Història de Cabassers.org (per Carles Prats Ferré)
Breu repàs de la lluita pel restabliment de la forma normativa del topònim de Cabassers (1997-actualitat).
Carles Prats Ferré, promotor i portaveu d’aquesta iniciativa, lluito per a l’eliminació de la toponímia franquista i deturpada des de 1998, i he utilitzat tots els recursos i mitjans que he tingut a l’abast, convencionals i no convencionals (i alguns ben sonats, com el troleig de diversos partits polítics franquistes el 2008, per a sorpresa meva exitós en un cas, cosa que em va comportar rebre amenaces de sectors ultres durant cert temps), per a cridar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè es facin ressò d’aquest problema enquistat. Vaig aconseguir alguns petits èxits el 1998 (Diari de Tarragona, 21/06/1998), 2002 (El Punt, 16/06/2002), 2003 (El Punt, 25/07/2003) i 2010 (Nació Digital, 17/12/2010). Vaig combinar l’activisme toponímic amb la militància a la Plataforma en Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, que va aconseguir impedir la construcció de centrals eòliques a la serra de Montsant i convertir-la en Parc Natural el 2002 (això em va valdre la dedicatòria de guixades insultants a la paret del cementiri de Cabassers, que tenia un dels anomenats “ajuntaments eòlics”, però també em va portar moments interessants, com la “infiltració” a la “seu” de l’empresa promotora del projecte d’aquella central eòlica, que va resultar ser el quartet de les escombres d’un edifici residencial de Barcelona).
La repercussió mediàtica obtinguda en aquest primer període fou escassa, tot i els grans esforços esmerçats en mirar d’atreure l’atenció de totes les maneres possibles sobre un afer lingüístic que la major part de la població no és conscient que tingui l’origen en una imposició del franquisme. En un moment en què Twitter no existia (o no tenia la difusió actual) i en què els mitjans eren bàsicament en paper era molt difícil cridar la seva atenció, i per això calien escàndols. Avui en dia la diversificació de mitjans i la seva digitalització, i les xarxes socials, fan possible d’aconseguir captar l’atenció de la premsa, cosa que abans era extremadament difícil.
La consciència del problema de la toponímia franquista se’m va despertar el 1989, quan, essent un infant, vaig veure substituir els cartells de les carreteres: retiraven els escrits Cabassers, i en posaven d’altres amb la forma “Cabacés”. Més endavant, ja adolescent i jove, repassant una revista local que hi hagué a Cabassers la dècada de 1980 anomenada El Sitjar, vaig aprendre més coses sobre per què el 1989 es va tornar a imposar un topònim franquista al municipi on visc (vegeu El Sitjar, núm. 4, pàg. 5. Per què Cabassers, i no d’una altra manera; El Sitjar, núm. 6, pàgs. 4-5. El perquè de Cabacers; El Sitjar, núm. 18, pàg. 4. No és qüestió de noms). El Sitjar també es queixava el 1985 que encara quedava simbologia franquista a Cabassers. El darrer símbol físic, una llosa amb l’emblema personal de Franco, “Victor” adherit a la façana del consultori mèdic local, no va ser retirat fins el 30 de gener de 1998, i encara perquè un servidor la va empastifar amb guix i quitrà, després que unes obres de reforma de l’edifici no toquessin aquella infàmia. L’ajuntament del moment fins i tot es va plantejar si netejava la placa per a deixar-la allà penjada, qüestió que va ser exposada en una reunió pública al bar. Finalment la van treure, segurament gràcies a una única persona d’entre totes les que hi havia a la reunió que els va dir clar i a la cara que era una vergonya que aquella placa feixista encara hi fos. Després de fer desaparèixer allò quedava, encara, el topònim deturpat franquista, defensat a capa i espasa pel mateix Ajuntament. I encara dura, tant el topònim franquista com la defensa irracional i ridícula que en fa l’Ajuntament.
Entre tots els recursos que he usat per a combatre l’enquistament de la toponímía franquista hi ha aquesta a web, cabassers.org, que no és el primer cop que està operativa reclamant el mateix que ara. Ja va estar en funcionament entre el 2005 i el 2014, abans que el 23/09/2021 tornés a registrar el domini per a engegar de nou la plataforma. El 1997 vaig fer un primer intent per a aconseguir còpia de l’expedient de canvi de nom de Cabassers per Cabacés a l’ajuntament d’aquest municipi, i m’ho van denegar amb excuses. Aquell dia em vaig proposar fer el que calgués per a recuperar el topònim legítim català, Cabassers. El 1998 vaig poder obtenir la còpia a l’arxiu de la Direcció General d’Administració Local d’aquell expedient que em denegà veure l’Ajuntament del meu poble, i fou aquesta documentació la que vaig publicar a cabassers.org i amb la que va fixar-se Nació Digital el 2010 per a fer un breu article sobre el problema. De 2013 a 2021 vaig deixar el problema toponímic força aparcat pels pocs èxits aconseguits fins llavors, i per la meva profunda implicació en la qüestió nacional a partir de 2013, fent d’enllaç de l’ANC Priorat a Cabassers, i especialment aportant la meva col·laboració als esdeveniments determinants dels anys 2014 i 2017.
El 2019, havent tornat ERC al govern municipal per primer cop des de 1939 i havent estat un consistori d’aquell partit el que va normalizar durant la II República l’ús de la grafia catalana del topònim, Cabassers, semblava lògic esperar que corregissin el topònim ells sols. Aquest nou govern d’ERC, amb polítics més joves, hauria hagut de revertir el mal fet pel franquisme el 1939 al topònim, eliminant la imposició de la forma “Cabacés”. Però davant la inacció d’aquest nou govern municipal d’ERC, el setembre de 2021 vaig presentar una instància a l’Ajuntament de Cabassers demanant la correcció del topònim oficial ja que el consistori no ho feia, i vaig iniciar una recollida d’adhesions. El desembre de 2021, en una reunió amb l’Ajuntament, alguns dels assistents es van dedicar bàsicament a escridassar-me i a no deixar-me parlar quan intentava explicar-los per què cal corregir el topònim oficial del municipi, i vaig veure que el caciquisme i l’autoritarisme s’havien transmès a les noves generacions de polítics locals. A partir de 2022 la reivindicació es transformà en més àmplia, demanant la correcció no només del topònim “Cabacés” sinó de tots els que encara queden fora norma. Les visites a diversos municipis afectats pel mateix problema durant la primavera i l’estiu de 2022 em van permetre veure que la base del desori és la mateixa a tot arreu: la pervivència d’estructures del caciquisme i la passivitat absoluta del Govern de la Generalitat, que permet de fa dècades el desacatament de la Llei de Política Lingüística a diversos ajuntaments, mentre tots els altres la compleixen escrupolosament. Començaren a col·laborar amb la plataforma altres persones i grups de municipis amb el mateix problema.
A partir del desembre de 2021, amb la posada en marxa per segona vegada de la web cabassers.org, la presència del problema toponímic als mitjans de comunicació ha estat molt freqüent, aconseguint des d’aquesta data la repercussió que no aconseguí entre 1998 i 2021. La diferència per a aconseguir ara la repercussió que no vaig trobar llavors: Twitter.
Per a explicar el cas concret de Cabassers he escrit un llibre de 87 pàgines que podeu descarregar de franc en PDF: D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. Proposta de rectificació. També podeu veure la qüestió resumida en unes preguntes freqüents.
Cabassers, 18 de desembre de 2022.
Actualització de 26/04/2023:
Tot i haver demostrat que els mal anomenats “topònims oficials no normatius” són il·legals i que imposar el seu ús oficial als ciutadans és igualment una il·legalitat, les administacions no reaccionen. Els ajuntaments no es mouen (amb una honrosíssima excepció) i la Generalitat, en un exercici d’omertà habitual en aquesta matèria des de la dècada de 1980, deixa fer. Per tot això he decidit presentar-me a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 encapçalant una candidatura de Junts – Compromís Municipal a Cabassers. Ara a l’Ajuntament de Cabassers hi governa una llista d’ERC, amb una gent que es nega a retirar el topònim franquista Cabacés.
Tots els ajuntaments han de complir la legislació lingüística i respectar l’idioma, que l’últim que necessita són topònims escrits com va imposar la dictadura per a desprestigiar-lo.