El gran triomf del franquisme és que la Generalitat encara defensi la toponímia franquista

El 1938 els colpistes van publicar un decret al BOE 534, de 08 d’abril de 1938, que derogava l’Estatut de Catalunya, la legislació del Parlament i la del Govern de la Generalitat. Aquest fou el fonament de la dictadura per desfer tota l’obra normalitzadora que havia fet la Generalitat des de 1931, incloent la regularització toponímica de 1933. A mesura com l’exèrcit feixista anava ocupant Catalunya, als ajuntaments se’ls imposaven un altre cop les formes prenormatives dels seus topònims, és a dir, les que havien estat vigents abans de la normalització de 1933 dels noms de lloc segons l’ortografia catalana que havia fixat l’Insttut d’Estudis Catalans.

Tothom sap que a Catalunya encara hi queden quatre ajuntaments que es resisteixen malaltissament a desfer-se de les faltes d’ortografia que la dictadura va imposar als noms dels seus municipis. I aquesta obsessió que tenen per venerar quelcom que va ser fet per humiliar-los és el gran triomf del franquisme. Són pocs, és cert; dels 947 municipis de Catalunya només 4 pateixen aquesta deficiència. Però el mal que fa aquesta degeneracio a l’honor nacional és immens. Perquè a sobre, la Generalitat sempre s’ha inhibit a favor d’una autonomia municipal que no existeix quan es tracta de determinar l’ortografia dels noms de lloc. A l’aberració de l’actitud d’esclau s’hi suma, a més, la corrupció de la Generalitat, que no vol de cap manera intervenir per fer el que li toca: obligar aquestes administracions deslleials a complir la Llei de Política Lingüística. La Generalitat ha arribat a falsejar informes jurídics per evitar a tota costa que es compleixi la Llei de Política Lingüística i no haver de forçar a semblar normals els ajuntaments que no es volen treure de sobre la marca humiliant de la dictadura.

El Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya encara escriu «Roda de Barà» als mapes dels municipis limítrofs de Roda de Berà

L’Ajuntament de Roda de Berà, el 2012, acatà l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística, i va corregir les faltes d’ortografia que hi havia al topònim oficial, fins llavors mal escrit com «Roda de Barà». En canvi els mapes del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya continuen mostrant la deturpació «Roda de Barà» a les fitxes dels municipis limítrofs i propers.

Això passa a les fitxes d’Albinyana (pàg. 23), Bonastre (pàg. 166), Creixell (pàg. 305), la Pobla de Montornès (pàg. 672), Torredembarra (pàg. 990) i el Vendrell (pàg. 1065).

Hem demanat a la Comissió de Toponímia de Catalunya que rectifiqui aquesta deficiència.

La grafia Cabassers fou acceptada sense cap mena d’oposició

Quan el 1933 la Generalitat va aprovar els noms dels municipis de Catalunya escrits d’acord amb l’ortografia de la llengua i l’etimologia, a Cabassers es va acceptar sense cap oposició. Ho hem vist als llibres d’actes de l’Ajuntament de l’època, a la premsa, als registres de la Generalitat conservats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a les emissions de paper moneda provisional de l’Ajuntament, i ara també ho veiem en aquest exemple, una cèdula personal:

La cèdula personal era un impost anual sobre les persones, que feia també les funcions de document d’identificació.

La implantació de la nova grafia, en substitució de la castellanitzada, fou progressiva. Si bé la Generalitat l’aprovà al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 14 de novembre de 1933, no fou fins el 29 d’abril de 1934 quan l’Ajuntament l’usà per primer cop en una acta d’un ple. La premsa va trigar una mica més. Així, el quinzenal comarcal Priorat, avisava a la seva edició del 6 d’octubre de 1935: «CABASSERS. D’ací endavant, el nom d’aquesta vila apareixerà a les nostres planes d’acord a l’adopció de la Generalitat de Catalunya. Així en lloc de Cabacés, vindrà escrit Cabassers.»

Tot això s’acabà abruptament el dia 1 de gener de 1939, amb l’ocupació franquista del municipi. Si el franquisme no hagués existit i la Generalitat republicana no hagués estat dissolta ni derogada la legalitat democràtica, avui en dia la discussió de si Cabacés o Cabassers no existiria; Cabacés es veuria només com un arcaïsme prenormatiu i prou. Però quaranta anys de dictadura van fer molt mal, i el franquisme sociològic va fer un paperot vergonyós la dècada de 1980, quan la Generalitat restablí temporalment la forma catalana un altre cop i l’Ajuntament s’hi oposà aferrissadament, simulant una votació «popular» i aconseguint que el 1989 la Generalitat, amb una deixadesa imperdonable, acceptés sense cap decret que li donés solidesa la forma imposada per la dictadura, «Cabacés».

«Cabacés» és la continuïtat de la il·legitimitat franquista, l’efecte directe de la repressió lingüística de la dictadura, mantingut per ajuntaments que s’han situat fora de la llei sostenint una arbitrarietat il·legal, contrària a l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística. I el Govern de la Generalitat tampoc no està exempt de responsabilitat, perquè la seva obligació, davant el desacatament de la llei per part de l’ajuntament, és actuar d’ofici per imposar el restabliment de l’ordre democràtic, oficialitzar la forma legal i forçar l’Ajuntament a oberir o portar a la via penal la prevaricació i la desobediència.

Confirmat: un deportat a Mauthausen va fer escriure el nom de Cabassers en català a les SS

El 4 d’abril de 2026 publicàvem un article explicant que Jaume Aguilar Bru, nascut a Cabassers el 1918 i deportat a Mauthausen el 1941, havia fet escriure el nom del seu poble en català als nazis, i que a la seva fitxa del camp hi constava com a «Cabesars». Dèiem, llavors, que el més probable és que l’oficial a càrrec de la màquina d’escriure hagués transcrit el nom que Aguilar li hauria manuscrit sobre un paper o lletrejat, ja que la grafia degenerada «Cabesars» incorpora la r etimològica, muda, que només es pot transcriure si primer s’ha vist escrit. En el cas dels altres dos deportats de Cabassers (Miquel Serres i Victorià Vellver) els documents de Mauthausen transcrivien «Cabaces» per referir-se al seu lloc de naixement. Però Aguilar va fer que escrivissin el nom del seu poble correctament.

Ara, l’accés a més documentació dels Arolsen Archives confirma el que ja apuntàvem. A la llista de deportats a Mauthausen del 26 d’abril de 1941, a la línia 6, hi apareix Jaume Aguilar Bru i com a lloc d’origen s’hi llegeix «Cabasers». Tot i la omissió d’una s la prova és clara, contundent i irrefutable: Jaume Aguilar va fer escriure Cabassers a les SS.

Traslladem la STS 6918/2001 al Departament de Cultura perquè revisi la nota jurídica sobre la correcció d’ofici dels topònims il·legals

Hem traslladat la Sentència del Tribunal Suprem 6918/2001 al Departament de Cultura demanant que la tingui en compte a l’hora d’efectuar la revisió de la nota jurídica JU94_K400_006_23 que vam demanar el 30 d’abril de 2026. La sol·licitud és en aquests termes:

PRIMER.Que el passat 30 d’abril de 2026, mitjançant escrit amb número de registre 9015-1237696/2026, vaig sol·licitar la revisió d’ofici i l’emissió d’addenda rectificativa de la nota jurídica amb referència JU94_K400_006_23, per omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística

SEGON. Que mitjançant aquest escrit aporto còpia de la Sentència del Tribunal Suprem 6918/2001, secció tercera, Sala del Contenciós, de data 19 de setembre de 2001, que tot i referir-se al cas de “A Coruña”, fixa una doctrina plenament aplicable a Catalunya per analogia fonamental:

-Competència exclusiva: El Tribunal ratifica que la determinació dels topònims és una competència d’execució en matèria de règim local que correspon a les comunitats autònomes amb llengua pròpia.

-Prevalença de la normalització lingüística: La sentència estableix que la normalització de la llengua cooficial afecta de manera prioritària els interessos de la Comunitat Autònoma, la qual té la competència específica.

-Vinculació dels ens locals: El Suprem determina que el compliment de la normativa lingüística de la Comunitat Autònoma vincula també els ens locals. Això significa que un ajuntament no pot invocar la seva autonomia local per mantenir una grafia toponímica que incompleixi la llei de política lingüística o la normativa de l’IEC.

-L’oficialitat és única: El Tribunal avala que el Govern autonòmic pot i ha de fixar les formes legals a tots els efectes d’acord amb la legislació lingüística autonòmica.

SOL·LICITO:

PRIMER. Que es procedeixi a la revisió formal de la nota jurídica JU94_K400_006_23 per tal d’esmenar l’omissió de l’article 18.1 de la Llei 1/1998, segons vaig sol·licitar el 30 d’abril de 2026, i que per a aquesta revisió es tingui també en compte la jurisprudència del Tribunal Suprem aportada.

SEGON. Que se m’informi de la resolució d’aquesta sol·licitud i de qualsevol canvi en la doctrina jurídica del Departament derivat d’aquesta revisió.


Aquesta sol·licitud complementa aquesta altra del 30 d’abril de 2026.

Per què el Govern està obligat a corregir els topònims il·legals?

L’anàlisi de la normativa vigent i de la jurisprudència fixada pel Tribunal Suprem indica que l’existència de topònims il·legals, mal anomenats «oficials no normatius«, és una situació anòmala des del punt de vista jurídic que el Govern té l’obligació de corregir.

A continuació detallem els fonaments jurídics que sustenten aquesta conclusió:

1. El mandat imperatiu de la Llei de política lingüística. L’article 18.1 de la Llei 1/1998 estableix un mandat clar i sense excepcions (més enllà de l’aranès a la Vall d’Aran): els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, i aquesta ha d’ajustar-se a la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En conseqüència, qualsevol forma oficial que no coincideixi amb la normativa de l’IEC contravé directament el text de la llei.

2. Jurisprudència del Tribunal Suprem (STS 6918/2001). La sentència del Tribunal Suprem, tot i referir-se al cas de «A Coruña», fixa una doctrina plenament aplicable a Catalunya per analogia fonamental:

-Competència exclusiva: El Tribunal ratifica que la determinació dels topònims és una competència d’execució en matèria de règim local que correspon a les comunitats autònomes amb llengua pròpia.

-Prevalença de la normalització lingüística: La sentència estableix que la normalització de la llengua cooficial afecta de manera prioritària els interessos de la Comunitat Autònoma, la qual té la competència específica.

-Vinculació dels ens locals: El Suprem determina que el compliment de la normativa lingüística de la Comunitat Autònoma vincula també els ens locals. Això significa que un ajuntament no pot invocar la seva autonomia local per mantenir una grafia que incompleixi la llei de política lingüística o la normativa de l’IEC.

-L’oficialitat és única: El Tribunal avala que el Govern autonòmic pot i ha de fixar les formes legals a tots els efectes d’acord amb la realitat lingüística i històrica.

3. La naturalesa de la «toponímia oficial no normativa».

-Segons la descripció de l’Optimot aquests noms són «oficials» però «no normatius» perquè no segueixen les regles de l’Institut d’Estudis Catalans.

-Manca de fonament per mantenir-la: No hi ha cap norma de rang superior a la Llei 1/1998 que permeti al Govern o a un Ajuntament ignorar la normativa de l’IEC.

-Obligació de correcció: L’Administració està sotmesa al principi de legalitat. Si la llei diu que l’única forma oficial és la normativa de l’IEC, el Govern de la Generalitat té el deure d’ofici d’adequar la toponímia oficial a la legalitat vigent.

4. Conclusió.

D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, el Govern té la cobertura jurídica (i l’obligació) per imposar la forma normativa de l’IEC per damunt de les resistències locals. La categoria de «topònim oficial no normatiu» és una contradicció jurídica que vulnera la Llei 1/1998, i el Govern està jurídicament obligat a corregir aquestes grafies per garantir que la toponímia oficial s’ajusti a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

Si continua el desacatament de la llei i de la jurisprudència del Tribunal Suprem, s’obrirà la porta a denunciar a la Fiscalia Superior de Catalunya els alts càrrecs i funcionaris responsables de negar-se a complir la norma.


Aquest resum a x.com