Cabassers.org
Els topònims no normatius

Els topònims no normatius

A Catalunya encara hi ha deu municipis que tenen com a oficials dels seus topònims formes no normatives (segons recull Optimot). Tots ells entren en contradicció amb la legislació vigent sobre política lingüística i toponímia.

Cabacés (el Priorat)
[forma no normativa i al·lòctona, imposada pel franquisme]
Forma normativa defensada per l’IEC: Cabassers
Històric de canvis segons el DOGC: Cabassers (1983), Cabacés (1989)

Capmany (Alt Empordà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa defensada per l’IEC: Campmany
Històric de canvis segons el DOGC: Campmany (1983), Capmany (1984)

Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)
[forma no normativa]
Forma normativa defensada per l’IEC: Castell i Platja d’Aro
Històric de canvis segons el DOGC: Castell d’Aro (1983), Castell-Platja d’Aro (1988)

Figaró-Montmany (Vallès Oriental)
[forma no normativa]
Forma normativa defensada per l’IEC: el Figueró i Montmany
Històric de canvi segons el DOGC: Montmany (1983), Montmany-Figaró (1985), Figaró-Montmany (1994)

Forallac (Baix Empordà)
[forma no normativa: mot creuat entre els topònims (Fo)nteta, Pe(ra)tallada i Vulpe(llac)]
Forma normativa defensada per l’IEC: Vulpellac, Fonteta i Peratallada
Històric de canvis segons el DOGC: Forallac (1983)

Lladó (Alt Empordà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa defensada per l’IEC: Lledó
Històric de canvis segons el DOGC: Lladó (1983)

Massanes (la Selva)
[forma no normativa]
Forma normativa defensada per l’IEC: Maçanes
Històric de canvis segons el DOGC: Maçanes (1983), Massanes (1984)

Navàs (Bages)
[forma no normativa]
Forma normativa defensada per l’IEC: Navars
Històric de canvis segons el DOGC: Navàs (1983) [Abans de 1983: Navás]

Rialp (Pallars Sobirà)
[forma no normativa, imposada pel franquisme]
Forma normativa defensada per l’IEC: Rialb
Històric de canvis segons el DOGC: Rialb (1983), Rialp (1989)

Torrelavit (Alt Penedès)
[catalanització parcial de la forma castellanitzada “Torrelavid”, On. Cat. vol. VII, p. 315, col. a, lín. 23]
Forma normativa defensada per l’IEC: Terrassola i Lavit
Històric de canvis segons el DOGC: Torrelavit (1983) [Abans de 1983: Torrelavid]

Per a determinar si una forma toponímica és una imposició franquista o no, la base és el BOGC, n. 119, 14/11/1933, pàg. 991, que conté la llista de noms oficials dels municipis de Catalunya aprovada el 1933; a la primera columna d’aquesta llista hi ha les formes oficials usades abans de la normativització dels topònims, a les quals retornà el franquisme. Per a un anàlisi més aprofundit de la matèria, visiteu aquest enllaç.

Els canvis de denominació soferts més tard del 1983 per aquests municipis no compten amb cap decret ni resolució publicada al DOGC que els avali, a excepció de Figaró-Montmany (1994), ja que tots els canvis són per formes no normatives. S’autoritzà pel procediment del silenci administratiu, contemplat a l’article 3.4 de la Llei 12/1982, de 8 d’octubre, ja que no es podien justificar lingüísticament decisions polítiques. Per a donar oficialitat als canvis arbitraris de Cabacés, Capmany, Castell-Platja d’Aro, Montmany-Figaró, Massanes, i Rialp, s’aprofità la publicació de la “llista dels noms oficials dels municipis de Catalunya” dels anys 1984, 1985 i 1989, per a incloure-hi les formes no normatives oficialitzades. Forallac, Lladó, Navàs i Torrelavit ja apareguen amb aquestes formes a la primera llista publicada el 1983, i els dos darrers fores catalanitzats, passant de Navás a Navàs, i de Torrelavid a Torrelavit.

Tots aquests municipis, no tenint com a oficial la forma normativa dels seus topònims, incompleixen la Llei 1/1998, de política lingüística, i provoquen frau de llei a l’aplicació del Decret 133/2020, sobre usos de la toponímia, com s’explica detalladament aquí.

A banda, l’Ajuntament de la Torre de Cabdella utilitza la forma incorrecta “la Torre de Capdella” a tort, és a dir, tot i ser oficial la forma normativa del topònim. Aquesta forma toponímica també fou una imposició del franquisme (vegeu BOGC, n. 119, 14/11/1933, pàg. 995). Fins i tot utilitza la forma errònia al domini de la pàgina web de l’ajuntament, torredecapdella.org. Aconseguí, el 2015, oficialitzar la forma incorrecta “Capdella” per al nom del cap de municipi, la Torre de Cabdella; per a la Central de Cabdella; i per al nucli de Cabdella. També féu oficial la forma incorrecta Obeix per al nucli d’Oveix, i intentà canviar, sense èxit, el topònim del nucli Envall pel d’Emball (acta del ple del 3 de juny de 2014). Guiró també apareix al Nomenclàtor oficial de la toponímia major com Aguiró. El Nomenclàtor conté errors a l’hora d’assenyalar la incorrecció de les formes oficials dels nuclis del muicipi de la Torre de Cabdella que no són normatives, ja que només apareix marcat amb l’asterisc que indica aquesta circumstància el topònim Aguiró, però no Capdella, Obeix i La Torre de Capdella, a la llista dels nuclis de població. No hem sabut documentar quan es produí el canvi de Guiró per Aguiró, tot i que imatges de Google Maps d’agost de 2009 mostren el cartell que indica aquest nucli amb la forma Guiró, guixada, afegint-hi una A amb pintura. La Generalitat no li permeté, en canvi, fer oficial la forma “la Torre de Capdella” com a nom del municipi, tot i haver-li acceptat aquesta incorrecció com a nom de la capital del municipi. L’Ajuntament de la Torre de Cabdella és, sense cap classe de dubte, el que més perjudici ha causat a la toponímia catalana d’ençà la restauració de la Generalitat el 1977, ja que ell sol és el responsable de la corrupció gràfica de cinc topònims majors. La toponímia normativa del municipi de la Torre de Cabdella (i els seus agregats) es pot veure aquí.

El nucli de Tuixén, al municipi de Josa i Tuixén, és un cas similar al de la Torre de Cabdella, i presenta també una doble denomnació: mentre que el municipi té com a nom oficial el que ja hem dit, Josa i Tuixén, el nucli de Tuixén patí la deturpació Tuixent*. El Dr. Joan Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, explica aquest cas: “Encara que aquest topònim s’hauria de considerar com un veritable monument lingüístic que forma part del nostre patrimoni històric i cultural —ja el trobem documentat des del segle IX, “Tuxen”, a l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell—, des de l’Ajuntament s’ha insistit a emprar la solució no normativa, Tuixent, per la qual cosa l’any 2004 va sol·licitar el canvi de denominació —ja que el nom estava ben escrit també oficialment—, un canvi que, d’acord amb l’informe negatiu redactat des de l’OdO amb data de 5 de febrer de 2004, es va denegar des del Departament de Governació (Decret 397/2004, de 5 d’octubre, pel qual es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent). Tanmateix, posteriorment l’Ajuntament va sol·licitar el canvi de la forma escrita del nom del cap del municipi, un canvi que, per mitjà d’un procediment administratiu que no va tenir en compte les competències de l’IEC, es va acabar con- cedint, de manera que en la segona edició del Nomenclàtor oficial el municipi consta amb el nom de Josa i Tuixén, mentre que el cap del municipi hi apareix amb la forma Tuixent.” (Llengua i ús, 2010, 47: “La segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya”, p. 50-51)

Municipis i nuclis amb cert rebuig a les formes normatives dels seus topònims.

A Horta de Sant Joan hi ha també una entitat, anomenada “Recuperem Orta“, que promou el canvi de nom oficial per aquesta forma arcaica i no normativa, i algunes empreses locals, i fins i tot el Centre Picasso, utilitzen aquesta forma del topònim. També ho fa l’Ecomuseu dels Ports, especialment a la seva revista, Sovatge.

A Hortoneda, un nucli del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà), hom hi defensa l’escriptura sense H del topònim, “Ortoneda” (Segre, 15/01/2010, p. 35). De fet, el cartell oficial que indica el nom del municipi a la carretera que hi porta, s’observa amb la H repintada després que hi fos esborrada, i pocs metres després d’aquest cartell, en un mur de l’església, se’n veu un altre amb la forma “Ortoneda”.

Correccions a partir de la publicació del Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya

Josep Moran i Anton Rabella, de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, es lamentaven en un article publicat el 2004, sobre el Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya, que “un altre dels grans objectius d’aquest projecte no s’ha pogut assolir: el plantejament inicial tenia la intenció de permetre, o almenys facilitar, la correcció dels onze noms de municipis de Catalunya que presenten una denominació incorrecta des del punt de vista de la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. En el desenvolupament d’aquest projecte, però, no s’ha aconseguit la cor recció de cap dels noms d’aquests municipis. Contràriament, la redacció final de la Llei 1/1998, que, en l’article 18, atorga als municipis la competència no solament del nom del municipi –que hauria de fer referència a l’elecció del nom, però no a la seva forma ortogràfica– , sinó també del nom dels nuclis de població de cada terme municipal, ha comportat la inclusió en el nomenclàtor oficial de més de cent cinquanta noms incorrectes ortogràficament o inadequats a la tradició toponomàstica catalana, malgrat que des de l’ O d O es van redactar més de cent informes tècnics sobre les formes toponímiques adequades. D’aquesta manera, tots aquests noms, lingüísticament improcedents, apareixen finalment en el nomenclàtor destacats gràficament amb un asterisc perquè es consideren incorrectes segons els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans, o de l’Institut d’Estudis Aranesi en el cas de *Baqueira per Vaquèira.”

El 2012, l’Ajuntament de Roda de Berà decidí oficialitzar la forma correcta del topònim per al municipi i per als nuclis de població, substituint Barà per Berà. És l’únic cas on un ajuntament ha complert la legislació vigent en matèria de toponímia i política lingüística de manera voluntària.

Tots els altres ajuntaments s’han negat, quan el Govern els ho ha proposat, a rectificar les incorreccions lingüístiques de les formes oficials dels seus topònims. Queden doncs, a banda de la judicialització del problema, les vies exposades a lex.cabassers.org per a fer complir la llei als ajuntaments díscols.

Altres topònims no normatius d’entitats de població que consten al Nomenclàtor oficial de la toponímia major de Catalunya (s’indica, primer, el municipi al qual pertanyen). En negreta, els nuclis o disseminats històrics, acompanyats de la forma normativa del seu topònim.

-Alamús, els: Vencilló (nucli, Vensilló, documentat al segle XII).


-Alcanar: Alcanar Costa (nucli), Alcanar Platja (nucli), Montecarlo (nucli), Montsià Mar (nucli).


-Alella: Alella Park (nucli), Can Sors (nucli), Ibars-Meia (nucli).


-Alpicat: Graó Park (nucli).


-Ametlla de Mar, l’: l’Hidalgo (nucli).


-Ampolla, l’: Ampollamar (nucli).


-Arenys de Mar: el Cònsul (nucli), Portimar (nucli).


-Argentona: Veïnat de Lladó (nucli).


-Avinyó: Urbisol (nucli).


-Baronia de Rialb, la: Politg (nucli, Polig, documentat al segle XII).


-Begues: Begues Park (nucli).


-Bigues i Riells: Castell-Montbui (nucli).


-Blanes: Blanes Vistamar (nucli).


-Caldes de Malavella: Tourist Club (nucli).


-Calella: Can Carreras (nucli), Quilòmetre 3 (nucli).


-Callús: Buenos Aires (nucli).


-Cambrils: Cambrils Badia (nucli).


-Campdevànol: Sant Quintí de Puigrodon (disseminat, Sant Quintí de Puig-rodon, documentat al segle XI).


-Carme: les Pinedes de l’Armengol (nucli).


-Castellet i la Gornal: Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques (nucli).


-Cervelló: Grab (nucli).


-Corbera de Llobregat: Ca n’Armengol (nucli).


-Espluga de Francolí, l’: Carreras (nucli).


-Figaró-Montmany* (el Figueró i Montmany): Figaró (nucli, Figueró, documentat al segle XIV).


-Flaçà: Farreres (nucli, Ferreres, documentat al segle XVII).


-Fornells de la Selva: Fornells Park (nucli).


-Gelida: Safari (nucli).


-Gualba: Royal Park (nucli).


-Lladurs: Montpol (nucli, Montpolt, documentat al segle IX).


-Llançà: els Estanys-Sant Genís (nucli).


-Mediona: Can Verdaguer (nucli), Monterrey Park (disseminat).


-Mollet del Vallès: Lourdes (nucli).


-Mont-roig del Camp: Miami Platja (nucli).


-Olost: Santa Creu de Jutglar (nucli, Santa Creu de Joglars, documentat al segle X).


-Pals: Palsmar (nucli).


-Peralada: Urbanització Golf Peralada (disseminat).


-Pineda de Mar: Pinemar (nucli).


-Premià de Dalt: Barri del Remei-Castell (nucli), Buvisa (nucli), Puig de Pedra-Sot del Pi (nucli), Santa Anna-Tió (nucli).


-Puig-reig: Cal Pons (nucli, en origen fou una colònia industrial fundada el 1875).


-Ribes de Freser: la Massana (nucli, la Maçana, documentat al segle X).


-Riells i Viabrea: Alba de Liste (nucli), Junior Park (nucli), Residencial Riells II (nucli).


-Riudecols: Riu-club (nucli).


-Riudellots de la Selva: Veïnat de Can Buxió (nucli).


-Roda de Berà: Baramar (nucli), Merymar (nucli).


-Sabadell: Avinguda-Eixampla (barri), Torreguitart (barri).


-Sallent: Sallés de la Serra (nucli).


-Sant Adrià de Besòs: Via Trajana-Montsolís (nucli).


-Sant Cebrià de Vallalta: Vistamar (nucli).


-Sant Feliu de Buixalleu: Ducat del Montseny (nucli), Rio Park (nucli), Urbanització Sector Industrial (nucli).


-Sant Feliu de Pallerols: la Torra (nucli, la Torre, documentat al segle X).


-Sant Jaume dels Domenys: el Papagai (nucli).


-Sant Martí Sarroca: Can Cruset de la Carrera (nucli).


-Sant Pere de Ribes: Can Lloses-Can Marcer (nucli).


-Sant Pol de Mar: Urbapol (nucli).


-Sant Quirze Safaja. Pinars del Badó (nucli), Pla del Badó (nucli).


-Sant Quirze del Vallès: los Rosales (nucli), Sant Quirze Jardí (nucli).


-Sant Vicenç de Montalt: Supermaresme-la Ferrera (nucli).


-Santa Coloma de Farners: Can Malladó (nucli).


-Santa Margarida de Montbui: Santa Margarida de Montbui-nucli antic (nucli, documentat al segle X).


-Santa Margarida i els Monjos: Muscarola (nucli), Sardinyola (nucli).


-Santa Susanna: Can Torrent-Alta Maresma (nucli).


-Sils: King Park (nucli).


-Talarn: Central Fecsa-Nerets (nucli).


-Tarragona: Coves del Llorito (nucli), Icomar (nucli).


-Tiurana: Solés de Tiurana (nucli, Solers de Tiurana, documentat al segle XI).


-Tordera: Fibracolor (nucli), Niàgara Parc (nucli).


-Torre de Claramunt, la: les Pinedes de l’Armengol (nucli).


-Torrelles de Foix: Can Cruset (nucli). Cusconar (nucli), Urbanització la Montsarra (nucli).


-Torrelles de Llobregat: Can Guey (nucli).


-Vacarisses: el Fresno (nucli).


-Vallgorguina: Canadà Parc (nucli).


-Vallmoll: Calders-Escales (nucli), Vallmoll Paradís (nucli).


-Vilabella: el Padrós (nucli, el Pedrós, documentat al segle XIV).

A la Val d’Aran:
-Naut Aran: Baqueira (nucli).

Cabassers.org