Articles - Cabassers.org

oct., 2026

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya admet que avala la forma catalana Cabassers

«El 22 d’octubre de 2026 vam demanar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que corregís l’exònim castellà «Cabacés» de la cartografia que edita, atès que la pròpia Administració de la Generalitat admet la naturalesa castellana d’aquest nom de lloc. L’organisme ha respost el 28 d’octubre amb una rapidesa inusual, descarregant tota la responsabilitat sobre l’ajuntament, i afegint el que tota l’Administració de la Generalitat reconeix en privat: «Sigui com sigui, som coneixedors dels informes, recent i històrics, emesos per l’IEC a propòsit d’aquest nom, que compartim». És a dir, la direcció de l’ICGC admet per escrit que sap perfectament que «Cabacés» tècnicament i lingüística és incorrecte i que avalen la grafia Cabassers de l’IEC. Tanmateix, s’escuden en el fet que reprodueixen el nom castellà al Nomenclàtor oficial mentre l’Ajuntament no mogui fitxa.

L’ICGC utilitza l’article 18.3 de la Llei 1/1998 per justificar la seva inacció, recordant que la determinació del nom dels nuclis de població correspon legalment als ajuntaments. Utilitzen l’autonomia local (art. 18.3) per esquivar el mandat imperatiu de l’article 18.1 («els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana»). No obstant això, obliden convenientment la doctrina del Tribunal Suprem (STS 6918/2001) que estableix que l’autonomia municipal no pot servir d’excusa per mantenir una il·legalitat o vulnerar la normativa lingüística. Els ajuntaments poden determinar el nom dels seus municipis, però no decidir en quina llengua s’han d’expressar ni sota quina ortografia, com deixa taxativament clar l’art. 18.1 de la Llei 1/1998.

Aquesta resposta confirma la cadena d’omissions: demostra que tots els organismes de la Generalitat saben perfectament que es manté un exònim il·legal, però s’encobreixen els uns als altres passant-se la pilota, culpant l’ajuntament de la situació. També evidencia la degradació institucional, ja que l’ICGC admet que edita i difon cartografia oficial amb un error reconegut per ells mateixos, simplement per una qüestió de subordinació mecànica a l’arbitrarietat de l’Administració, sense exercir cap mena de filtre de legalitat.

oct., 2026

L’argúcia burocràtica de la Generalitat per negar el caràcter vinculant dels informes de l’IEC

Al juny de 2026 vam formular una SAIP al Departament de Cultura perquè identifiqués el precepte legal en què es basa l’informe JU94_K400_006_23 per fer l’afirmació categòrica de Dret que els informes toponímics de l’IEC no són vinculants. Van respondre la SAIP el 13/07/2026 afirmant que «Sense perjudici que aquesta sol·licitud no constitueix una consulta jurídica, cal indicar que, d’acord amb el règim general dels informes administratius establert a l’article 50 bis de la Llei 26/2010, l’excepció a la regla general de la no vinculació exigeix una previsió expressa de la legislació sectorial que atribueixi aquest caràcter a l’informe corresponent. Aquesta atribució s’efectua habitualment mitjançant fórmules expresses com ara «l’informe és vinculant», «cal informe previ i vinculant» o altres expressions equivalents.»

Aquesta afirmació en què s’escuden, dient que no existeix cap precepte que estableixi expressament el caràcter vinculant dels informes de l’IEC basant-se en el règim general de la Llei 26/2010, és una interpretació restrictiva, interessada i errònia quan s’interpreta de manera sistemàtica amb el bloc de la legalitat toponímica. Els motius pels quals els informes de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) són vinculants pel que fa a la correcció normativitzada dels topònims es basen en els fonaments següents:

a) El mandat imperatiu de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística. L’article 18.1 de la Llei 1/1998 disposa de manera taxativa que: «Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». La vinculació lògica i jurídica: Si la pròpia llei del Parlament de Catalunya estableix com a única condició d’oficialitat que el topònim s’ajusti a la «normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans», l’organisme que té l’atribució legal exclusiva d’establir quina és aquesta normativa i si un nom s’hi adiu és, per imperatiu legal, el mateix IEC. Per tant, quan l’IEC emet un informe dient que una grafia no s’ajusta a la normativa i constitueix un exònim o una incorrecció, aquest pronunciament no pot ser «discrecional» per a l’administració local o autonòmica: la llei impedeix declarar oficial res que contradigui la norma de l’IEC. Donar validesa a un nom no normatiu equival a incomplir directament el mandat de l’article 18.1.

b) La Llei 8/1991, de 3 de maig, de creació de l’Institut d’Estudis Catalans. La Llei 8/1991 reconegui l’IEC com a alta institució acadèmica i científica que té com a funció pròpia l’estudi i la fixació de la normativa de la llengua catalana. En matèria lingüística, la legislació catalana atorga a l’IEC l’autoritat científica indiscutible. Quan una llei sectorial (com la de Política Lingüística) remet la determinació oficial d’un element estrictament lingüístic (els topònims) a la «normativa de l’IEC», l’autoritat de l’IEC deixa de ser un mer assessorament consultiu facultatiu i esdevé el paràmetre de legalitat obligatori. Una administració no pot declarar legal un terme que l’única autoritat lingüística competent dictamina com a il·legal o erroni.

En la resposta de la SAIP, el Departament s’escuda en l’article 50 bis de la Llei 26/2010 per exigir que la norma sectorial hagi de dir literalment la fórmula màgica «l’informe és vinculant». Aquesta és una argúcia purament burocràtica: La Llei 1/1998 no crea un procediment d’informe opcional, sinó que subordina la validesa jurídica de la toponímia a l’adequació a la norma de l’IEC. Si l’efecte jurídic d’una norma és que cap topònim pot ser oficial si no compleix la normativa de l’IEC, l’informe de l’IEC que avalua aquesta adequació esdevé necessàriament condició de validesa (vinculant), tant si empren la paraula «vinculant» de manera explícita com si s’infereix de la prohibició legal d’oficialitzar formes no normatives.

oct., 2026

La Generalitat reconeix per escrit que «Cabacés» és un nom en castellà i instem la Comissió de Toponímia a actuar

L’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, estableix de manera imperativa i no discrecional que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquest mandat no admet excepció ni cap mena d’arbitrarietat burocràtica. Així mateix, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, atribueix a la Comissió de Toponímia el deure legal de vetllar per la fixació, l’ús i l’adequació de la toponímia de Catalunya a la legalitat i a la normativa lingüística.

En aquest context, s’ha produït un fet d’una gravetat i rellevància jurídica extraordinària: el mateix Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha admès explícitament i per escrit, en un informe de data 1 d’octubre de 2026, que el topònim mantingut al Registre del sector públic local de Catalunya, «Cabacés», és «una denominació municipal en castellà». Aquesta confessió documental deixa l’Administració en una posició totalment indefensable davant la llei.

Atès que la Llei de Política Lingüística ordena que la forma oficial ha de ser única i en català, i atès que l’Institut d’Estudis Catalans ha fixat la forma Cabassers com l’única normativa -qualificant expressament la grafia «Cabacés»» com una falta d’ortografia a la pàgina 54 del Manual d’Ortografia Catalana-, el manteniment d’aquesta denominació castellana als registres oficials incompleix de manera flagrant el marc legal vigent.

Davant d’aquesta evidència irrefutable, s’ha adreçat una instància formal a la Comissió de Toponímia de Catalunya, acompanyada de la prova documental del reconeixement de Justícia i dels informes de l’IEC, per tal de forçar aquest òrgan a exercir les competències que li atorga l’article 10 del Decret 133/2020. Concretament, s’ha sol·licitat a la Comissió que emeti un dictamen formal sobre si mantenir un nom en castellà com a oficial s’ajusta a la Llei 1/1998, que elabori la corresponent proposta de fixació del topònim municipal de Cabassers i que exerceixi la seva funció de coordinació entre les administracions per harmonitzar criteris i eliminar definitivament aquest exònim dels registres públics.

oct., 2026

El cas de Cabassers salta a Estrasburg: denúncia formal davant el Consell d’Europa per la vulneració de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

El conflicte per la restitució de la toponímia oficial i normativa de Cabassers ha fet un pas més i ha assolit dimensió internacional. Aquest 23 d’octubre de 2026 s’ha registrat formalment una denúncia adreçada al Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), òrgan del Consell d’Europa amb seu a Estrasburg (França), per la vulneració continuada i sistemàtica del patrimoni toponímic català a Cabassers.

Un incompliment flagrant dels compromisos internacionals

El Regne d’Espanya va ratificar la Carta Europea l’any 2001, quedant obligat a complir els seus preceptes de protecció lingüística. En concret, l’article 10.2.g) de la Carta imposa als Estats i a les seves Administracions el deure clar de «garantir l’ús o l’adopció de les formes correctes i tradicionals de la toponímia en les llengües regionals o minoritàries».

Malgrat aquest mandat internacional -i en contravenció directa de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística de Catalunya, que fixa que l’única forma oficial dels topònims és la catalana segons les normes de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)-, tant l’Ajuntament com la Generalitat de Catalunya mantenen com si fos oficial la grafia castellanitzada i deturpada «Cabacés».

Totes les proves aportades a Estrasburg

La denúncia presentada davant el Secretariat de la Carta compta amb una prova documental incontestable de l’anomalia institucional que es viu a Cabassers:

La falta d’ortografia acadèmica: S’aporta la pàgina 54 del Manual d’Ortografia Catalana de l’IEC, on l’autoritat acadèmica cita explícitament la grafia «Cabacés» com a exemple de falta d’ortografia (Cabassers, no *Cabacés).
La confessió de la pròpia Administració: S’annexa l’informe oficial del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya (de data 01/10/2026), on l’Administració admet per escrit que la forma «Cabacés» mantinguda al Registre és una «denominació municipal en castellà».
El bloqueig i silenci administratiu: Es documenta la passivitat de les autoritats competents que, davant els requeriments legals per corregir aquesta imposició de l’època franquista, s’acullen sistemàticament a la inactivitat o al silenci.

Notificació directa als Departaments de la Generalitat

Perquè la Generalitat de Catalunya no pugui al·legar desconeixement sobre l’escalada internacional del cas, s’ha registrat paral·lelament una còpia d’aquesta denúncia europea davant el Departament de la Presidència i el Departament de Política Lingüística.

En aquests escrits se sol·licita formalment que la notificació d’Estrasburg s’incorpori a l’expedient de l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics i es traslladi a tots els departaments implicats en la discordança (Cultura, Justícia, i Territori, amb Carreteres i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

Què es demana al Comitè d’Experts?

La sol·licitud registrada al Consell d’Europa requereix al Comitè d’Experts:

Que admeti la denúncia per la vulneració de l’art. 10.2.g de la Carta a Cabassers.
Que inclogui aquesta violació de drets lingüístics en el proper informe periòdic d’avaluació i seguiment sobre el compliment de la Carta per part de l’Estat espanyol.
Que adreci una recomanació formal a les autoritats (Estat i Generalitat) perquè s’adoptin immediatament les mesures legals per corregir la denominació oficial i s’estableixi de manera exclusiva la forma normativa: Cabassers.

L’Administració ja no pot al·legar inèrcia ni distracció burocràtica. El manteniment d’una falta d’ortografia i d’un exònim castellà com a denominació oficial d’un poble català ja és, formalment, un assumpte sota fiscalització internacional.

oct., 2026

L’agonia dels topònims il·legals

El castell de cartes que va muntar la Generalitat per tolerar topònims il·legals sota l’eufemisme de «toponímia oficial no normativa» s’ensorra. El 12 de juny de 2026 el Departament de Política Lingüística va reconèixer que l’expressió «toponímia oficial no normativa» no és una categoria jurídica i que aquest concepte no està avalat per cap informe ni cap dictàmen. D’aquesta manera, rectificaven el Director General d’Administració Local, que en un escrit de l’11 de juliol de 2025 es referia als «topònims oficials no normatius» i els definia com noms de lloc que «malgrat no seguir la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans o la tradició toponomàstica tenen caràcter oficial». En realitat es tracta de topònims il·legals, ja que només poden ser oficials els topònims que segueixen la normativa lingüística de l’IEC, com disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. La invenció conceptual de «topònim oficial no normatiu» ha estat un mecanisme emprat per l’Administració per descriure situacions de fet, però no constitueix cap categoria jurídica formal creada per llei.

En un escrit de l’1 d’octubre de 2026 el mateix Departament de Política Lingüística reconeixia que la imposició del topònim «Cabacés» i l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998 en un informe jurídic usat per la Generalitat per no corregir els topònims il·legals d’ofici plantejava «una situació que podria resultar contrària a la legalitat». Deia, també, que analitzarien el cas i, respecte a la possibilitat d’iniciar una actuació d’ofici, comunicarien la decisió adoptada.

Mentrestant, en escrit d’1 d’octubre de 2026, el Departament de Justícia reconeixia que Cabacés és «una denominació municipal en castellà». És un reconeixement explícit de vulneració del tantes vegades citat article 18.1 de la Llei de Política Lingüística, que diu que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans».

A la seva reunió del 18 de febrer de 2026 la Comissió de Toponímia encara feia giragonses per intentar salvar els mobles de la toponímia il·legal, afirmant, respecte a una sol·licitud de correció de nom pels túnels del Figuero (encara expressats incorrectament com túnels del Figaró), que «en cas de discrepància entre la forma lingüísticament normativa i la forma oficial d’un topònim, la Comissió de Toponímia considera que cal emprar la primera, llevat dels casos en què sigui preceptiu emprar la segona.» Aquest criteri el coneixíem per sol·licitud d’accés a la informació pública el 20 d’octubre de 2026. I el dia 21 del mateix mes fomulàvem una nova sol·licitud d’informació a la Comissió de Toponímia perquè ens faciliti còpia dels informes, dictàmens, instruccions o qualsevol altre document en què es basi per determinar en quins casos és o pot ser «preceptiu» emprar una forma oficial que no segueixi la normativa lingúística de l’IEC. També li vam demanar els informes jurídics que avalin la compatibilitat d’aquest criteri amb el que disposa l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüśitica. La resposta haurà de ser un malabarisme amb triple salt mortal per no reconèixer que els topònims que no segueixen la normativa de l’IEC no són preceptius, sinó il·legals.

La Generalitat està absolutament acorralada i no té cap sortida que no sigui la correcció d’ofici dels topònims il·legals, si vol continuar semblant una Administració democràtica i homologable amb les del seu entorn a la UE. De fet, ja hi ha una primera sol·licitud, del 19 de setembre de 2026, perquè, d’acord amb l’article 151 del Decret Legislatiu 2/2003, executi subsidiàriament la competència municipal de prestació obligatòria de l’Ajuntament de Cabassers d’oficialitzar el seu topònim legal en català, atès que es nega a fer-ho pel procediment ordinari.

Quan caigui el disbarat de «Cabacés», arrossegarà tots els altres topònims il·legals. Per això estan intentant mantenir aquest últim mur de contenció com poden, i sacrificant la seva credibilitat i honorabilitat per fer-ho. És lamentable que la Generalitat s’hagi corromput per defensar que determinats topònims tinguin faltes d’ortografia perquè alguns cacics són incapaços d’acceptar les regles de la democràcia.

oct., 2026

La Generalitat reconeix per primer cop que la situació dels topònims deturpats «podria resultar contrària a la legalitat»

El 15 de juny de 2026 vam demanar al Departament de Política Lingüística la revisió de la legalitat dels topònims oficials que no segueixen la normativa de l’IEC mitjançant informe del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Pocs dies després, el 27 de juny, vam denunciar davant de l’Oficina de Protecció dels Drets Lingüístics la imposició de la forma il·legal «Cabacés» que comet l’Ajuntament de Cabassers. Transcorreguts tres mesos sense haver rebut resposta a la nostra sol·licitud i denúncia, vam activar el protocol contra el silenci administratiu, sol·licitant certificats d’acte presumpte, còpia de l’expedient de tramitació i la identificació dels responsables d’assignar, tramitar i resoldre les sol·licituds desateses. També vam presentar queixa al Síndic de Greuges per la manca de resposta, ja que l’Administració està obligada a respondre i el silenci administratiu és una simple ficció jurídica que només serveix per obrir la porta als tribunals.

Després d’aquest recorregut, avui hem rebut una comunicació del Subdirector general d’Estratègia i Coordinació de Polítiques Lingüístiques i de Drets Lingüístics fent-nos saber que consideren que tots dos escrits del juny de 2026 són denúncies, ja que s’hi planteja «una situació que podria resultar contrària a la legalitat». Afirmen, també, que analitzaran el cas, i que comunicaran la decisió que adoptin respecte a la possibilitat d’iniciar una actuació d’ofici. Això és important, perquè si acaben reconeixent l’obvietat que els topònims que no compleixen l’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística són il·legals, no els quedarà cap més remei que actuar per corregir-los. De moment ja han reconegut que aquests topònims, eufemísticament anomenats «oficials no normatius», no tenen cap base legal.

Sembla que finalment comencen a fer el que una administració democràtica i normal hauria fet fa anys. Però la nostra, la de la Generalitat, ha arribat a l’extrem de falsejar informes jurídics per evitar el compliment de la Llei de Política Lingüística, i només ha començat a posar fil a l’agulla -sembla- quan hem demanat que s’identifiqui la responsable d’aquell informe falsejat per demanar-li responsabilitats, a ella i a qui li va donar l’ordre de fer-ho.

Tot i les bones paraules, tenim ben poca confiança en una Administració que ha sigut arbitrària des del mateix moment en què es va promulgar la Llei de Política Lingüísitca i no l’ha volgut fer complir mai a uns quants ajuntaments tronats, que imposen topònims ridículament plens de faltes ortogràfiques.