El 17/11/2023 vam comparèixer a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, Ponència de la proposició de llei de memòria democràtica de Catalunya, per explicar la necessitat que la nova norma faci retirar la toponímia franquista. Vam exposar els fets històrics que van portar la Generalitat republicana el 1933 a oficialitzar els noms dels municipis de Catalunya fixats per l’Institut d’Estudis Catalans, seguin la normativa lingüística. Vam repassar com el franquisme, a partir de 1939 i havent derogat il·legalment la legislació republicana va imposar com a nom oficial dels municipis les grafies anteriors a la normalització de 1933. I vam veure també com la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, aprovada pel Congreso espanyol reconeix la llengua i la cultura catalanes com a víctimes del franquisme i n’ordena la reparació, per explicar que la futura llei catalana ha de fer el mateix, i també que ha d’evitar que les deturpacions imposades el 1939 als topònims catalans puguin ser la denominació oficial de cap municipi. Podreu veure la nostra intervenció en aquest enllaç, a partir del minut 18:38.

Feta la compareixença, tots els grups presents a la comissió (PSC, Junts, CUP, ECP i ERC) van coincidir a considerar que la nova llei ha de fer retirar les formes prefabrianes que encara són la denominació oficial de quatre municipis: Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp. El diputat del PSC, Ferran Pedret, va manifestar que és pertinent que la llei que faci el Parlament de Catalunya “vegi quines són les millors fórmules per a les reparacions en allò que és possible i sens dubte en allò que és menester, com pugui ser en aquest cas relatiu a la toponímia”. Per la seva part, la diputada de Junts, Aurora Madaula, va afirmar que “mantenir aquests topònims significa una manera, una forma d’enaltiment del franquisme i del feixisme que hauria de ser esborrada dels nostres carrers d’una vegada per totes, i que no ens vinguin a dir alcaldes o ajuntaments que hi ha hagut una votació popular i que això ho ha tombat o ho ha tirat enrere la població; el franquisme no pot ser consultat i no pot ser votat”. La diputada de la CUP Montserrat Vinyets va afirmar que “també, com no, ha de tenir la condició de víctima la llengua i la cultura, i seria molt greu que la llei de memòria democràtica aprovada l’octubre de 2022 per part del govern espanyol precisament reconegués aquesta condició i la llei que estem tramitant en aquest Parlament s’oblidés d’una circumstància tan greu; per tant crec que tots els que estem aquí, des dels diferents grups parlamentaris, ens encarregarem que tot això també s’introdueixi al text”. La diputada d’ECP, Núria Lozano, va dir que “pensem que és molt rellevant tot el que té a veure amb la toponímia i efectivament guarda relació amb les problemàtiques de la retirada de la simbologia dels espais públics, que potser no hauria de ser una qüestió de reflexió veïnal sinó d’aplicació de la normativa, que està per ser aplicada igual com succeeix amb qualsevol altra matèria, i per tant en prenem nota”. Maria Jesús Viña, diputada d’ERC i presidenta de la ponència, va afirmar que “en quant a la toponímia certament això ho podem vincular també, com deien els companys, amb tota la simbologia franquista que encara s’ha de retirar dels nostres espais”.

Si els ajuntaments de “Cabacés”, “Capmany, “Lladó” i “Rialp” continuen insistint a mantenir aquestes deturpacions com a nom oficial dels seus municipis no només faran el ridícul, sinó que estaran mantenint conscientment una imposició de la dictadura franquista i un instrument de repressió d’aquell règim contra la llengua i la cultura catalanes. És urgent que corregeixin la seva actitud deplorable i antidemocràtica immediatament.

Vídeo de la sessió amb les intervencions relacionades compactades:

[19/11/2023]

Al nucli de l’Estartit, del municipi de Torroella de Montgrí, hi ha dues tapes de claveguera amb la toponímia franquista del nucli inscrita, “Ayuntamiento / de / Torroella de Montgrí / Saneamiento de Estartit”.

Això contravé els següents FONAMENTS DE DRET:

a) L’art. 35.2 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

b) L’art. 3.6 reconeix la comunitat, la cultura i la llengua catalanes com a víctimes del franquisme.

c) L’art. 4.4 reconeix la política de repressió i persecució contra la llengua i la cultura catalanes durant la guerra civil i la dictadura.

d) L’art. 30.1 diu que les víctimes definides per aquesta llei tenen dret al reconeixement i a la reparació integral, en les dimensions individuals i col·lectiva, i el 30.1 que l’Administració General de l’Estat desenvoluparà un conjunt de mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció, orientades al restabliment dels drets de les víctimes en les seves dimensions individuals i col·lectiva.

Cal entendre, doncs, que les tapes de claveguera de l’Estartit amb la toponímia franquista del nucli vulnera l’art. 35.2 de la Llei 20/2022, a la vegada que és una expressió i producte de la repressió que patí la llengua catalana, reconeguda a l’art. 4.4. La llengua, la cultura i la comunitat catalanes, reconegudes com a víctimes del franquisme per l’art. 3.6, tenen dret a la restitució, rehabilitació i satisfacció orientades als restabliments dels seus drets que reconeix l’art. 30. Per tant, no és procedent que les tapes amb aquesta toponímia inscrita hagin de continuar a l’espai públic, ja que refereixen a la dictadura i a la seva repressió lingüística i cultural.

En aquest sentit, el Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic ja inclou peces d’aquest estil, amb la toponímia franquista inscrita de diversos municipis.

Per això hem sol·licitat que s’incloguin al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic dues tapes de claveguera del nucli de l’Estartit, al municpi de Torroella de Montgrí.

El 25/07/2023 Memorial Democràtic respon dient que “pel fet que el topònim sigui en castellà a la tapa de la claveguera no és condició suficient per a la seva inclusió automàtica al Cens de Simbologia Franquista de Catalunya”.

[26/06/2023]

Al municipi del Lloar, a la conjunció de la carretera T-711 i el carrer Nou [vegeu el punt a Google Maps] hi ha un monument franquista, consistent en una creu sobre un pedestal d’obra que, a la seva part posterior, hi té la següent inscripció: “LLOA A SUS CAI[D]OS / MCMXXXVI – XXXIX”, en memòria dels combatents morts lluitant amb l’exèrcit sublevat franquista, i contenint també la denominació franquista del municipi, “Lloá”.

L’art. 35 de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, il·legalitza la simbologia franquista, inclosos els topònims relacionats amb la dictadura.

L’art. 35.3 diu que les administracions públiques adoptaran les mesures necessàries per a la retirada d’aquests elements.

Per això, hem sol·licitat a la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Genrealitat de Catalunya que s’inclogui aquest element al Cens de Simbologia Franquista de Memorial Democràtic. També hem sol·licitat a la Secretaría de Estado de Memoria Democrática que inclogui aquest element al cens d’elements contraris a la memòria democràtica que crea la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, i que n’ordeni la retirada.

El 25/07/2023 s’incorpora el monument al Cens de Simbologia Franquista amb la referència Monument 4010.

[11/06/2023]

La Sra. Patrícia Plaja, Portaveu del Govern, difon uns vídeos on respon preguntes que li fan els ciutadans. El 7 de juny de 2023 responia aquesta pregunta:

“Quan s’obligarà els ajuntaments que encara escriuen topònims com durant el franquisme a respectar els drets lingüístics?”

La resposta de la Portaveu va ser evasiva: “Tots els noms dels municipis o símbols que fan apologia del franquisme han de desaparèixer, s’han de retirar obligatòriament. A més, amb l’aprovació de la futura llei catalana de Memòria Democràtica els ajuntaments ho hauran de fer en un termini màxim de dos anys. No és així en el cas dels municipis que escriuen el seu nom amb una normativa diferent de la catalana però no fan apologia explícita del franquisme.”

La Portaveu dirigeix la seva resposta al context d’una llei que encara no existeix, la de Memòria Democràtica de Catalunya, i diu que aquesta no farà retirar les deturpacions imposades pel franquisme que encara són oficials (Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp; per a entendre ràpid que tot això és efecte del franquisme, vegeu aquest enllaç). No menciona dos fets:

1- Que la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, aprovada pel Congreso sí que fa retirar les deturpacions toponímiques imposades pel franquisme, en tant que reconeix la llengua i cultura catalanes com a víctimes de la dictadura i el seu sistema repressiu i ordena la reparació del mal fet. Els fonaments historiogràfics i de dret per a aquesta reparació s’expliquen detalladament aquí. Permetre que aquests topònims continuessin essent oficials amb les formes prenormatives imposades per la dictadura seria permetre la continuïtat dels efectes de la repressió franquista sobre la llengua i la cultura catalanes.

2- Que l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, diu literalment que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Per tant, els “municipis que escriuen el seu nom amb una normativa diferent de la catalana”, en paraules de la Portaveu, estan fora llei. Tampoc no diu la Portaveu que el Govern no respon una sol·licitud que li hem enviat perquè corregeixi els errors que hem detectat i provat a la legislació de règim local i que fan que només es pugui exigir el compliment de la Llei de Política Lingüística per la via judicial.

La resposta de la Portaveu és esbiaixada, perquè obvia els efectes de la Ley 20/2022, de Memoria Democrática, i els de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, sobre els topònims pels que pregunten. La resposta més honesta seria la que el Director de l’Oficina de Comunicació i Estratègia del President, Sergi Sabrià, ens va fer arribar: que el Govern no pensa fer res perquè la futura Llei de Memòria Democràtica de Catalunya elimini la toponímia franquista [perquè ja ho fa la llei de Memòria Democràtica espanyola i la de Política Lingüística si una sentència judicial la fa complir als ajuntaments infractors]. Els claudàtors són nostres, perquè evidentment aquesta part no consta a la resposta de Sabrià, però també és evident que no pot ser d’altra manera.

[08/06/2023]