia i a la transmissió del nom és Terraça, com s’argumenta en aquest estudi. L’abril de 2024 s’ha obert el debat públic sobre la conveniència del canvi de nom de la ciutat per a oficialitzar la grafia normativa Terraça, amb aportacions del Dr. Alturo.


Altres topònims no normatius d’entitats de població que consten al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (s’indica, primer, el municipi al qual pertanyen). En negreta, els nuclis o disseminats històrics, acompanyats de la forma normativa del seu topònim.

-Alamús, els: Vencilló (nucli, Vensilló, documentat al segle XII).


-Alcanar: Alcanar Costa (nucli), Alcanar Platja (nucli), Montecarlo (nucli), Montsià Mar (nucli).


-Alella: Alella Park (nucli), Can Sors (nucli), Ibars-Meia (nucli).


-Alpicat: Graó Park (nucli).


-Ametlla de Mar, l’: l’Hidalgo (nucli).


-Ampolla, l’: Ampollamar (nucli).


-Arenys de Mar: el Cònsul (nucli), Portimar (nucli).


-Argentona: Veïnat de Lladó (nucli).


-Avinyó: Urbisol (nucli).


-Baronia de Rialb, la: Politg (nucli, Polig, documentat al segle XII).


-Begues: Begues Park (nucli).


-Bigues i Riells: Castell-Montbui (nucli).


-Blanes: Blanes Vistamar (nucli).


-Caldes de Malavella: Tourist Club (nucli).


-Calella: Can Carreras (nucli), Quilòmetre 3 (nucli).


-Callús: Buenos Aires (nucli).


-Cambrils: Cambrils Badia (nucli).


-Campdevànol: Sant Quintí de Puigrodon (disseminat, Sant Quintí de Puig-rodon, documentat al segle XI).


-Carme: les Pinedes de l’Armengol (nucli).


-Castellet i la Gornal: Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques (nucli).


-Cervelló: Grab (nucli).


-Corbera de Llobregat: Ca n’Armengol (nucli).


-Espluga de Francolí, l’: Carreras (nucli).


-Figaró-Montmany* (el Figueró i Montmany): Figaró (nucli, Figueró, documentat al segle XIV).


-Flaçà: Farreres (nucli, Ferreres, documentat al segle XVII).


-Fornells de la Selva: Fornells Park (nucli).


-Gelida: Safari (nucli).


-Gualba: Royal Park (nucli).


-Lladurs: Montpol (nucli, Montpolt, documentat al segle IX).


-Llançà: els Estanys-Sant Genís (nucli).


-Mediona: Can Verdaguer (nucli), Monterrey Park (disseminat).


-Mollet del Vallès: Lourdes (nucli).


-Mont-roig del Camp: Miami Platja (nucli).


-Olost: Santa Creu de Jutglar (nucli, Santa Creu de Joglars, documentat al segle X).


-Pals: Palsmar (nucli).


-Peralada: Urbanització Golf Peralada (disseminat).


-Pineda de Mar: Pinemar (nucli).

-Pont de Vilomara i Rocafort, el: River Park (nucli). NOTA: No apareix a la cartografia ni a la llista de topònims del nomenclàtor, però sí al visor web de l’ICC.


-Premià de Dalt: Barri del Remei-Castell (nucli), Buvisa (nucli), Puig de Pedra-Sot del Pi (nucli), Santa Anna-Tió (nucli).


-Puig-reig: Cal Pons (nucli, en origen fou una colònia industrial fundada el 1875).


-Ribes de Freser: la Massana (nucli, la Maçana, documentat al segle X).


-Riells i Viabrea: Alba de Liste (nucli), Junior Park (nucli), Residencial Riells II (nucli).


-Riudecols: Riu-club (nucli).


-Riudellots de la Selva: Veïnat de Can Buxió (nucli).


-Roda de Berà: Baramar (nucli), Merymar (nucli).


-Sabadell: Avinguda-Eixampla (barri), Torreguitart (barri).


-Sallent: Sallés de la Serra (nucli).


-Sant Adrià de Besòs: Via Trajana-Montsolís (nucli).


-Sant Cebrià de Vallalta: Vistamar (nucli).


-Sant Feliu de Buixalleu: Ducat del Montseny (nucli), Rio Park (nucli), Urbanització Sector Industrial (nucli).


-Sant Feliu de Pallerols: la Torra (nucli, la Torre, documentat al segle X).


-Sant Jaume dels Domenys: el Papagai (nucli).


-Sant Martí Sarroca: Can Cruset de la Carrera (nucli).


-Sant Pere de Ribes: Can Lloses-Can Marcer (nucli).


-Sant Pol de Mar: Urbapol (nucli).


-Sant Quirze Safaja. Pinars del Badó (nucli), Pla del Badó (nucli).


-Sant Quirze del Vallès: los Rosales (nucli), Sant Quirze Jardí (nucli).


-Sant Vicenç de Montalt: Supermaresme-la Ferrera (nucli).


-Santa Coloma de Farners: Can Malladó (nucli).


-Santa Margarida de Montbui: Santa Margarida de Montbui-nucli antic (nucli, documentat al segle X).


-Santa Margarida i els Monjos: Muscarola (nucli), Sardinyola (nucli).


-Santa Susanna: Can Torrent-Alta Maresma (nucli).


-Sils: King Park (nucli).


-Talarn: Central Fecsa-Nerets (nucli).


-Tarragona: Coves del Llorito (nucli), Icomar (nucli).


-Tiurana: Solés de Tiurana (nucli, Solers de Tiurana, documentat al segle XI).


-Tordera: Fibracolor (nucli), Niàgara Parc (nucli).


-Torre de Claramunt, la: les Pinedes de l’Armengol (nucli).


-Torrelles de Foix: Can Cruset (nucli). Cusconar (nucli), Urbanització la Montsarra (nucli).


-Torrelles de Llobregat: Can Guey (nucli).


-Vacarisses: el Fresno (nucli).


-Vallgorguina: Canadà Parc (nucli).


-Vallmoll: Calders-Escales (nucli), Vallmoll Paradís (nucli).


-Vilabella: el Padrós (nucli, el Pedrós, documentat al segle XIV).


A la Val d’Aran:
-Naut Aran: Baqueira (nucli).

Podeu veure la llista completa dels noms dels municipis de Catalunya a la Viquipèdia, amb menció de la comarca de la qual formen part i la seva heràldica si la tenen oficialitzada.

Toponímia menor

-Sant Pere de Rodes (monestir al terme municipal del Port de la Selva), oficial amb aquesta forma, tot i que Coromines defensa Sant Pere de Roda i sobre això a l’OnCat afirma taxativament: “Faig memòria que el nom del monestir és St. P. de Roda, sense -s (el poble empordanès no ho diu ni ho ha dit mai d’altra manera)”. El Dr. Narcís Garolera reclama la restauració de la forma ‘Roda’ des de 2017 i ho argumenta a l’article “En defensa de Sant Pere de Roda“. Tanmateix, el filòleg i paleògraf Jesús Alturo defensa la forma Rodes.

Índex d’articles

General
A Esquerra Republicana de Catalunya (06/03/2023)
Així vulnera l’Estat de Dret la toponímia oficial no normativa (16/02/2022)
Al Partit Demòcrata Europeu Català (06/03/2023)
Als partits polítics catalanistes (18/01/2023)
Cal corregir, no amagar (18/03/2022)
Cal resoldre la incoherència dels topònims oficials no normatius (18/04/2022)
Cal treure el debat del camp de la voluntat (09/12/2022)
Carambola de despropòsits (16/12/2022)
Carta oberta al Govern de la Generalitat: no som ciutadans de segona (11/12/2022)
Clavegueres (23/12/2022)
Contradiccions que s’han de resoldre (22/01/2023)
Corrupció i toponímia (03/01/2023)
Crida a la responsabilitat institucional (07/02/2023)
Crida als mitjans de comunicació perquè defensin els drets lingüístics i no usin els topònims amb formes oficials que ridiculitzen la llengua (14/10/2023)
Demanem a la CUP, ECP, ERC, Junts i PSC que vetllin la retirada de la toponímia franquista a la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya (07/03/2023)
Demostració gràfica de la il·legalitat de la toponímia oficial no normativa (15/05/2022)
Els diacrítics a la toponímia (22/08/2022)
El fracàs de l’estratègia de la Comissió de Toponímia (26/05/2022)
El Govern corregirà la toponímia oficial no normativa (29/11/2022)
El Govern diu que iniciarà una campanya per a la correcció de la toponímia oficial no normativa (17/09/2023)
El Govern espanyol diu que els ajuntaments han de complir la Llei de Memòria Democràtica (03/03/2023)
El govern espanyol ho té més clar que el de la Generalitat: l’única forma oficial dels topònims de Catalunya és la catalana (28/01/2025)
El Govern pot rectificar d’ofici els topònims amb incorreccions lingüístiques? (16/01/2022)
El Govern vol deixar perdre una ocasió de corregir la toponímia franquista amb la legislació catalana, i s’aplicarà l’espanyola (30/05/2023)
El mapa de la toponímia oficial no normativa (14/08/2022)
El parany del “sentir popular” (03/04/2022)
El pla de 100 punts pel català pot fer més mal a la toponímia (03/12/2022)
El portal ésAdir incorpora els topònims i gentilicis normatius dels municipis en conflicte amb la llei (10/02/2022)
Els gentilicis no normatius al portal ésAdir (15/01/2022)
Els informes jurídics de la Generalitat sobre la toponímia il·legal sempre amaguen l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística (20/12/2024)
Els informes toponímics de l’IEC són vinculants (05/11/2024)
Els Kíev i Kíiv de Catalunya (03/03/2022)
Els topònims no normatius a l’odonímia (21/01/2022)
És l’hora del Govern (26/01/2023)
Hem adreçat una carta al Govern oferint-li la nostra col·laboració per a resoldre el greuge de la toponímia oficial no normativa (15/08/2024)
Hem demanat a la Consellera de Justícia que la futura llei de Memòria Democràtica de Catalunya faci retirar la toponímia franquista (25/01/2023)
Hem demanat al Govern que compleixi l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística (14/01/2025)
Hem demanat la modificació de la legislació de règim local per garantir el compliment de la Llei de Política Lingüística a la toponímia (23/01/2023)
Imposició o desaparició (09/02/2022)
Junts presenta una proposta de resolució perquè l’Ajuntament de “Cabacés” acati la Llei de Política Lingüística (08/09/2023)
La capacitat coercitiva de la Llei de Memòria Democràtica (15/02/2023)
La Declaració Universal de Drets Lingüístics (30/03/2023)
La definició jurídica de la toponímia oficial no normativa (13/10/2022)
La devaluació de l’ordenament jurídic català (25/03/2023)
La diferència entre toponímia prenormativa, normativa i franquista (23/02/2023)
La gènesi de la inseguretat jurídica a la normativa que regula la toponímia oficial (16/01/2023)
L’IEC reitera a l’Ajuntament de Cabacés quina és la forma correcta del topònim (17/11/2021)
La legislació de règim local i la toponímia (31/08/2022)
La Llei de governs locals hauria de nàixer lliure de vicis toponímics (11/05/2022)
La Llei de Memòria Democràtica i la toponímia (08/11/2022)
La normativa internacional que vulneren els topònims oficials no normatius (28/01/2022)
La nul·litat de ple dret (25/03/2022)
La Ponència de la llei de memòria democràtica de la Comissió de Justícia del Parlament reconeix la necessitat d’eliminar la toponímia deturpada pel franquisme (19/11/2023)
La portaveu respon amb evasives (08/06/2023)
La solució només pot ser judicial (12/10/2023)
La toponímia catalana a la web del temps de RTVE (26/06/2022)
La toponímia franquista no té defensa jurídica possible sense caure al revisionisme (12/01/2023)
La toponímia oficial no normativa no és un problema polític (20/06/2022)
La vulneració de la integritat moral (13/10/2022)
L’efecte més cruel de la toponímia no normativa és sobre els infants (27/03/2022)
Les denominacions toponímiques bilingües a la legislació valenciana (01/12/2023)
Les mentides de la Memòria del projecte del Decret de Toponímia (133/2020) (20/06/2024)
No s’ha de fer electoralisme amb els topònims franquistes (03/03/2023)
Oferim la nostra col·laboració a la Conselleria de Política Lingüística per corregir l’antijurídica toponímia oficial no normativa (13/08/2024)
Optimot actualitza la fitxa 6625, sobre topònims oficials il·legals (23/05/2022)
Optimot escurça la llista de topònims oficials il·legals (20/11/2023)
Perpignan? Toulouse? Podeu demanar la correcció dels topònims dels indicadors de les carreteres (10/04/2023)
Per què no debatem mai amb defensors de deturpacions (05/08/2024)
Per què no es pot votar la grafia d’un topònim? (08/07/2022)
Petició pública de disculpes a la Direcció General d’Administració Local (14/04/2023)
Qui ha d’eliminar la toponímia oficial no normativa? (10/02/2024)
Recull de toponímia franquista i prenormativa (14/02/2022)
Un cas pràctic que mostra per què el Govern ha de corregir la legislació de règim local (24/01/2023)
Una visió antiquada del problema toponímic (02/03/2023)
Un cafarnaüm a la toponímia oficial (17/12/2023)
Un problema d’hipocresia (09/01/2023)
Un problema nacional (02/03/2023)
Vint-i-cinc anys de vergonya i d’indignitat (07/01/2023)
Volem ser un país avançat? (27/01/2023)
Votar si s’ha de complir la llei és un disbarat (03/12/2022)

Alfara de Carles
Hem preguntat a l’Ajuntament d’Alfara de Carles si al municipi encara hi existeix el carrer Soler Morey (31/03/2023)

Alfarb
L’Ajuntament d’Alfarb no podrà deturpar el topònim (27/02/2024)

Barcelona
Demanem a la Secretaría de Estado de Memoria Democrática la retirada del nom de Joan Antoni Samaranch de la denominació del Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona (08/07/2023)
El Torrent de la Guineu (03/10/2023)

Bellaterra
Demanem la retirada del nom del franquista Josep Maria Marcet del nomenclàtor de Bellaterra (19/01/2025)
L’Estat retirarà d’ofici els topònims franquistes quan s’aprovi el Reial Decret que reguli el procediment per a fer-ho (06/02/2025)

Cabassers
[kaβa’ses] o [kaβa’ses] (01/09/2022)
Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Cabacés al Senat (13/03/2023)
“Cabacés” com a exemple del que no s’ha de fer (18/07/2024)
Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà (18/08/2022)
Cabacés és un exònim castellà i la fonètica ho demostra (23/11/2024)
“Cabacés”, un impediment per a la candidatura del Priorat a Patrimoni Mundial de la UNESCO (10/03/2022)
Cabassers.org a la revista de la Societat d’Onomàstica (15/01/2022)
Censuren Òmnium Cultural per escriure “Cabassers” en lloc de “Cabacés” (05/03/2023)
Com a mínim Lluchmayor no és oficial (04/01/2024)
Common Voice i els topònims no normatius (23/02/2022)
Demanem a ERC que la seva llista a Cabassers no usi la denominació franquista del municipi (28/03/2023)
Demanem la garantia dels drets fonamentals (02/10/2022)
De(tour)pats (21/07/2022)
El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés” (19/11/2022)
El gentilici “cabacerol” (23/09/2022)
El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica (12/02/2023)
ERC Cabacés trenca l’acord amb Junts Cabassers per a corregir el topònim i ara vol fer votar si s’ha de mantenir la imposició franquista (18/07/224)
Exposició “La història d’un topònim” (02/10/2022)
Fer votar què? (04/12/2021)
Guerra d’edicions a la pàgina «Cabacés» de la Wikipedia en castellà (22/12/2022)
Hem demanat al Consell Comarcal del Priorat que usi la denominació legal de Cabassers (26/09/2024)
Intromissió a la toponímia dels altres (20/08/2023)
Jornada de toponímia a Cabassers, amb l’IEC i representants del Govern de la Generalitat (31/08/2022)
L’Ajuntament de “Cabacés” inicia el procediment per a oficialitzar el topònim català, Cabassers (06/07/2024)
L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934 (11/11/2023)
La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment (15/10/2022)
La grafia “Cabacers” (20/09/2022)
La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers (15/02/2024)
L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial (16/07/2022)
L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979 (05/11/2023)
L’Ajuntament vol fer una consulta ciutadana (02/12/2021)
La legitimitat democràtica (24/09/2022)
La poca tradició de la grafia “Cabacés” (29/01/2022)
Les al·legacions com a forma de participació ciutadana (17/09/2022)
L’oli d’oliva verge extra Baronia de Cabacés (29/07/2022)
Preguntes freqüents (30/09/2021)
Resposta al comunicat de l’Ajuntament de Cabacés (17/06/2022)
Toponímia franquista: Cabacés (03/04/2023)
Toponímia i prevaricació (28/07/2023)
Topònims franquistes? (19/01/2022)
Transcripció de la jornada del 8 de setembre de 2022 a Cabassers (27/10/2022)
Transcripció de la reunió del 12 de juliol de 2024 a Cabassers (19/07/2024)
Valoració de la jornada “Cabacés o Cabassers?” (09/09/2022)

Caçà de la Selva
Caçà de la Selva (11/08/2022)

Caçà de Pelràs
Caçà de Pelràs (15/04/2023)

Campmany
Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Capmany al Senat (16/03/2023)
Campmany (31/03/2022)
Com a mínim Lluchmayor no és oficial (04/01/2024)
De(tour)pats (21/07/2022)
El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica (12/02/2023)
Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany (18/03/2023)
Topònims franquistes? (19/01/2022)

Cornudella de Montsant
Els detrassos (22/05/2024)

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró pren la iniciativa i corregeix el topònim oficial (27/03/2023)
Castell i Platja d’Aro (05/08/2022)

Castelló
Les denominacions toponímiques bilingües a la legislació valenciana (01/12/2023)

l’Estartit
Toponímia franquista: Estartit (26/06/2023)

Falset
El record del call de Falset a l’hodonímia popular (18/12/2022)
Els detrassos (22/05/2024)
Falset, Noruega (08/08/2022)

El Figueró i Montmany
El cas del Figueró (16/11/2022)
El Figueró i Montmany (04/08/2022)

Josa i Tuixén
Demanem a la Direcció General d’Administració Local que faci complir la legislació en matèria de toponímia als ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén (24/03/2023)
El dia que això passi a Tarrasa, Sardañola o Lérida tot seran plors (13/04/2023)
Hem demanat el restabliment de la toponímia normativa a diversos nuclis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella (11/02/2023)
Josa i Tuixent, a tort (21/01/2022)

Lledó d’Empordà
Com a mínim Lluchmayor no és oficial (04/01/2024)
De(tour)pats (21/07/2022)
El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica (12/02/2023)
Lledó d’Empordà (15/01/2022)
Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”» (19/02/2023)
Topònims franquistes? (19/01/2022)

Lleida
Demanem a l’Ajuntament de Lleida que canviï el nom de l’Avinguda de l’Exèrcit (27/04/2023)
Toponímia franquista: Lérida (a Móra la Nova) (06/04/2023)

el Lloar
Sol·licitem la retirada d’un monument franquista del municipi del Lloar

Llucmajor
Com a mínim Lluchmayor no és oficial (04/01/2024)

Maçanes
Maçanet Massanes (22/01/2022)

Maials
Toponímia franquista: Mayals (01/04/2023)

Marçà
Toponímia franquista: Marsá (01/04/2023)

el Molar
Toponímia franquista: Molá (01/04/2023)

Móra d’Ebre
Toponímia franquista: Mora de Ebro (01/04/2023)

Móra la Nova
Toponímia franquista: Lérida (a Móra la Nova) (06/04/2023)

Mont-roig del Camp
L’Estany Salat (27/02/2023)

Navars
De Castelladral a Navàs sense passar per Navars (27/01/2022)

la Pobla de Massaluca
Toponímia franquista: Pobla de Masaluca (03/04/2023)

Poblenou del Delta
Villafranco del Delta (19/11/2022)

el Pont de Vilomara i Rocafort
River Park o River Parc? (20/07/2022)

Rialb
Anàlisi de la resposta de l’Ajuntament de Rialb al Senat (15/08/2023)
Com a mínim Lluchmayor no és oficial (04/01/2024)
Demanem a Junts que la seva llista a Rialb es comprometi a retirar la denominació franquista del municipi (06/04/2023)
El Senat demana als ajuntaments dels municipis amb topònims franquistes que compleixin la Llei de Memòria Democràtica (12/02/2023)
Rialb, un cas de rebuig des de l’origen (18/07/2022)
Topònims franquistes (19/01/2022)
Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960 (30/03/2023)

Riba-roja d’Ebre
Toponímia franquista: Ribarroja de Ebro (03/04/0223)

Riudecols
Demanem que s’inclogui al Cens de simbologia franquista de Memorial Democràtic la denominació del poliesportiu de Riudecols (20/04/2023)

Roda de Berà
Demanem la rectificació de diversos cartells de la carretera N-340 al seu pas per Roda de Berà (23/03/2023)

Siurana (nucli de Cornudella de Montsant)
El Parc Natural de la Serra de Montsant amaga el Salt de la Reina Mora de Siurana (05/10/2023)

Tarragona
Demanem a l’Ajuntament de Tarragona que canviï el nom del passatge Soler Morey (31/03/2023)
Aconseguim que l’Ajuntament de Tarragona retiri el nom del passatge Soler Morey (17/06/2024)

la Teixonera (barri de Barcelona)
La Teixonera, no Taxonera (05/12/2022)
Demanem a l’Ajuntament de Barcelona i al Discricte d’Horta-Guinardó que usin el topònim oficial de la Teixonera (20/06/2024)

Terrassola i Lavit
De(tour)pats (21/07/2022)
El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981 (11/11/2023)
Terrassola i Lavit (05/08/2022)

Tiurana
Solés* de Tiurana i la Mare de Déu de Solers (06/02/2022)

la Torre de Cabdella
Demanem a la Direcció General d’Administració Local que faci complir la legislació en matèria de toponímia als ajuntaments de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén (24/03/2023)
El dia que això passi a Tarrasa, Sardañola o Lérida tot seran plors (13/04/2023)
Envall, no Emball (23/01/2023)
Hem demanat el restabliment de la toponímia normativa a diversos nuclis de Josa i Tuixén i la Torre de Cabdella (11/02/2023)
Les males praxis que cal corregir i evitar (11/05/2022)
No s’ha de premiar l’arbitrarietat ni promoure la ignorància (06/12/2022)

la Torre de l’Espanyol
Toponímia franquista: Torre del Español (01/04/2023)

Torrefeta i Florejacs
Les dificultats per a obtenir de la Direcció General d’Administració Local l’expedient de canvi de nom de Torrefeta i Florejacs (06/04/2023)

València
Les denominacions toponímiques bilingües a la legislació valenciana (01/12/2023)

la Vilella Alta
Els detrassos (22/05/2024)

la Vilella Baixa
El carrer Freixinals de la Vilella Baixa (19/06/2024)
Toponímia franquista: Vilella Baja (01/04/2023)

Vulpellac, Fonteta i Peratallada
De(tour)pats (21/07/2022)
Forallac, un acrònim toponímic (04/08/2022)

Biblioteca


Altres índexs:
TOPÒNIMS PER ORDRE ALFABÈTICOBRES GENERALS



AUTORS PER ORDRE ALFABÈTIC

Acadèmia Valenciana de la Llengua. Corpus toponímic valencià. 2009.

Acadèmia Valenciana de la Llengua. Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana. 2022.

Acadèmia Valenciana de la Llengua. Noms dels municipis valencians. Actualització continuada.

Actes del XXXIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. 2012.

Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Mateu. 2006.

Actes de la II Jornada d’Onomàstica. Oriola. 2007.

Actes de la III Jornada d’Onomàstica. Xàtiva. 2008.

Actes de la IV Jornada d’Onomàstica. Vila-real 2010

Actes de la V Jornada d’Onomàstica. Dénia. 2011.

Actes de la VI Jornada d’Onomàstica. Alzira. 2012.

Actes de la VII Jornada d’Onomàstica. Xèrica. 2013.

Actes de la VIII Jornada d’Onomàstica. Vinaròs. 2014.

Actes de la IX Jornada d’Onomàstica. Mislata. 2015.

Actes de la X Jornada d’Onomàstica. Gandia. 2016.

Actes de l’XI Jornada d’Onomàstica / III Congrés de la Societat d’Onomàstica. Elda i Petrer. 2017.

Actes de la XII Jornada d’Onomàstica. Onomàstica Hispànica. Normalització i investigació. València. 2018.

Actes de la XIII Jornada d’Onomàstica. Toponímia urbana. Castelló de la Plana. 2021.

Adellach,, B. Ganyet, R. Geografia i diccionari geogràfic de les Valls d’Andorra. 1977.

Aebischer, P. Estudis de toponímia catalana. 1926, 2a, 2006.

Ajuntament de Terrassa, Els carrers de Terrassa. 1995.

Alanyà, J. Batea i el seu terme municipal: Partides, accidents geogràfics, topònims i camins (vol. II). 1994.

Alcover, A.M. Per què serveix la toponímia. L’article es i sa dins la toponímia catalana. Dintre de Bolletí de Dialectologia Catalana. Mallorca. N. 2, p. 347-360. 1904-1905.

Alcover, A.M. Escorcolls toponímics i gentilicis. Els articles es, s’, sa dins la toponímia actual del Principat. Dintre de Bolletí de Dialectologia Catalana. Mallorca. N. 9, p. 349-352. 1916-1917.

Alcover, A. M., Moll, F. de B. Diccionari català-valencià-balear. 1962.

Almerich, Ll. Història dels carrers de la Barcelona vella. 3 vols. 1949-1950.

Alsina, J. Índex de topònims de Sabadell i el seu terme fins a darreries del segle XVIII. 1987.

Alsius, P. Nomenclátor geográfico histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el siglo XV. 1883.

Alturo, Jesús. De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Roda? Serra d’Or, febrer de 2019, pàgs. 4-5.

Alturo, J. Terraça mala raça. Núvol. 10/04/2024.

Amigó, R. Els topònims de la ciutat i del terme de Reus. 1957.

Amigó, R. Els topònims del terme municipal i el poble de Constantí. 1968. Segona edició 2008.

Amigó, R. Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara. 1963.

Amigó, R. Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. 1999.

Amigó, R. Llenguatge endins: un recorregut històric pels noms de lloc. 2000.

Amigó, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona de Reus. 1988.

Amigó, R. Més de 60 anys de contribucions a l’onomàstica. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàgs. 36-38. Juny 1998.

Amigó, R. Nomenclàtor dels noms de lloc de Catalunya. El Punt, 17/02/2004.

Amigó, R. Noms de lloc i de persona del terme de Prades. 1985.

Amigó, R. Onomàstica del terme municipal de Porrera. 1998.

Amigó, R. Siurana de Prades: enllà de la història i de la llegenda. 1995.

Amigó, R. Sobre inventaris de nom de lloc: introducció metodològica. 1989.

Amigó, R. Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster. 1968.

Amigó, R. Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal. 1978.

Amigó, R. Espasa, B. Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant. 1990.

Amigó, R., Mallorquí, E. (coord.), Rabella, J.A. Roma, F., Tort, J. Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. 2006.

Amigó, R. Pasqual, J. Toponímia del terme municipal de Vilallonga de Ter. 1979.

Amigó, R. Pere, R. Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins. 1997. Edició digital: 2009.

Amigó, R., Pere, R. L’Albi i els seus noms. 2001.

Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

Anglada, E. Noms propis del Volt

Arbós, S. Onomàstica de Fulleda (Garrigues). 2004. Edició digital 2007.

Arnall, M.J. Toponímia medieval de l’Alt Empordà (municipis i agregats). Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 15, p. 41-123. 1981.

Artiza, G. Noticies historiques del territori i poble de Capmany. Amb algunes altres conexionades, que ha recollit i publica son fill en Gregori Artiza. Figueres. Imp. “La Veu de l’Empordà”. 1918.

Associació Cultural Picorandan. Noms de lloc del poble de Capafonts i de la capçalera del riu Brugent. Quaderns de Capafonts, 2008.

Aubet, A., Burgueño, J. Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i a Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell… de Brai?. 2016.

Badia, A.M. Toponimia regional bilingüe en Cataluña. Dintre de Coloquio sobre toponimia celebrado en Madrid los días 21, 22 y 23 de 1969. 1972.

Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.

Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors],  Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989,  pp. 243-254.

Balañà, P. Vestigis de la dominació islàmica a la Conca de Barberà: la toponímia del municipi de Llorac. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VIII. 1996.

Ballesteros, X. La lluita pel nomenclàtor a la Barcelona democràtica. A Revista Barcelona Metròpolis.

Barceló, C. Noms aràbics de lloc. Ed. Bromera. 2010.

Barella., A. La corrupció de la toponimia catalana en els mapes de finals del segle XVIII. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 41. Març 1996.

Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

Bassa, R i Planisi, H. (coord.) Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística. Palma, 27 i 28 d’octubre de 2005.

Bastardas, M.R. La Formació dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. 1992.

Batet, E. Els noms de les partides, els hidrònims i les vies de comunicació del terme de Puigpelat. 2019.

Batlle, M. Cent anys de l’Oficina d’Onomàstica (1921-2021). A Estudis Romànics, IEC, vol. 44, p. 295-304. 2022.

Batlle, M; Bagur, O; Navarro, P. Manual per a l’elaboració de reculls onomàstics. 2021.

Batlle, M; Moran, J; Rabella, J. A. Topònims catalans: etimologia i pronúncia. 2002.

Berengué, I., Selfa, M. Topònims i renoms de Bell-lloc d’Urgell. 2003.

Bibiloni, G. Algunes consideracions sobre toponímia «franquista». Bibiloni.cat. 2008.

Bibiloni, G. La normalització de l’antropotoponímia. Bibiloni.cat. Sense data.

Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.

Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.

Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.

Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.

Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.

Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part APart B.

Bladé, A. Toponímia de la vila de Benissanet i del seu terme municipal (amb una notícia de la pròpia comarca). A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Bofarull, M. Noms de lloc del terme d’Albinyana. 1992.

Borbonet, A., Santlas, J. Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. 1999.

Bordas, A. Municipio de Montanuy. 2002.

Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.

Brotons, X. Pineda, A. Vidal, J. Els carrers de Cubelles. 1994.

Burgueño, J. Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes. 2017.

Burgueño, J. Conflicte toponímic a Catalunya, encara ara. La reforma ortogràfica del català (1913) i els noms dels municipis. A Recerques: història, economia, cultura. Núm. 76, p. 153-171. 2020.

Cabré, D., Veciana, J. Onomàstica del terme municipal dels Garidells. 2003.

Cantavella, R. Nova hipòtesi sobre l’origen del topònim Penyagolosa. 2022.

Carbonell, V. Noms de lloc d’Olivella. 2001

Carbonell, V. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. 2001. 2a ed. 2020.

Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Caixàs, J. El nom de “Lladó”. A El Cornetí, la revista de Lladó. Núm. 4, p. 33, desembre 2010. [comentaris a Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”»]

Cardús, C. Circumstàncies en que s’originà el Recull de noms de Sant Pere de Riudebitlles. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Vol. 28, p. 147-148. 1991.

Cardús, C. Els noms de lloc de les terres catalanes. II. Sant Pere de Riudebitlles. 1956.

Caria, R. Toponomastica algherese. 1993.

Carreté, R. Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. 2010.

Casademont, E. Lladó, el poble que no vol dir-se Lledó. Diari de Girona. 12/07/2009.

Casellas, M. La toponímia d’ Albinyana del segle XVI segons el capbreu de 1562. 1a part a Miscel·lània Penedesenca 1995, 23/42. 2a part a Miscel·lània Penedesenca 1996-II, pàg. 559/584.

Casellas, M. El Penedès durant la dominació sarraïna: toponímia i història. Miscel·lània penedesenca, 1995, Vol. 20, p. 249-270.

Castel, L. Los pueblos del Matarraña hacen oficiales topónimos bilingües. 2018.

Castellvell, V. Toponímia de Garcia en el segle XVII. Dintre de Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Núm. 28, p. 13-34, 2018.

Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

Casulleras, M. Terraça, una nova oportunitat de marca? Terrassa Digital, 10/04/2024.

Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Clopas, I. Toponímia històrica de Martorell. 1991.

Clua, J. Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l’Empordà i altres sectors propers. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N. 7-8, p. 61-66, juny-setembre 1986.

Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España, formado por la Comisión de Estadística General del Reino. Publícase por orden de S.M. (No están comprendidas las provincias de América y Asia). Madrid, Imprenta Nacional. 1858

Comissió de Toponímia. Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims. 1999.

Comissió de Toponímia. Criteris lingüístics per a la senyalització viària. 2005.

Comissió de Toponímia. Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal. 2006.

Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Topónimos recuperados a propuesta de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. 2021.

Coromines, J. Els noms dels municipis de la Catalunya aragonesa. 1959.

Coromines, J. Onomasticon Cataloniae. 1989-1997.

Coromines, J. Toponímia catalana: Mètodes i resultats. Dintre de Mai Enrera, Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia. [Barcelona]. N. 129, febrer-març 1936, p. 17-20.

Corredor. A.M. Pals. Recull onomàstic. 2008. Edició digital: 2009.

Corredor A.M. Recull de noms de Portbou (i un repertori d’altres de la rodalia). 2014.

Crespo, M. La ‘guerra’ toponímica del 1936-1939. Vilaweb. 2017.

Cruanyes, E. Noms, renoms i malnoms. L’Arboç – 1930. Radiografia d’una vila. 1999.

de la Torre, R. Els noms de lloc de les Valls de Boí. 2020.

Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Guia de topònims i gentilicis. 2018.

Diversos Autors: Els carrers de Vilanova i la Geltrú. 9 volums.
Volum 1
Volum 2
Volum 3
Volum 4
Volum 5
Volum 6
Volum 7
Volum 8
Volum 9

Domingo, C. Els noms de les formes de relleu. 1997.

Duran, A.M. Noms i renoms de les cases: Can Benet de la Prua–Monistrol d’Anoia. Programa Fires i Festes, 2007. Sant Sadurní d’Anoia.

Duran, J.M; Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms del Pradell de la Teixeta. 2009.

E.M. Fu(ss)imanya o Fu(c)imanya? A El 9 Nou, p. 4, 2 de febrer de 1998.

Egea, A; Roig, M. Capmany o Campmany? A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 82-83. 1995.

Egea, A; Roig, M. Un document sobre Capmany anterior a l’any 1000. A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 97-98. 1995.

Els noms en la vida quotidiana. Actes del XXIV Congrés Internacional d’ICOS sobre Ciències Onomàstiques. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 2014.

Enseñat, A; Vázquez, J; Tarragó, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Lascuarre. 2002.

Estrem i Fa, S. Falcet. A Priorat, periòdic quinzenal portaveu de la comarca, núm. 159, 4 d’ agost de 1935.

Fabra, P. Diccionari ortogràfic. Inclou, a partir de la pàg. 442, una “Breu llista de noms geogràfics”. 1923.

Farell, J. Castellfollit de Riubregós: resum històric, folklore, llegendes, tradicions. 1994. Vol. 1 i Vol. 2.

Farré Salvatella, R. La toponímia nord-catalana. L’Independant, 24 d’abril 8 de maig i 26 de juny de 2022.

Farré Salvatella, R. Apunts i reflexions toponímiques. L’Independant, 13 de novembre de 2022.

Farré Salvatella, R. Propostes per a una normaltizació toponímica. L’Independant, 6 d’abril de 2023.

Ferrer Alcover, M.V. L’evolució toponímica dels carrers de Lloseta. Eina per crear una Comissió d’Història al centre CEIP es Puig. Universitat de les Illes Balears, Facultat d’Educació. 2022.

Filella, Carina. Cabassers, i no Cabacés. El Punt Avui, 14/09/2024.

Francino, G. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Sopeira. 2002.

Fucho Pascual, Felip. «Possibles orígens d’alguns topònims asconencs». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2021, Núm. 31, p. 191-212.

García, E. El nomenclátor del franquismo. A Passeig de Gràcia. 11/11/2016.

Garcia-Pey. E. Aiguafreda. Els noms tradicionals. (Recull onomàstic). 1997.

Garcia-Pey, E. Castellcir. Recull onomàstic. 2005. Edició digital: 2009.

Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès. 2001.

Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. 2003.

Garcia-Pey, E. Figaró-Montmany. Recull onomàstic. 2017.

Garcia-Pey, E. Granera: recull toponomàstic. 2004.

Garcia-Pey, E. Gualba. Recull onomàstic i tradicional. 1996.

Garcia-Pey, E. Inventari General d’Onomàstica del Vallès Oriental.
Volum. 1, A – Baix
Volum 2, Baix – Bruguerar
Volum 3, Brugueres – Casserres
Volum 4, Cassi – Crestalló
Volum 5, Creu – Feliuà
Volum 6, Feliuada – Giravolts
Volum 7, Girbau – Josip
Volum 8, Jou – Martinets
Volum 9, Martínez – Muda
Volum 10, Mudes – Pecats
Volum 11, Peces – Pomera
Volum 12, Pomerar – Renau
Volum 13, Rencapins – Sant Cebrià
Volum 14, Sant Celoni – Sous
Volum 15, Soviètic – Vagot
Volum 16, Vailet – Zist
Consulta en línia de totes les entrades de l’Inventari a l’Arxiu Digital de Granollers

Garcia-Pey, E. La Llagosta: recull onomàstic. 1996.

Garcia-Pey, E. Lliçà d’Avall/de Vall: recull onomàstic. 1999.

Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic Granera. 2004. Edició digital: 2009.

Garia-Pey, E. Recull onomàstic de Granollers: motius, topònims, nomenclatura. 1990.

Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de les Franqueses del Vallès. Noms de casa i de lloc. 2015.

Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. 2007. Edició digital: 2009.

Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). 1997.

Garcia-Pey, E. Sant Fost: els noms tradicionals. Recull onomàstic. 1997.

Garcia-Pey, E. Tagamanent: recull de noms de casa i de lloc. 1998.

Garcia-Pey, E. Vallgorguina: recull de noms antics i moderns. 1999.

Garcia-Pey, E. Vallromanes: noms de lloc i de casa. 2003.

Garcia-Pey, E. Vilalba Sasserra: recull onomàstic. 2003.

Garcia-Pey, E, Salvador, M. Recull onomàstic de Parets del Vallès. 2001.

Garcia Quera, N. Informe justificatiu de canvi de nomenclatura oficial. De Saurí a Seurí. Pallars Sobirà. 2023.

Garolera, N. En defensa de Sant Pere de Roda. Dintre de Els Marges. Revista de llengua i literatura. Núm. 111, p. 78-98. 2017.

Generalitat de Catalunya. Llista dels Municipis de Catalunya els noms dels quals han estat canviats amb l’autorització del Govern de la Generalitat, en el període comprès entre el 19 de juliol del 1936 i el 31 de desembre del 1937. 1938.

Gispert-Saüch, P. Toponímia del terme municipal de Vilablareix. 1986.

Godori, J. Entorn a algunes qüestions sobre toponímia i megalitisme al Ripollès. Dintre de Quaderns de les Assemblees d’Estudis, Núm. 8, p. 177-180, 1996.

Gomila, X., Miralles, J., Montserrat, E. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears.

González, M.J. Barri de la Taxonera: “antrotopónimo” imposible. A La Botiga del Barri, n. 36, p. 22 i 24, 19 de maig de 2021.

Gordón, M.D. (coord.). Toponimia de España. Estado actual y pespectivas de la investigación. 2010.

Govern d’Andorra. Nomenclàtor d’Andorra. A Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. N-um. 60. Any 22. 20/10/2010.

Grau, A. Noms de lloc i de persona i renoms del poble i terme de Vallmoll. 2000. Edició digital: 2009.

Grau, J.M., Selfa, M. Onomàstica de Vilaverd. Els noms de lloc i de persona del terme municipal. 2015.

Grupo de Expertos de las Naciones Unidas en Nombres Geográficos. Manual para la normalización nacional de los nombres geográficos. 2007.

Gullera, G. Cancionari de Sant Sadurní. Inventari dels renoms de la vila. 2007.

Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Castejón de Sos. 2002.

Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Chía. 2003.

Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Sesué. 2004.

Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Villanova. 2003.

IEC. Addicions i esmenes a la “Llista dels noms dels municipis del Principat” dreçada el 6 de novembre de 1980. Dintre de Documents de la Secció Filològica II. 1 de febrer de 1991.

IEC. Llista actualitzada dels noms dels països aprovada per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica V. 26 de novembre de 2010.

IEC. Llista de noms de les províncies de l’Estat espanyol aprovats per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 13 de maig de 2011.

IEC. Llista dels noms dels Municipis de Catalunya. Dreçada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb la col·laboració de la Ponència de Divisió Territorial. 1933.

IEC. Llista dels noms dels municipis del Principat. Dintre de Documents de la Secció Filològica I. 2 d’octubre de 1980.

IEC. Llista de noms de territoris sense estat aprovada per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 13 de maig de 2011.

IEC. L’ús de l’article en els noms de les comarques del Principat. Dintre de Documents de la Secció Filològica, I. 8 d’abril de 1988.

IEC. Memòria sobre la preparació del diccionari de toponímia i onomàstica catalanes presentada per l’Institut d’Estudis Catalans a l’Excel·lentíssim Senyor President de la Mancomunitat de Catalunya. 1922.

IEC. Nomenclàtor mundial. 2022.

IEC. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. 2009.

IEC. Nomènclator toponímic de la Catalunya del Nord. 2007.

IEC. Sobre toponímia. Dintre de Documents de la Secció Filològica, III. 15 de setembre i 20 d’octubre de 1995.

IEC. Topònims de les Illes Balears. Dintre de Documents de la Secció Filològica, I. 21 de desembre de 1989.

IEC. Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears. Text aprovat per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 2016.

IGE Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España : dispuesto por riguroso órden alfabético entre las provincias, partidos judiciales, ayuntamientos, y entidades de poblacion 1863-1871.

Iglésies, J. Els noms de lloc de les terres catalanes. I, La Riba: terme municipal i parroquial. 1953.

Iranzo, E., Membrado, J.C. Anàlisi toponímica de l’Horta de València. Integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge. 2018.

Jassans, M. S. Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. 1991.

Jassans, M.S. Onomàstica de Colldejou. 2003.

Jassans, M.S. Onomàstica de Duesaigües i el seu terme. 2008.

Jassans, M.S. Onomàstica de Poboleda. 1998.

Jassans, M.S. Toponímia de Rasquera. 1988.

Jové, F. A la recerca de l’origen d’Ulldemolins. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàg. 44. Juny 1998.

Jové, F. Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp. 1999.

Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Jové, F. Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal. 1981.

Latorre, J. Els noms de lloc i de persona de Santa Oliva. 2017.

Llauradó, M. Miravet: uns topònims del segle XVII. 1995.

Llobera, J. Toponímia de Cornellà de Llobregat. 1998.

Llopis, I. Inventari i estudi dels noms de lloc i persona de l’antic terme d’Albarca (Priorat). 1994. Edició digital: 2009.

Lombarte, D. 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja (Matarranya). 1990.

López, J. Campins; indrets, masos i records. 2000.

Maduell, A. Topònims, onomàstics i renoms de Tornabous. 2010.

Mallorquí, E. Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre. Els noms de lloc d’una parròquia de les Gavarres. 2003.

Manent, A. Els noms de lloc del terme i del poble de Capafonts. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.

Manent, A. Els noms de lloc del terme i poble de la Masó. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. IV. 1983.

Manent, A. Masos, llogarrets i cases de l’Albiol al segle XX. Un procés de despoblació. A Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, Núm. 91, p. 19-34. 2000.

Manent, A. Toponímia de Maspujols i el seu terme. A Boletín Arqueológico [Tarragona], vol. 56, p. 229-246. 1966.

Manent, A. Toponímia de Vilaplana i el seu terme. A Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, n. 33, p. 77-106, 1969-1970.

Manent, A. Toponímia de l’Aleixar i del seu terme. 1962.

Manent, A. Toponímia del terme municipal de La Febró. A Boletín Arqueológico [Tarragona], n. 121-124, p. 163-192, 1973.1974.

Maristany, C. Toponímia de Vilanova d’Ecornalbou i el seu terme municipal. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. III. 1982.

Martorell, D. El Pouet, un topònim medieval a l’Arenal. Estudi historicotoponímic. A I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, Volum II: 617-651. Llucmajor, 10 i 11 de novembre de 2017.

Martorell, D. Platja de Palma: topònim franquista. La toponímia major dels barris i pobles de s’Arenal. 2017.

Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.

Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.

Massegur, A. Pallejà: toponímia i quelcom més. 1991.

Mateu, F. Topónimos monetales en el dominio catalán: griegos, ibéricos, púnicos, romanos, godos, francos, árabes. Dintre de Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística Románica. Tom II, p. 781-795. 1953.

Membrado, J.C. El lligam essencial entre paisatge i toponímia: els noms de municipi al nord del País Valencià. 2015.

Membrado, J.C. L’Horta a través dels seus noms. 2017.

Ministerio de Administraciones Públicas. Variaciones de los Municipios de España desde 1842. 2008.

Miquel, C, Pere, R. Onomàstica del terme municipal de Torredembarra. IEC i Societat d’Onomàstica. 2022.

Mir, J. Els noms de lloc del terme de Tremp i del seu agregat Claret. 1983.

Miret, X. Els noms de lloc del terme de Cubelles. 1990.

Miró, J; Sans, J. Belltall. 1991.

Monner, A. Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal. 1976.

Monner. A. Toponímia de Vilalba dels Arcs. 1985.

Montaña, M.T. Els noms de lloc sotaiguats de la mar sitgetana a la rapitenca. 1991.

Montaña, M. T. Toponímia de l’antic terme de la Canonja. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Montoliu. M. de. Dos estudios de toponimia de la provincia de Tarragona. 1953.

Moran, J. Toponímia antiga de l’Hospitalet de Llobtegat. Dintre de Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estdudis Catalans a l’Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d’octubre de 2016).

Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.

Moreu-Rey, E. La rodalia de Caldes de Montbui: repertori històric de noms de lloc i noms de persona. 1962.

Moreu-Rey, E. Toponímia catalana. Assaig de bibliografia. 1975.

Moreu-Rey, E. Toponímia de l’antic terme de Belltall. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n. 12, p. 69-75. 1987.

Moreu-Rey, E. Toponímia del poble i del terme de Passanant. A Revista Catalana de Geografia n. 4, p. 549-576. 1978.

Moreu-Rey, E. Toponímia del terme, actual i pretèrit, de l’Albiol. A Anuario de Filología [Barcelona], n. 2, p.447-530. 1976.

Muntaner, I.M. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. 1986.

Muntaner, I.M., El terme de Sitges i la seva rodalia. Els noms de lloc. 2016.

Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.

Nin, X. Els renoms de les cases d’ Albinyana i de les Peces. 2002.

Oller, J.M. Sabeu que al món hi ha un altre municipi que es diu Terrassa? A Món Terrassa, 28/12/2022.

Paulo, J. Guia topogràfica i toponímica del terme d’Esparreguera. 1989.

Pelegrí, I. 2017: l’any del centenari de les festes d’Alcalfar. 2016.

Pere, R. Onomàstica de la Pobla de Cérvoles. 2013.

Pere, R. Onomàstica de Vallclara. 2017.

Pere, R. Recull de noms de lloc i de persona de Vilanova de Prades. 2004.

Perea, E. El fil de l’onomàstica en el laberint de la història. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàgs. 41-43. Juny 1998.

Perea, E. La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica. 1994. Edició digital: 2009.

Perea, E. La Morera de Montsant i el seu terme municipal: toponímia. 1984.

Perea, E. Onomàstica de Riudoms. 2006.

Perea, E. Toponímia del terme i de la vila de Riudoms. Dintre de Revista Catalana de Geografia. Vol. 1. Núm. 2. 1978. Part APart B.

Piergigli, V. Toponomastica e pluralismo linguistico nella Spagna autonómica. A Revista de llengua i dret, núm. 72, desembre de 2019.

Pineda, A., Vidal, J. Carrers de Cubelles dedicats a cubellencs i personatges vinculats a la vila. 2014.

Piquer, J.J. Recopilación onomástica relativa al municipio de Vallbona de les Monges. Dintre de Ilerda, N. 29, p. 195-235. 1969.

Plataforma per la Llengua. La castellanització i la francesització dels topònims de la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià en la retolació i senyalització de les carreteres del Principat de Catalunya. Sense data.

Plaza, C. Història de Barberà a través dels noms. 1989.

Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Perarrúa. 2003

Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Santaliestra y San Quílez. 2001.

Prat, L. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 24, p. 207-226. 1991. [La secció dedicada al topònim “Lladó: el nom” (p. 212) conté falsedats, desmentides en aquest article].

Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.

Prats, C. “Cabacés” com a exemple del que no s’ha de fer. Cabassers.org, 18/07/2024.

Prats, C. Cabacés és l’únic municipi de Catalunya que té el seu nom oficial en castellà Cabassers.org, 18/08/2022.

Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.

Prats, C. Campmany, Cabassers.org, 31/03/2022.

Prats, C. Castell i Platja d’Aro. Cabassers.org, 05/08/2022.

Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.

Prats, C. De Castelladral a Navàs sense passar per Navars. Cabassers.org. 27/01/2022.

Prats, C. El cas del Figueró. Cabassers.org. 16/11/2022.

Prats, C. El Figueró i Montmany. Cabassers.org, 04/08/2022.

Prats, C. El franquisme sociològic a la toponímia: el cas de “Cabacés”. Cabassers.org, 19/11/2022.

Prats, C. El gentilici “cabacerol”. Cabassers.org, 23/09/2022.

Prats, C. El Ple de l’Ajuntament de Torrelavit aprovà canviar el topònim oficial per Terrassola i Lavit el 1981. Cabassers.org, 11/11/2023.

Prats, C. ERC Cabacés trenca l’acord amb Junts Cabassers per a corregir el topònim i ara vol fer votar si s’ha de mantenir la imposició franquista. Cabassers.org, 18/07/2024

Prats, C. Forallac, un acrònim toponímic. Cabassers.org, 04/08/2022.

Prats, C. Franquisme persistent a la toponímia: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. 2023.

Prats, C. Intromissió a la toponímia dels altres. Cabassers.org, 20/08/2023.

Prats, C. La grafia “Cabacers”. Cabassers.org, 20/09/2022.

Prats, C. La grafia Cabacés no es va oficialitzar legalment. Cabassers.org, 15/10/2022.

Prats. C. La grafia toponímica com a camp de batalla ideològic: Cabacés contra Cabassers. Cabassers.org, 15/02/2024.

Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers acceptà el topònim normalitzat el 1934. Cabassers.org, 11/11/2023.

Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers es va negar a usar la grafia normativa del topònim mentre va ser oficial. Cabassers.org, 16/07/2022.

Prats, C. L’Ajuntament de Cabassers usava el topònim català el 1979. Cabassers.org, 05/11/2023.

Prats, C. La poca tradició de la grafia “Cabacés”. Cabassers.org, 29/01/2022.

Prats, C. Lledó d’Empordà. Cabassers.org, 15/01/2022.

Prats, C. Maçanet Massanes. Cabassers.org, 22/01/2022.

Prats, C. Notes al marge a l’article de Josep Caixàs «El nom de “Lladó”». Cabassers.org, 19/02/2023.

Prats, C. Per llei atàvica, capmanyenc de Capmany. Cabassers.org, 18/03/2023.

Prats, C. Rialb, un cas de rebuig des de l’origen. Cabassers.org, 18/07/2022.

Prats, C. Terrassola i Lavit. Cabassers.org, 05/08/2022.

Prats, C. Topònims franquistes. Cabassers.org, 19/01/2022.

Prats, C. Transcripció de la jornada del 8 de setembre de 2022 a Cabassers. Cabassers.org, 27/10/2022.

Prats, C. Transcripció de la reunió del 12 de juliol de 2024 a Cabassers. Cabassers.org, 19/07/2024.

Prats, C. Un intent fallit de corregir el nom de Rialb el 1960. Cabassers.org, 30/03/2023.

Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de l’Argentera. 2003. Edició digital: 2009.

Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de la Torre de Fontaubella. 2006. Edició digital: 2009.

Prats, J. Toponímia del terme i del poble d’Arbolí. A Revista Catalana de Geografia, Vol. 1, Núm. 3, p. 447-528. Part A, Part B. 1978.

Prieto, A. Tarrasa encara existeix. A Nació Digital. 12/10/2012.

Puch, E. Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures. 2000.

Puchades, J.M. Toponímia del plantejament territorial a Catalunya. A Revista Catalana de Geografia. Part A, Part B, Part C, Part D. 1978.

Puig, P i Vives, «“Terrassa” versus “Terraça”». Terme, 1987, Núm. 2, p. 15-22

Pujadó, Ll. Els carrers de Sant Martí Sarroca. 1984.

Quintana, J. La toponímia de la Selva de Mar. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 16. p. 289-358. 1983.

Rabella, J. A. La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Dintre de Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística. Núm. 47, p. 45-51, 2010.

Rafanell, A. « Breu relació de la destrucció del català sota el franquisme », Lengas, 66 | 2009, 7-30.

Rebolledo, F. La repressió franquista al Pla d’Urgell. A Quaderns de El Pregoner d’Urgell, Núm. 35, p. 49-78, 2021.

Recasens, Ll. Blancafort, a partir dels noms passats i presents. 2000.

Redacció. Cabacés o Cabassers. A Revista Nord, núm 8, p. 7, setembre 2000.

Redacció. Editorial. A Revista Nord, núm. 2, p. 3, març de 1999.

Riba, J. Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme. Dintre de Miscellanea Aqualatensia. Núm. 8. p. 413-452. 1997.

Riba, J. Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme. 1960.

Ribes, E. El mestre Fabra i la toponímia. Dintre de Eivissa, Núm. 64, p. 57-61. 2018.

Riera, P. Noms de lloc, cognoms i renom de Vilallonga del Camp. 2005. Edició digital: 2009.

Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de la Puebla de Castro. 2001.

Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Secastilla. 2002.

Rodriguez, J. L. Gent i llocs de l’Estany. 1988.

Roigé, D. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Dintre de Revista del Centre de Lectura de Reus. Núm. 19. p. 10-11. 1989.

Romà, A. La Societat d’Onomàstica. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàgs. 39-40. Juny 1998.

Romeu, X. Evolució d’alguns topònims del rodal de Sant Pere de Riudebitlles. Publicat al Butlletí de Societat d’Onomàstica, núm. XXXI, pàg. 19 – 25, març 1988.

Rosselló, J.J. Perquè Porto Cristo és Portocristo. A Diario de Mallorca. 17/07/2009.

Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Rull, X. Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català. 2021.

Rull, X. L’Establiment de la grafia dels topònims andorrans: tradició, evolució i coherència. Dintre de Segones Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Andorra: (19 i 20 d’octubre de 2007) / coord. per Ramon Sistac i Vicén, 2014, p. 61-77.

Rull, X. Sans, J. El funcionament de la Comissió de Toponímia d’Andorra. Institut Cartogràfic de Catalunya. Jornada Toponímia cartogràfica. Tendències actuals i futures. Barcelona, 18 de maig del 2007.

Sabaté, J. Antroponímia i toponímia del poble i terme municipal del Lloar. 1988.

Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme municipal de Gratallops. 1994.

Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat. 1995. Edició digital: 2009.

Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme de la Figuera. 2013.

Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme la Vilella Alta. 2000.

Salvador, M. Hauríem de canviar el nom de la ciutat per Terraça? A Diari de Terrassa, 05/04/2024

Sancho, C. Toponímia de la Vall del Tormo. Dintre de Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. [Barcelona] n. 57. p. 1-134. 1994.

San Nicolás, M. de. Troben un document oficial que vincula el nom del barri del Turó de la Peira a una dona del s. XVIII. Beteve.cat, 11/01/2023.

Sanpere, S. Un estudi de toponomástica catalana. 1880.

Sastre, M. Cabacés en castellà, o Cabassers en català?. CCMA, 29/11/2021.

Satorra, J. Toponímia borgenca del segle XV segons textos de l’arxiu parroquial de les Borges. Trobades d’estudiosos de les Garrigues, p. 247-257. 2012.

Schochenmaier, E. Reviving Tradition Through Street Names: A Look at the Proposal for the Nomenclàtor Commission. e-Onomastics. 15/12/2024.

Selfa, M. Onomàstica d’Alcover. 2008. Edició digital: 2009.

Selfa, M. Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí, l´Estartit i les Illes Medes, Sobrestany i La Bolleria. Dintre de Beques de recerca Joan Torró i Cabratosa, VI edició, p. 113-310, desembre 2009.

Selfa, M. Toponimia del Valle Medio del Ésera (Huesca). 2003.

Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Campo. 2001.

Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Capella. 2003.

Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Foradada de Toscar. 2005.

Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Seira. 2004.

Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio del Valle de Bardaxín. 2002.

Selfa, M; Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Valle de Lierp. 2003.

Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística. 2005.

Sense signatura. Cabdella o Capdella? A Segre, 15 de gener de 2010.

Sense signatura. Capdella s’escriu amb P. Web de l’Ajuntament de la Torre de Cabdella. 9 de juny de 2015 (còpia a Archive.org).

Sense signatura. Caldes d’Estrac o Caldetes? La Veu de Catalunya, 7 de maig de 1933, pàg. 16.

Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.

Sense signatura. El Figaró mantindrà la grafia actual després de consultar-ho en referèndum als veïns. ccma.cat, 17/10/2004.

Sense signatura. El franquisme imperceptible als carrers de Barcelona. Mirall. 27/08/2016.

Sense signatura. Els veïns del Figaró decidiran en un referèndum el canvi de nom del municipi pel del Figueró i Montmany. Vilaweb, 06/09/2004.

Sense signatura. Figaró-Montmany convoca un referèndum popular per escollir el nom del municipi. ccma.cat, 15/10/2004.

Sense signatura. La Generalitat de Catalunya accepta Capdella amb P i Obeix amb B. A Butlletí Informatiu. Ajuntament de la Torre de Cabdella, núm. 22, estiu 2015, pàg. 1.

Sense signatura. La veu del carrer. Una ensopegada que no té disculpa [sobre el canvi de Caldes d’Estrac per Caldetes], La Veu de Catalunya, 12 de maig de 1933, pàg. 4.

Sense signatura. Refusem denominar-nos “El Vendrell”. Dintre de El Baix Penedès, núm. 1433, p. 1, 23 de setembre de 1933.

Soberanas, A. El topònim Llentisclell. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Societat d’Onomàstic. Anuari. 2014-actualitat.

Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior. 1980-2012.

Societat d’Onomàstica. Noms. Revista de divulgació. 2014-actualitat.

Solà, Joan. Nomenclàtor major de Catalunya. A Avui, Cultura VI, 27 novembre 2003.

Solé Ingla, A. La Bisbal de Falset, al Priorat, vol un canvi de nom: quina opció proposa? El Nacional, 10/04/2024.

Soriano, F.J. (coord); Bernat, J; Guardiola, F; Mateu, C; Rosselló, V.M. Toponímia d’Almassora. Patrimoni, paisatge i territori. 2022.

Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010. [Enllaç trencat, disponible a archive.org i en fitxer PDF]

Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Arén. 2001.

Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Betesa. 1992.

Terrado, X. Els noms de lloc de la Vall de Boí. 2002.

Tetas, Ll. Els carrers de Calafell. Un model de creixement urbanístic i d’establiment de toponímia urbana. 1997.

Tetas, Ll. Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. 2015.

Torallas, R.M. Toponímia de la vall de Camprodon. 1980.

Tort, J. Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N, 9, p 121-131. Desembre 1986.

Tort, J. Els nom de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona). 2011.

Turull, A. (dir.). De Marimanya al Cargol. Inventari toponímic de les Valls d’Àneu. 2004.

Turull, A. De per què Horta no ha de ser Orta. Dintre de Noms, Revista de la Societat d’Onomàstica, núm. 4, p. 42-44. 2016.

Turull, A. Una caracterización de la toponimia pirenaica catalana. Dintre de Pirinioetako hizkuntzak: oraina eta lehena: Euskaltzaindiaren XVI. P. 1073-1106. Biltzarra, 2011.

Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.

Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.

Vayreda i Olivas, P. “Etimologia” (p. 16) i “El nom de Lladó apareix en els diplomes” (p. 24-25), a El Priorat de Lladó i les seves filials, p. 16. 1930.

Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Estadilla. 2003.

Veà, S. Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre). Dintre de Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, Núm. 2, p. 107-146. 2016.

Veà, S. L’onomàstica de Vinebre. Tesi. 2015.

Veà, S. Onomàstica de la Torre de l’Espanyol. 2020.

Veciana, J. Guia de Renau. 1990.

Veciana, J. Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. V. 1984.

Veciana, J. Toponímia de la Pobla de Mafumet. Dins de Cortiella, J. Història de la Pobla de Mafumet. p. 235-274. 1986.

Veciana, J. Topònims i antropònims de Perafort i Puigdelfí. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VII. 1994.

Veny, J. Onomàstica i dialectologia. 1996.

Verdaguer, J. Ball de noms dels carrers de Terrassa durant la República i el franquisme. 2013.

Viader, N. Sant Sadurní de Noya? Toponímia. Contribució al seu estudi. 1979.

Vidiella, M. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. 2000.

Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldetes a Caldes d’Estrac. La Publicitat, 21 de novembre de 1933, pàg. 2.

Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldes d’Estrac a Caldetes. La Publicitat, 24 de maig de 1933, pàg. 3.

Viquipèdia. Llista dels decrets que oficialitzen els topònims en valencià.

Xiva i Molina, Ismael. «Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2022, Núm. 8, p. 125-161.