El 16 de gener de 2026 vam adreçar una sol·licitud a la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya perquè incorporés al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic les deturpacions toponímiques Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, imposades per la repressió franquista el 1939.

El 23 de gener de 2026 vam rebre resposta del Memorial Democràtic , on reconeix que la sol·licitud està «descrita i documentada de forma àmplia», però que «el Memorial Democràtic no té cap mena de competència, per instar o aportar criteris per dir quina és la nomenclatura correcta dels municipis de Catalunya». I que, per tant, «pel que fa la inclusió al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya dels cartells municipals de denominació dels municipis de Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp, no s’escau considerar-los elements contraris a la memòria democràtica». La negreta és nostra i la usem per assenyalar l’artifici: Memorial Democràtic diu que els cartells moderns que contenen les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp no són símbols franquistes, com és obvi per altra banda, i que per això no els incorpora al Cens. Però en cap cas no reclamem la incorporació al cens d’uns cartells actuals, sinó de les deturpacions en sí, usades des de 1939 i fins a l’actualitat per imposició de la dictadura.

És curiós que al Cens de simbologia franquista hi ha plaques de claveguera de Marçà, el Molar i la Vilella Baixa inscrites “Marsá”, “Molá” i “Vilella Baja”, i el propi Memorial Democràtic les descriu dient que contenen una «inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». Les podeu veure aquí:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3994

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3995

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3996

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3997

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3998

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/cens_simbologia/3999

Tots aquests enllaços estan degudament arxivats a Archive.org per si esborren les fitxes, que és el més probable que facin, ja que la seva presència al catàleg demostra l’arbitrarietat del Memorial Democràtic no volent-hi incloure les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Els arts. 3.6, 4.4 i 30 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, i els principis de la justícia transicional, obliguen a reparar la llengua i la cultura catalanes, reconegudes com a víctimes de la repressió franquista per la Llei. Per tant hem adreçat una altra sol·licitud a la Direcció General de Memòria Democràtica reiterant la petició d’inclusió al Cens de simbologia franquista de les deturpacions Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp; l’aplicacio sobre aquests topònims de les mesures de reparació que disposa l’art. 30 de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica; i si la Direcció General es considera incompetent per fer-ho, que indiqui a qui hem d’adreçar la sol·licitud pequè aquesta reparació s’executi.

És inacceptable que l’Administració de la Generalitat s’inhibeixi davant de quatre ajuntaments que per ignorància i caciquisme s’entesten a voler mantenir, desacatant les lleis, grafies toponímiques imposades per una dictadura per humiliar la llengua catalana. Aquesta deixadesa de funcions s’ha d’acabar. L’encobriment que la Generalitat comet dels efectes de la repressió de la dictadura sobre la toponímia, no volent afrontar aquesta situació, és impròpia de cap administració democràtica.

El 24 de gener també hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui al Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic les tapes de claveguera de Cabassers amb la toponímia franquista del municipi, “Cabacés”, tal com ja hi consten les de “Marsá”, “Molá” i “Vilella Baja”. El 2022 ja vam demanar la inclusió d’aquestes tapes de “Cabacés” al Cens de simbologia franquista, però finalment Memorial Democràtic no les hi va voler posar, després d’haver admès les de Marçà, el Molar i la Vilella Baixa. L’última cosa que ens en van dir va ser el 5 de setembre de 2022: «la persona responsable d’aquesta gestió és de vacances fins a finals de mes. Us donarem una resposta a la seva tornada». No van respondre cap altre correu dels que els vam enviar.

La Generalitat fa tot el que pot per protegir la toponímia franquista, i nosaltres fem tot el que podem per liquidar-la.

Hem demanat a la Direcció General de Memòria Democràtica que inclogui el nom de l’Avinguda de l’Exèrcit de Lleida al cens de simbologia franquista. El fonament per a la sol·licitud és l’article 35.2 de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, que considera contràries a la memòria democràtica les referències a les unitats militars que van participar al cop d’estat del 18 de juliol de 1936 realtizades al nomenclàtor de carrers. Aquesta avinguda, segons es desprèn de la documentació de la Comisión de Estadística de la Paeria de Lleida, fou anomenada el 1958 així per honorar “al Ejército que nos trajo la victoria”; és a dir, a l’exèrcit colpista que protagonitzà el cop d’estat contra la República.

També hem demanat a la Dirección General de Promoción de la Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática la inclusió del nom de l’avinguda al Catálogo de elementos y símbolos contarios a la Memoria Democrática.

Aquesta sol·licitud la fem després de comprovar que la Paeria de Lleida encara no ha retirat aquesta denominació del seu viari, com vam demanar-li el 2023.

Hem demanat formalment al Memorial Democràtic del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya que inclogui els topònims Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp al Cens de simbologia franquista.

Aquest cens ja incorpora tres topònims franquistes inscrits sobre tapes de claveguera: Marsá, Molá (tapa 1, tapa 2, tapa 3 i tapa 4) i Vilella Baja. La descripció d’aquestes peces, segons consta al Cens, és taxativa: «Tapa metàl·lica circular del clavegueram, amb una inscripció en relleu amb la toponímia franquista del municipi». És a dir, Memorial Democàtic ja reconeix com a símbols franquistes les deturpacions toponímiques imposades per la dictadura el 1939, i per tant li demanem que incorpori al cens les que encara tenen caràcter oficial i es troben en ús a l’Administració. No incloure-les seria una arbitrarietat.

El 1933 la Generalitat de Catalunya va oficialitzar els topònims del país correctament ortografiats en llengua catalana. El 1939 el franquisme va tornar a modificar l’ortografia dels topònims per raons ideològiques, tornant a les formes castellanitzades que havien estat oficials abans de 1933. Actualment encara queden quatre d’aquelles deturpacions imposades que són considerades oficials: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp.

Resum a Twitter