<- Torneu a l’índex d’autors

Aguilaniu
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Aiguafreda
Garcia-Pey. E. Aiguafreda. Els noms tradicionals. (Recull onomàstic). 1997.

Albarca
Llopis, I. Inventari i estudi dels noms de lloc i persona de l’antic terme d’Albarca (Priorat). 1994. Edició digital: 2009.

l’Albi
Amigó, R., Pere, R. L’Albi i els seus noms. 2001.

Albinyana
-Bofarull, M. Noms de lloc del terme d’Albinyana. 1992.
-Casellas, M. La toponímia d’ Albinyana del segle XVI segons el capbreu de 15621a part a Miscel·lània Penedesenca 1995, 23/42. 2a part a Miscel·lània Penedesenca 1996-II, pàg. 559/584.
-Nin, X. Els renoms de les cases d’ Albinyana i de les Peces. 2002.

l’Albiol
-Manent, A. Masos, llogarrets i cases de l’Albiol al segle XX. Un procés de despoblació. A Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, Núm. 91, p. 19-34. 2000.
-Moreu-Rey, E. Toponímia del terme, actual i pretèrit, de l’Albiol. A Anuario de Filología [Barcelona], n. 2, p.447-530. 1976.

Alcalfar
Pelegrí, I. 2017: l’any del centenari de les festes d’Alcalfar. 2016.

Alcover
Selfa, M. Onomàstica d’Alcover. 2008. Edició digital: 2009.

l’Aleixar
Manent, A. Toponímia de l’Aleixar i del seu terme. 1962.

Alforja
Jassans, M. S. Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. 1991.

l’Alguer
Caria, R. Toponomastica algherese. 1993.

Almassora
Soriano, F.J. (coord); Bernat, J; Guardiola, F; Mateu, C; Rosselló, V.M. Toponímia d’Almassora. Patrimoni, paisatge i territori. 2022.

Almoster
Amigó, R. Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster. 1968.

Alt Empordà
Clua, J. Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l’Empordà i altres sectors propers. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N. 7-8, p. 61-66, juny-setembre 1986.
Arnall, M.J. Toponímia medieval de l’Alt Empordà (municipis i agregats). Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Vol. 15, p. 41-123. 1981.

Andorra
-Adellach,, B. Ganyet, R. Geografia i diccionari geogràfic de les Valls d’Andorra. 1977.
-Govern d’Andorra. Nomenclàtor d’Andorra. A Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. N-um. 60. Any 22. 20/10/2010.

l’Arboç
Cruanyes, E. Noms, renoms i malnoms. L’Arboç – 1930. Radiografia d’una vila. 1999.

Arbolí
Prats, J. Toponímia del terme i del poble d’Arbolí. A Revista Catalana de Geografia, Vol. 1, Núm. 3, p. 447-528. Part A, Part B. 1978

l’Arenal
-Martorell, D. El Pouet, un topònim medieval a l’Arenal. Estudi historicotoponímic. A I Jornades d’Estudis Locals de Llucmajor, Volum II: 617-651. Llucmajor, 10 i 11 de novembre de 2017.
-Martorell, D. Platja de Palma: topònim franquista. La toponímia major dels barris i pobles de s’Arenal. 2017.

Areny de Noguera
Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Arén. 2001.

Ares
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

l’Argentera
Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de l’Argentera. 2003. Edició digital: 2009.

Artesa de Lleida
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Ascó
Fucho Pascual, Felip. «Possibles orígens d’alguns topònims asconencs». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2021, Núm. 31, p. 191-212.

Baix Camp
Tort, J. Els nom de lloc i el territori. Una interpretació geogràfica de la toponímia del Baix Camp (Tarragona). 2011.

Baix Ebre
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Baix Empordà
Clua, J. Les vil·les romanes a Catalunya i la seva localització a l’Empordà i altres sectors propers. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N. 7-8, p. 61-66, juny-setembre 1986.

Balsareny
Carreté, R. Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. 2010.

Barberà del Vallès
Plaza, C. Història de Barberà a través dels noms. 1989.

Barcelona
-Almerich, Ll. Història dels carrers de la Barcelona vella. 3 vols. 1949-1950.
-Ballesteros, X. La lluita pel nomenclàtor a la Barcelona democràtica. A Revista Barcelona Metròpolis.
-García, E. El nomenclátor del franquismo. A Passeig de Gràcia. 11/11/2016.
-González, M.J. Barri de la Taxonera: “antrotopónimo” imposible. A La Botiga del Barri, n. 36, p. 22 i 24, 19 de maig de 2021.
-San Nicolás, M. de. Troben un document oficial que vincula el nom del barri del Turó de la Peira a una dona del s. XVIII. Beteve.cat, 11/01/2023.
-Sense signatura. El franquisme imperceptible als carrers de Barcelona. Mirall. 27/08/2016.

Batea
Alanyà, J. Batea i el seu terme municipal: Partides, accidents geogràfics, topònims i camins (vol. II). 1994.

Bell-lloc d’Urgell
Berengué, I., Selfa, M. Topònims i renoms de Bell-lloc d’Urgell. 2003.

Belltall
-Miró, J; Sans, J. Belltall. 1991.
-Moreu-Rey, E. Toponímia de l’antic terme de Belltall. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, n. 12, p. 69-75. 1987.

Benissanet
Bladé, A. Toponímia de la vila de Benissanet i del seu terme municipal (amb una notícia de la pròpia comarca). A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Betesa
Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Betesa. 1992.

Blancafort
Recasens, Ll. Blancafort, a partir dels noms passats i presents. 2000.

les Borges Blanques
Satorra, J. Toponímia borgenca del segle XV segons textos de l’arxiu parroquial de les Borges. Trobades d’estudiosos de les Garrigues, p. 247-257. 2012.

les Borges del Camp
Jové, F. Toponímia de les Borges del Camp i del seu terme municipal. 1981.

Cabassers
-Balañà, P. Garcia, J. Cabassers, un topònim controvertit. Estudi documental, dins Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez: aplec d’estudis del[s] seus deixebles i col·laboradors [Diversos autors],  Barcelona, Universitat de Barcelona, Centre d’Estudis Medievals de Catalunya, Institució Milà i Fontanals (C.S.I.C.), 1989,  pp. 243-254.
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Biete, Vicenç. Acotacions, de Cabacers estant, a “Toponímia del terme de la Plana d’Ebre” (Ricard Serrano i Ciuraneta. Onomàstica B. I., núm. VIIII). A Butlletí interior, 1983, Núm. 11, p. 10-11.
-Biete, V. El nom del poble. A Cabacés, documents i escrits, p. 91-98. Cabassers, 1985.
-Biete, V. Capítol 62. El nom del poble. A Cabacés un poble al peu de Montsant, p. 341-347. Cabassers, 1991.
-Biete, V. El perquè de Cabacers. Dintre de El Sitjar, núm. 6, p. 4-5, octubre de 1983.
-Biete, V. «Relacions entre la toponímia i la geografia: l’exemple de Cabacés», dins Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 24. Barcelona, desembre 1990.
-Biete, V. Toponímia de Cabacers i el seu terme. 1979. Part A – Part B.
-Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-Masip, A. No és qüestió de noms. Dintre de El Sitjar núm. 18, p. 4, primavera de 1985.
-Masip, A. Per què Cabassers, i no d’una altra manera. Dintre de El Sitjar núm. 4, p. 5, juliol-agost 1983.
-Moreu-Rey, E. Grafia correcta de “Cabacers”. A Butlletí Interior, Societat d’Onomàstica, XIV, Barcelona 1983, 37-38.
-Navàs, D. Descripció histórica, física y política de Cabacés, 1918.
-Prats, C. “Cabacerol” (sic). A El Punt, p. 26, 25 de juliol de 2003.
-Prats, C. Cabacés o Cabassers? Quin embolic! A El Punt, p. 21, 13 de juny de 2002.
-Prats, C. D’Avicabescer a Cabassers: l’evolució d’un topònim. 2022.
-Tedó, X. L’expedient Cabassers. A Nació Digital, 17 de desembre de 2010.
-Vall, J. Cabacés el meu poble. “El nom del poble”. Ed. de l’autor, p. 7-9.1999.
-Vall, J. Lingüística de Cabacés. “El gentilici”. Ed. de l’autor, p. 11. 2004.
-Sense signatura. De la comarca. Cabassers. A Priorat, 6 d’octubre de 1935, pàg. 10.

Calafell
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Tetas, Ll. Els carrers de Calafell. Un model de creixement urbanístic i d’establiment de toponímia urbana. 1997.

Caldes d’Estrac
-Sense signatura. Caldes d’Estrac o Caldetes? La Veu de Catalunya, 7 de maig de 1933, pàg. 16.
-Sense signatura. La veu del carrer. Una ensopegada que no té disculpa [sobre el canvi de Caldes d’Estrac per Caldetes], La Veu de Catalunya, 12 de maig de 1933, pàg. 4.
-Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldetes a Caldes d’Estrac. La Publicitat, 21 de novembre de 1933, pàg. 2.
-Vila, P. Qüestions de toponomàstica. De Caldes d’Estrac a Caldetes. La Publicitat, 24 de maig de 1933, pàg. 3.

Caldes de Montbui
Moreu-Rey, E. La rodalia de Caldes de Montbui: repertori històric de noms de lloc i noms de persona. 1962.

Cambrils
Vidiella, M. Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. 2000.

Campins
López, J. Campins; indrets, masos i records. 2000.

Campmany
-Artiza, G. Noticies historiques del territori i poble de Capmany. Amb algunes altres conexionades, que ha recollit i publica son fill en Gregori Artiza. Figueres. Imp. “La Veu de l’Empordà”. 1918.
-Egea, A; Roig, M. Capmany o Campmany? A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 82-83. 1995.
-Egea, A; Roig, M. Un document sobre Capmany anterior a l’any 1000. A Quaderns de la Revista de Girona. Campmany, Núm. 61, p. 97-98. 1995.

Campo
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Campo. 2001.

Camprodon
Torallas, R.M. Toponímia de la vall de Camprodon. 1980.

Can Benet de la Prua
Duran, A.M. Noms i renoms de les cases: Can Benet de la Prua–Monistrol d’Anoia. Programa Fires i Festes, 2007. Sant Sadurní d’Anoia.

la Canonja
Montaña, M. T. Toponímia de l’antic terme de la Canonja. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Capafonts
Manent, A. Els noms de lloc del terme i del poble de Capafonts. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.

Capella
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Capella. 2003.

Castellcir
Garcia-Pey, E. Castellcir. Recull onomàstic. 2005. Edició digital: 2009.

Castellfollit de Riubregós
Farell, J. Castellfollit de Riubregós: resum històric, folklore, llegendes, tradicions. 1994. Vol. 1 i Vol. 2.

Castellvell del Camp
Amigó, R. Toponímia dels termes municipals i nuclis de població de Castellvell del Camp i d’Almoster. 1968.

Castilló de Sos
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Castejón de Sos. 2002.

Catalunya del Nord
-Farré Salvatella, R. La toponímia nord-catalana. L’Independant, 24 d’abril 8 de maig i 26 de juny de 2022.
-Farré Salvatella, R. Apunts i reflexions toponímiques. L’Independant, 13 de novembre de 2022.
-IEC. Nomènclator toponímic de la Catalunya del Nord. 2007.

Catí
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

Cervera
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Claret
Mir, J. Els noms de lloc del terme de Tremp i del seu agregat Claret. 1983.

Colldejou
Jassans, M.S. Onomàstica de Colldejou. 2003.

Constantí
Amigó, R. Els topònims del terme municipal i el poble de Constantí. 1968. Segona edició 2008.

Cornellà de Llobregat
Llobera, J. Toponímia de Cornellà de Llobregat. 1998.

Cornudella de Montsant
Amigó, R. Espasa, B. Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant. 1990.

Cortiella
Jassans, M. S. Noms de lloc i de persona d’Alforja i Cortiella. 1991.

Cubelles
-Brotons, X. Pineda, A. Vidal, J. Els carrers de Cubelles. 1994.
-Miret, X. Els noms de lloc del terme de Cubelles. 1990.
-Pineda, A., Vidal, J. Carrers de Cubelles dedicats a cubellencs i personatges vinculats a la vila. 2014.

Culla
Barreda, P.E. Antropònims medievals a la toponímia de la Tinença de Culla, Ares i Catí. Dintre de Actes de la I Jornada d’Onomàstica. Sant Miateu. p. 11-20. 2006.

Duesaigües
Jassans, M.S. Onomàstica de Duesaigües i el seu terme. 2008.

Escaladei (nucli de la Morera de Montsant)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Esparreguera
Paulo, J. Guia topogràfica i toponímica del terme d’Esparreguera. 1989.

Estadella
Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Estadilla. 2003.

l’Estany
Rodriguez, J. L. Gent i llocs de l’Estany. 1988.

Falset
Estrem i Fa, S. Falcet. A Priorat, periòdic quinzenal portaveu de la comarca, núm. 159, 4 d’ agost de 1935.

la Febró
Manent, A. Toponímia del terme municipal de La Febró. A Boletín Arqueológico [Tarragona], n. 121-124, p. 163-192, 1973.1974.

Ferran
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

la Figuera
Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme de la Figuera. 2013.

el Figueró i Montmany
-Garcia-Pey, E. Figaró-Montmany. Recull onomàstic. 2017.
-Sense signatura. El Figaró mantindrà la grafia actual després de consultar-ho en referèndum als veïns. ccma.cat, 17/10/2004.
-Sense signatura. Els veïns del Figaró decidiran en un referèndum el canvi de nom del municipi pel del Figueró i Montmany. Vilaweb, 06/09/2004.
-Sense signatura. Figaró-Montmany convoca un referèndum popular per escollir el nom del municipi. ccma.cat, 15/10/2004.

la Foradada del Toscar
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Foradada de Toscar. 2005.

Franja d’Aragó
-Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. Topónimos recuperados a propuesta de la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón. 2021.
-Coromines, J. Els noms dels municipis de la Catalunya aragonesa. 1959.

les Franqueses del Vallès
Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de les Franqueses del Vallès. Noms de casa i de lloc. 2015.

Fucimanya (urb. de Tavèrnoles)
E.M. Fu(ss)imanya o Fu(c)imanya? A El 9 Nou, p. 4, 2 de febrer de 1998.

Fulleda
Arbós, S. Onomàstica de Fulleda (Garrigues). 2004. Edició digital 2007.

Garcia
Castellvell, V. Toponímia de Garcia en el segle XVII. Dintre de Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Núm. 28, p. 13-34, 2018.

Gandesa
Monner, A. Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal. 1976.

Garidells
Cabré, D., Veciana, J. Onomàstica del terme municipal dels Garidells. 2003.

Gia
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Chía. 2003.

Girona (província)
Alsius, P. Nomenclátor geográfico histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el siglo XV. 1883.

Granera
-Garcia-Pey, E. Granera: recull toponomàstic. 2004.
-Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic Granera. 2004. Edició digital: 2009.

Granollers
Garia-Pey, E. Recull onomàstic de Granollers: motius, topònims, nomenclatura. 1990.

Gratallops
Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme municipal de Gratallops. 1994.

Graus
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Gualba
Garcia-Pey, E. Gualba. Recull onomàstic i tradicional. 1996.

Horta de Sant Joan
-Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.
-Turull, A. De per què Horta no ha de ser Orta. Dintre de Noms, Revista de la Societat d’Onomàstica, núm. 4, p. 42-44. 2016.

l’Horta de València
-Iranzo, E., Membrado, J.C. Anàlisi toponímica de l’Horta de València. Integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge. 2018.
-Membrado, J.C. L’Horta a través dels seus noms. 2017.

l’Hospitalet de Llobregat
Moran, J. Toponímia antiga de l’Hospitalet de Llobtegat. Dintre de Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estdudis Catalans a l’Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d’octubre de 2016).

Illes Balears
-Gomila, X., Miralles, J., Montserrat, E. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears.
-IEC. Topònims de les Illes Balears. Dintre de Documents de la Secció Filològica, I. 21 de desembre de 1989.
-IEC. Transcripció i normativització toponímica. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears. Text aprovat per la Secció Filològica. Dintre de Documents de la Secció Filològica, V. 2016.

les Irles
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Joncosa del Montmell (nucli del Montmell)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Jusseu
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

Lasquarri
Enseñat, A; Vázquez, J; Tarragó, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Lascuarre. 2002.

la Llagosta
Garcia-Pey, E. La Llagosta: recull onomàstic. 1996.

Lledó
-Casademont, E. Lladó, el poble que no vol dir-se Lledó. Diari de Girona. 12/07/2009.
-Prat, L. El priorat agustinià de Santa Maria de Lladó i els seus priors. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 24, p. 207-226. 1991. [La secció dedicada al topònim “Lladó: el nom” (p. 212) conté falsedats, desmentides en aquest article].

Lleida
-Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.
-Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Llentisclell
Soberanas, A. El topònim Llentisclell. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. I. 1980.

Lliçà de Vall
Garcia-Pey, E. Lliçà d’Avall/de Vall: recull onomàstic. 1999.

el Lloar
-Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.
-Sabaté, J. Antroponímia i toponímia del poble i terme municipal del Lloar. 1988.

Llorac
Balañà, P. Vestigis de la dominació islàmica a la Conca de Barberà: la toponímia del municipi de Llorac. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VIII. 1996.

Lloseta
Ferrer Alcover, M.V. L’evolució toponímica dels carrers de Lloseta. Eina per crear una Comissió d’Història al centre CEIP es Puig. Universitat de les Illes Balears, Facultat d’Educació. 2022.

Maestrat
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Martorell
Clopas, I. Toponímia històrica de Martorell. 1991.

Martorelles
Garcia-Pey, E. Recull toponomàstic de Martorelles (Vallès Oriental). 1997.

Masies de Voltregà
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

la Masó
Manent, A. Els noms de lloc del terme i poble de la Masó. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. IV. 1983.

Maspujols
Manent, A. Toponímia de Maspujols i el seu terme. A Boletín Arqueológico [Tarragona], vol. 56, p. 229-246. 1966.

Matarranya
Castel, L. Los pueblos del Matarraña hacen oficiales topónimos bilingües. 2018.

Miravet
-Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.
-Llauradó, M. Miravet: uns topònims del segle XVII. 1995.

el Molar
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Mollet del Vallès
Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès. 2001.

Monistrol d’Anoia
Duran, A.M. Noms i renoms de les cases: Can Benet de la Prua–Monistrol d’Anoia. Programa Fires i Festes, 2007. Sant Sadurní d’Anoia.

Monnars
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Montanui
Bordas, A. Municipio de Montanuy. 2002.

Mont-ral
Perea, E. La geografia i la història de Mont-ral a través de la seva onomàstica. 1994. Edició digital: 2009.

Mont-roig del Camp
Jové, F. Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp. 1999.

la Morera de Montsant
Perea, E. La Morera de Montsant i el seu terme municipal: toponímia. 1984.

la Mussara
Amigó, R. Els topònims del terme municipal i del poble de la Mussara. 1963.

Olivella
Carbonell, V. Noms de lloc d’Olivella. 2001

Onda
Xiva i Molina, Ismael. «Toponímia dels corrals del terme d’Onda en el segle XVIII a través del llibre d’assegadors de 1779». Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, 2022, Núm. 8, p. 125-161.

Palau d’Anglesola
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Pallejà
Massegur, A. Pallejà: toponímia i quelcom més. 1991.

Palma
Bibiloni, G. Algunes consideracions sobre toponímia «franquista». Bibiloni.cat. 2008.

Pals
Corredor. A.M. Pals. Recull onomàstic. 2008. Edició digital: 2009.

Parets del Vallès
Garcia-Pey, E, Salvador, M. Recull onomàstic de Parets del Vallès. 2001.

Passanant
Moreu-Rey, E. Toponímia del poble i del terme de Passanant. A Revista Catalana de Geografia n. 4, p. 549-576. 1978.

les Peces
Nin, X. Els renoms de les cases d’ Albinyana i de les Peces. 2002.

Pena-roja
Lombarte, D. 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja (Matarranya). 1990.

Penedès
Casellas, M. El Penedès durant la dominació sarraïna: toponímia i història. Miscel·lània penedesenca, 1995, Vol. 20, p. 249-270.

Penyagolosa
Cantavella, R. Nova hipòtesi sobre l’origen del topònim Penyagolosa. 2022.

Perafort
Veciana, J. Topònims i antropònims de Perafort i Puigdelfí. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VII. 1994.

Perarrua
Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Perarrúa. 2003

el Pinell de Brai
-Aubet, A., Burgueño, J. Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i a Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell… de Brai?. 2016.
-Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

el Pla de l’Estany
Bramon, D. Topònims transformats per homofonia: alguns casos procedents de l’àrab andalusí i un de nou al Pla de l’Estany. [PDF] SVMMA. Revista de Cultures Medievals. Núm. 1, p. 1-11. 2013.

el Pla d’Urgell
Rebolledo, F. La repressió franquista al Pla d’Urgell. A Quaderns de El Pregoner d’Urgell, Núm. 35, p. 49-78, 2021.

la Pobla de Castre
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de la Puebla de Castro. 2001.

la Pobla de Cérvoles
Pere, R. Onomàstica de la Pobla de Cérvoles. 2013.

la Pobla de Claramunt
-Riba, J. Addicions toponímiques de la Pobla de Claramunt i del seu terme. Dintre de Miscellanea Aqualatensia. Núm. 8. p. 413-452. 1997.
-Riba, J. Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme. 1960.

la Pobla de Mafumet
Veciana, J. Toponímia de la Pobla de Mafumet. Dins de Cortiella, J. Història de la Pobla de Mafumet. p. 235-274. 1986.

Poble Nou del Delta (nucli d’Amposta)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Poboleda
Jassans, M.S. Onomàstica de Poboleda. 1998.

Pont de Suert
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Porrera
Amigó, R. Onomàstica del terme municipal de Porrera. 1998.

Port de Manacor
Rosselló, J.J. Perquè Porto Cristo és Portocristo. A Diario de Mallorca. 17/07/2009.

Portocristo
Vid. Port de Manacor

Pradell de la Teixeta
Duran, J.M; Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms del Pradell de la Teixeta. 2009.

Prades
Amigó, R. Noms de lloc i de persona del terme de Prades. 1985.

Prat de Comte
Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

Principat d’Andorra
Vid. Andorra.

Puigdelfí
Veciana, J. Topònims i antropònims de Perafort i Puigdelfí. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. VII. 1994.

Puigpelat
Batet, E. Els noms de les partides, els hidrònims i les vies de comunicació del terme de Puigpelat. 2019.

Rasquera
-Jassans, M.S. Toponímia de Rasquera. 1988.
-Castellvell, V. Toponímia dels límits de la batalla de Miravet (Rasquera, Miravet, el Pinell i Prat de Comte) amb l’antic terme general de Tortosa en el segle XIII. 2005.

Renau
-Veciana, J. Guia de Renau. 1990.
-Veciana, J. Recull de topònims i antropònims del terme municipal de Renau. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. V. 1984.

Reus
-Amigó, R. Els topònims de la ciutat i del terme de Reus. 1957.
-Amigó, R. Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona de Reus. 1988.

la Riba
Iglésies, J. Els noms de lloc de les terres catalanes. I, La Riba: terme municipal i parroquial. 1953.

el Ripollès
Godori, J. Entorn a algunes qüestions sobre toponímia i megalitisme al Ripollès. Dintre de Quaderns de les Assemblees d’Estudis, Núm. 8, p. 177-180, 1996.

Riudecanyes
Roigé, D. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Dintre de Revista del Centre de Lectura de Reus. Núm. 19. p. 10-11. 1989.

Riudecols
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Riudoms
-Perea, E. Toponímia del terme i de la vila de Riudoms. Dintre de Revista Catalana de Geografia. Vol. 1. Núm. 2. 1978. Part APart B.
-Perea, E. Onomàstica de Riudoms. 2006.

Roda de Berà
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Secastella
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Secastilla. 2002.

Sitges
-Muntaner, I.M. Els noms de lloc del terme de Sitges i de les terres veïnes. 1986.
-Muntaner, I.M., El terme de Sitges i la seva rodalia. Els noms de lloc. 2016.

Siurana
Amigó, R. Siurana de Prades: enllà de la història i de la llegenda. 1995.

Sabadell
Alsina, J. Índex de topònims de Sabadell i el seu terme fins a darreries del segle XVIII. 1987.

Santa Cecília de Voltregà
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

Santa Eulàlia de Ronçana
Garcia-Pey, E. Els noms de lloc i de persona de Santa Eulàlia de Ronçana. 2003.

Santa Llestra i Sant Quilis
Porras, E; Terrado, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Santaliestra y San Quílez. 2001.

Santa Oliva
Latorre, J. Els noms de lloc i de persona de Santa Oliva. 2017.

Sant Fost de Campsentelles
Garcia-Pey, E. Sant Fost: els noms tradicionals. Recull onomàstic. 1997.

Sant Hipòlit de Voltregà
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.

Sant Martí Sarroca
Pujadó, Ll. Els carrers de Sant Martí Sarroca. 1984.

Sant Mateu de Montnegre
Mallorquí, E. Paisatge i història de Sant Mateu de Montnegre. Els noms de lloc d’una parròquia de les Gavarres. 2003.

Sant Pere de Riudebitlles
-Cardús, C. Circumstàncies en que s’originà el Recull de noms de Sant Pere de Riudebitlles. A Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Vol. 28, p. 147-148. 1991.
-Cardús, C. Els noms de lloc de les terres catalanes. II. Sant Pere de Riudebitlles. 1956.
-Romeu, X. Evolució d’alguns topònims del rodal de Sant Pere de Riudebitlles. Publicat al Butlletí de Societat d’Onomàstica, núm. XXXI, pàg. 19 – 25, març 1988.

Sant Pere de Roda
Garolera, N. En defensa de Sant Pere de Roda. Dintre de Els Marges. Revista de llengua i literatura. Núm. 111, p. 78-98. 2017.

Sant Quirze Safaja
Garcia-Pey, E. Recull onomàstic de Sant Quirze Safaja. 2007. Edició digital: 2009.

Sant Sadurní d’Anoia
-Gullera, G. Cancionari de Sant Sadurní. Inventari dels renoms de la vila. 2007.
-Viader, N. Sant Sadurní de Noya? Toponímia. Contribució al seu estudi. 1979.

la Segarra
Tort, J. Consideracions sobre la vigència pretèrita i actual del topònim Segarra. Dintre de Treballs de la Societat Catalana de Geografia. N, 9, p 121-131. Desembre 1986.

Seira
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Seira. 2004.

la Selva de Mar
Quintana, J. La toponímia de la Selva de Mar. Dintre de Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 16. p. 289-358. 1983.

Sessué
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Sesué. 2004.

Siurana (nucli de Cornudella de Montsant)
Baselga, J; Boronat, J; Carot, J; Duran, J; Garcia, J; Nogués, P. ¿Con ‘h’ o sin ‘h’? Varias poblaciones conviven con diferentes denominaciones. A Diari de Tarragona, Bloc, Suplement dominical, p. 1-3, 21 de juny de 1998.

Sopeira
Francino, G. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Sopeira. 2002.

Solsona
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Tagamanent
Garcia-Pey, E. Tagamanent: recull de noms de casa i de lloc. 1998.

Tamarit
Cavallé, J. Bitllet toponímic. Defensar una erra. A Tarragona Municipal, Butlletí d’Informació de l’Ajuntament, p. 15, 01/11/1988.

Tarragona
-Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.
-Montoliu. M. de. Dos estudios de toponimia de la provincia de Tarragona. 1953.

Tavertet
Borbonet, A., Santlas, J. Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc. 1999.

Terrassa
-Ajuntament de Terrassa, Els carrers de Terrassa. 1995.
-Oller, J.M. Sabeu que al món hi ha un altre municipi que es diu Terrassa? A Món Terrassa, 28/12/2022.
-Prieto, A. Tarrasa encara existeix. A Nació Digital. 12/10/2012.
-Puig, P i Vives, «“Terrassa” versus “Terraça”». Terme, 1987, Núm. 2, p. 15-22
-Verdaguer, J. Ball de noms dels carrers de Terrassa durant la República i el franquisme. 2013.

Terres de l’Ebre
Rull, X. Baix Ebre. Toponímia major de les Terres de l’Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre fores oficials i formes populars. 2008.

Tornabous
Maduell, A. Topònims, onomàstics i renoms de Tornabous. 2010.

la Torre de Cabdella
-Sense signatura. Cabdella o Capdella? A Segre, 15 de gener de 2010.
-Sense signatura. Capdella s’escriu amb P. Web de l’Ajuntament de la Torre de Cabdella. 9 de juny de 2015 (còpia a Archive.org).
-Sense signatura. La Generalitat de Catalunya accepta Capdella amb P i Obeix amb B. A Butlletí Informatiu. Ajuntament de la Torre de Cabdella, núm. 22, estiu 2015, pàg. 1.

la Torre de Fontaubella
Prats, E. Noms de lloc, llinatges i renoms de la Torre de Fontaubella. 2006. Edició digital: 2009.

Torres del Bisbe
Rizos, C. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Graus: Jusseu, Aguilanius y Torres del Obispo. 2004.

la Torre de l’Espanyol
Veà, S. Onomàstica de la Torre de l’Espanyol. 2020.

Torredembarra
Miquel, C, Pere, R. Onomàstica del terme municipal de Torredembarra. IEC i Societat d’Onomàstica. 2022.

Torres de Segre
Barrull, J; Barrull, J; Sabata, M. Les promocions d’habitatges d’Adigsa i la seva nomenclatura d’origen franquista. Estudi històric i sociològic. 2006.

Torroella de Montgrí
Selfa, M. Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí, l´Estartit i les Illes Medes, Sobrestany i La Bolleria. Dintre de Beques de recerca Joan Torró i Cabratosa, VI edició, p. 113-310, desembre 2009.

Torroja del Priorat
Sabaté, J. Noms actuals i pretèrits del poble i terme de Torroja del Priorat. 1995. Edició digital: 2009.

Tortosa
Balañà, P. Toponímia aràbigo-catalana: Lleida  Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Reial de Rabat. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. II. 1981.

Tremp
Mir, J. Els noms de lloc del terme de Tremp i del seu agregat Claret. 1983.

Ulldemolins
-Amigó, R. Pere, R. Onomàstica del terme municipal d’Ulldemolins. 1997. Edició digital: 2009.
-Jové, F. A la recerca de l’origen d’Ulldemolins. Dintre de Plecs d’història local. Núm. 75. Pàg. 44. Juny 1998.

Vallbona de les Monges
Piquer, J.J. Recopilación onomástica relativa al municipio de Vallbona de les Monges. Dintre de Ilerda, N. 29, p. 195-235. 1969.

Vallclara
Pere, R. Onomàstica de Vallclara. 2017.

la Vall de Bardaixi
Selfa, M. Toponimia de Ribagorza. Municipio del Valle de Bardaxín. 2002.

la Vall de Boí
-de la Torre, R. Els noms de lloc de les Valls de Boí. 2020.
-Terrado, X. Els noms de lloc de la Vall de Boí. 2002.

la Vall de l’Éssera
Selfa, M. Toponimia del Valle Medio del Ésera (Huesca). 2003.

la Vall de Lierp
Selfa, M; Vázquez, J. Toponimia de Ribagorza. Municipio de Valle de Lierp. 2003.

Vall del Tormo
Sancho, C. Toponímia de la Vall del Tormo. Dintre de Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica. [Barcelona] n. 57. p. 1-134. 1994.

Vall-de-roures
Puch, E. Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures. 2000.

Vallès Oriental
Garcia-Pey, E. Inventari General d’Onomàstica del Vallès Oriental.
Volum. 1, A – Baix
Volum 2, Baix – Bruguerar
Volum 3, Brugueres – Casserres
Volum 4, Cassi – Crestalló
Volum 5, Creu – Feliuà
Volum 6, Feliuada – Giravolts
Volum 7, Girbau – Josip
Volum 8, Jou – Martinets
Volum 9, Martínez – Muda
Volum 10, Mudes – Pecats
Volum 11, Peces – Pomera
Volum 12, Pomerar – Renau
Volum 13, Rencapins – Sant Cebrià
Volum 14, Sant Celoni – Sous
Volum 15, Soviètic – Vagot
Volum 16, Vailet – Zist

Vallgorguina
Garcia-Pey, E. Vallgorguina: recull de noms antics i moderns. 1999.

Vallmoll
Grau, A. Noms de lloc i de persona i renoms del poble i terme de Vallmoll. 2000. Edició digital: 2009.

Vallromanes
Garcia-Pey, E. Vallromanes: noms de lloc i de casa. 2003.

les Valls d’Àneu
Turull, A. (dir.). De Marimanya al Cargol. Inventari toponímic de les Valls d’Àneu. 2004.

el Vendrell
Sense signatura. Refusem denominar-nos “El Vendrell”. Dintre de El Baix Penedès, núm. 1433, p. 1, 23 de setembre de 1933.

Vilablareix
Gispert-Saüch, P. Toponímia del terme municipal de Vilablareix. 1986.

Vilafranca del Penedès
Tetas, Ll. Noms de lloc del terme de Vilafranca del Penedès. 2015.

Vilalba dels Arcs
Monner. A. Toponímia de Vilalba dels Arcs. 1985.

Vilalba Sasserra
Garcia-Pey, E. Vilalba Sasserra: recull onomàstic. 2003.

Vilallonga del Camp
Riera, P. Noms de lloc, cognoms i renom de Vilallonga del Camp. 2005. Edició digital: 2009.

Vilallonga de Ter
Amigó, R. Pasqual, J. Toponímia del terme municipal de Vilallonga de Ter. 1979.

Vilanova d’Escornalbou
Maristany, C. Toponímia de Vilanova d’Ecornalbou i el seu terme municipal. A Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària. Vol. III. 1982.

Vilanova d’Éssera
Hidalgo, M, Martín de las Pueblas, J. Municipio de Villanova. 2003.

Vilanova de Prades
Pere, R. Recull de noms de lloc i de persona de Vilanova de Prades. 2004.

Vilanova i la Geltrú
-Carbonell, V. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. 2001. 2a ed. 2020.
-Diversos Autors: Els carrers de Vilanova i la Geltrú. 9 volums.
Volum 1
Volum 2
Volum 3
Volum 4
Volum 5
Volum 6
Volum 7
Volum 8
Volum 9

Vilaplana
Manent, A. Toponímia de Vilaplana i el seu terme. A Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, n. 33, p. 77-106, 1969-1970.

Vila-seca
Amigó, R. Toponímia de Vila-seca de Solcina i del seu terme municipal. 1978.

Vilaverd
Grau, J.M., Selfa, M. Onomàstica de Vilaverd. Els noms de lloc i de persona del terme municipal. 2015.

la Vilella Alta
Sabaté, J. Onomàstica del poble i terme la Vilella Alta. 2000.

Vinebre
-Veà, S. Anàlisi semàntica dels topònims rurals actuals del terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre). Dintre de Onomàstica. Anuari de la Societat d’Onomàstica, Núm. 2, p. 107-146. 2016.
-Veà, S. L’onomàstica de Vinebre. Tesi. 2015.

les Voltes
Jové, F. Història i onomàstica de Riudecols i dels seus agregats, Les Irles i Les Voltes. 1990-1991.

Voltreganès
Anglada, E. Els noms propis del Voltreganès. 2008.