A la carretera C-17 hi ha uns túnels anomenats “El Figaró”, al límit dels termes municipals del Figueró i Montmany i la Garriga. La denominació “El Figaró” conté una incorrecció lingüística, com manifesta el manual d’Ortografia Catalana editat per l’Institut d’Estudis Catalans el 2017, amb ISBN 9788499653563: a la pàgina 76, que menciona la grafia “Figaró” com a exemple de falta d’ortografia i especifica que s’escriu “Figueró”. La titularitat de la carretera C-17 és de la Generalitat de Catalunya.

L’article 18.1 de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, diu que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per l’art. 1.2 del Decret 133/2020 sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia (d’aquí endavant, Decret 133/2020), la denominació de les vies interurbanes és competència de la Generalitat de Catalunya. Per l’art. 9.1 del Decret 133/2020 el procediment per a modificar els topònims que són competència de la Generalitat l’inicia d’ofici la Comissió de Toponímia.

Per tant hem sol·licitat formalment a la Comissió de Toponímia que iniciï d’ofici el procediment per a modificar el nom dels túnels anomenats “El Figaró” per substituir-lo per la forma normativa catalana “El Figueró”, i complir així el que disposa l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de Política Lingüística.

PDFImpressió

Tenim l’únic govern del món que en lloc de corregir les faltes ortogràfiques que hi ha als topònims els fa escrirue oficialment malament, tot i que és il·legal. Són els mal anomenats “topònims oficials no normatius”. Aquesta situació és un oxímoron jurídic, ja que la Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims tenen com a única forma oficial la normativa. Per tant, si no són normatius no poden ser oficials.

Això ho contravé absolutament tot. Fins i tot la Llei de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que deixa ben clar que han d’actuar “amb submissió plena a la llei i al dret”. I en lloc d’axiò fan una llista per avisar que és obligatori usar topònims il·legals:

PDFImpressió

El 29/07/2025 vam formular una sol·licitud davant la Comissió de Peticions perquè el Parlament  insti el Govern de la Generalitat a modificar el Decret 139/2007 de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d’ens locals de Catalunya, perquè la correcció dels topònims inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb incorreccions lingüístiques la faci d’ofici l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

El 28 d’octubre de 2025 aquesta petició va ser admesa a tràmit i es va obrir el termini d’adhesions, que finalitzarà el 29 de novembre de 2025. Us hi podeu adherir mitjançant aquest enllaç:

https://www.parlament.cat/web/participacio/epeticions/informacio-epeticio/index.html?p_id=295925861

PDFImpressió

Vicent Porqueres Argany fou un destacat republicà i catalanista de Cabassers, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’abril de 1931 la seva signatura apareix en qualitat de testimoni a l’acta de proclamació de la II República a l’Ajuntament de Cabassers. L’octubre de1934 fou el president del Comitè Revolucionari que proclamà l’Estat Català al municipi. A causa d’això patí un consell de guerra que el condemnà a un any de presó al vapor Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona. L’octubre de 1936 fou nomenat alcalde de Cabassers, i sota el seu mandat el consistori consolidà l’ús del topònim català del municipi, Cabassers. Va fer emetre moneda local fraccionària el febrer de 1937 amb la inscripció “AJUNTAMENT DE CABASSERS”, cosa que ajudà també a consolidar l’ús del topònim correcte entre la població, que veia escrit el nom del seu poble en català als bitllets que tenia a la butxaca.

Tot i que el topònim Cabassers fou aprovat per la Generalitat el novembre de 1933, no fou fins l’abril de 1934 que es començà a usar a la documentació de l’Ajuntament, amb un govern de la Lliga. Aquest ús s’estengué fins els fets d’octurbe de 1934, després dels quals es tornà a usar la forma “Cabacés” per motius clarament ideològics, i no va ser fins l’alcaldia de Porqueres, l’octubre de 1936, que l’Ajuntament adoptà definitivament l’ús de la forma Cabassers fins a l’ocupació franquista del poble l’1 de gener de 1939, quan el nou consistori feixista imposà el topònim castellanitzat de Cabacés un altre cop.

L’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona ha organtzat un homenatge a Porqueres pel proper 5 d’octubre. Es col·locarà una llamborda del record a l’Ajuntament. Hi col·laboren el Departament de Justícia, el Memorial Democràtic i el mateix Ajuntament de Cabassers. Doncs als cartells difosos per l’Ajuntament per anunciar l’acte hi han fet anar el topònim castellà imposat pel franqusme Cabacés. És impossible imaginar-se una manca de respecte més greu i una mostra de cinisme més extrema que aquesta; homenatjar l’aclalde que va normalitzar l’ús de la forma Cabassers amb la grafia que van imposar els seus assassins, Cabacés.

PDFImpressió

El portal lingüístic de 3Cat, “és a dir”, en referir-se a l’ús dels mal anomenats topònims “oficials no normatius” diu que s’usa “la forma oficial, que divergeix de la fixada per l’IEC”. Aquesta situació afecta els topònims Cabassers, Campmany, el Figueró i Montmany, Lledó d’Empordà, Maçanes, Navars, Rialb, Terrassola i Lavit i Vulpellac, Fonteta i Peratallada. D’aquests topònims se’n fan anar deturpacions que són tingudes per oficials il·legalment, ja que l’article 18.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que “els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans”. Així doncs, és obvi que només les formes fixades per l’IEC poden ser les oficials. Respecte els municipis mencionats, que tenen deturpacions tingudes per oficials il·legalment, reclamem que 3Cat usi exclusivament les formes legals, és a dir, les formes normatives que ha fixat l’IEC, i no les deturpacions (quatre de les quals són, a més, imposicions del franquisme) de Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Vulpellac.

Aquesta situació contrasta amb els topònims de la Catalunya Nord, de les que “és a dir” deixa clar que s’usen les formes normatives i no les deturpacions afrancesades que, tanmateix, són les oficials (per exemple, s’usa Morellàs i no Maureillàs-las Illas; Perpinyà i no Perpignan; Prada i no Prades; Elna i no Elne, etc).

Reclamem la unificació del criteri d’ús dels topònims de Catalunya per part del 3Cat, que per al Principat s’apliqui el mateix criteri que s’aplica per a la Catalunya Nord i que s’utilitzi en tots els casos a la toponímia del Principat, sense excepcions, la forma normativa fixada per l’IEC i no les deturpacions que són tingudes per oficials il·legalment, contràries a qualsevol criteri científic, lingüístic i jurídic.

Continuar usant als mitjans públics de Catalunya les deturpacions toponímiques il·legals suposa un clar cas de discriminació, ja que mentre la immensa majoria de municipis de Catalunya hi apareixen amb les seves denominacions correctes, tal com mana la Llei de Política Lingüística, nou ho fan amb formes estrafetes, il·legals i ridícules, pel criteri d’uns ajuntaments que, com tothom sap, no tenen competències en matèria lingüística, reservades per la llei exclusivament a l’IEC.

Podeu consultar els fonaments de dret exhaustius d’aquesta petició a lex.cabassers.org

PDFImpressió

Hem rebut una carta de la Direcció General d’Administració Local en referència a la sol·licitud que vam formular al Conseller de la Presidència perquè es corregeixin els topònims que incompleixen la Llei de Política Lingüística. La carta (que no és la resolució a aquella sol·licitud) respon en els termes clàssics: “la toponímia oficial no normativa no és il·legal” i corregir-la és cosa dels ajuntaments. Heus ací l’escrit:

Des de Cabassers.org hem decidit que farem acabar l’aberració de la toponímia imposada per cacics, i així ho hem fet saber al Sr. Director General d’Administració Local, enviant aquesta resposta a la seva carta:

Benvolgut senyor Belver,

En primer lloc, agrair-vos la carta d’11 de juliol on acuseu la recepció de la sol·licitud que vaig formular al Conseller de la Presidència el passat dia 3 del mateix mes en nom de la plataforma Cabassers.org. Entenc que el vostre escrit no és la resolució d’aquella sol·licitud, en tant que no especifica si exhaureix o no la via administrativa ni fa constar les vies d’impugnació. Per tant, continuo esperant per part del Conseller la resolució a aquell escrit meu del 3 de juliol en temps i forma.

Tanmateix us voldria fer unes consideracions al respecte sobre el contingut de la vostra carta:

L’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística és meridianament clar establint que «els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans». És evident, doncs, que l’anomenada «toponímia oficial no normativa» és un oxímoron, en tant que la toponímia només és oficial si és normativa, segons fixa la mateixa llei. Així doncs, aquest tipus de topònims amb incorreccions lingüístiques són il·legals en tant que es troben inscrits al Registre del sector públic local de Catalunya amb una forma contrària al que disposa la legislació vigent.

Certament, com dieu, el nom oficial dels municipis de Catalunya és el que figura inscrit en aquest Registre, com estableix el Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació i els símbols dels ens locals de Catalunya. Per tant és de tota rectitud jurídica el que plantejo a la meva sol·licitud: al Registre només hi pot haver inscrits els topònims que compleixen allò que disposa l’art. 18.1 de la Llei de Política Lingüística, justament pel seu caràcter oficial.

El Govern, a proposta del Conseller de la Presidència, pot tramitar un procediment de correcció dels topònims que relaciono a l’escrit del 3 de juliol, tenint en compte la nul·litat pel principi de jerarquia normativa dels articles del Decret 139/2007 que contradiuen el que disposa la Llei de Política Lingüística. Així es compliria el supòsit que especifiqueu a la vostra carta, on afirmeu que «la Direcció General d’Administració Local només pot inscriture directament en l’esmentat Registre les dades relatives als ens locals […] que derivin d’un procediment tramitat per la Direcció General que afecti a alguna de les dades inscriptibles.»

El desitjable seria que abans d’iniciar el procediment de correcció el Govern modifiqués o derogués els articles antijurídics d’aquest Decret 139/2007 per eliminar la inseguretat que causa aquesta contradicció del reglament, que diu quelcom tan impossible com que els ajuntaments poden incomplir el que estableix la Llei de Política Lingüística sobre la toponímia. Tanmateix, en cas que haguem de presentar un recurs contenciós administratiu per la denegació per silenci administratiu negatiu o per la desestimació de la sol·licitud presentada el 3 de juliol, hi plantejarem un recurs indirecte contra els articles 5, 6 i 15 del Decret 139/2007 perquè siguin anul·lats per sentència judicial, utilitzant aquest mecanisme que permet purificar les normes contràries a l’ordenament jurídic. La correcció de topònims que no compleixen la llei no pot ser mai potestativa, ja que el compliment de la llei és una obligació. En aquest sentit, l’Ajuntament de «Cabacés» ja té obert des del gener de 2025 un procediment al Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona per negar-se a complir la Llei de Política Lingüística a la toponímia oficial, el qual encara està pendent de resolució.

Permeteu-me acabar amb una reflexió de caire sociològic. Fa massa anys que cap Govern de la Generalitat no vol abordar aquesta injustícia de la toponímia «oficial no normativa» perquè cap d’ells no ha volgut enfrontar-se als cacics que imposen des d’aquells municipis el disbarat de forçar a ciutadans i administracions al ridícul d’escriure topònims amb faltes d’ortografia. És simple i pur caciquisme; una forma de dominar el grup social local mitjançant la humiliació, fent-lo combregar amb rodes de molí, fent-li escriure el nom del lloc no com diu la ciència sinó com agrada al cacic analfabet funcional de torn, sovint per herència del franquisme, que usà aquesta forma de repressió, humiliació i dominació contra els vençuts, desnormativitzant la toponímia que el 1933 ja havia regularitzat la Generalitat. Aquest tribalisme primitiu, Director, s’ha d’acabar. Cap Administració democràtica i civilitzada no pot tolerar cacicades ni herències imposades per dictadures. No tenim per què aguantar el jou d’un caciquisme d’arrel franquista que tot i que agonitza encara fa escriure de manera ridícula el nom d’un lloc contra la legislació vigent, com a símbol i bandera del seu poder decadent. Això suposa una clara discriminació respecte la resta de ciutadans de Catalunya, a qui ningú no força a fer el ridícul ni a semblar analfabets fent-los usar oficialment formes toponímiques plagades de faltes ortogràfiques. El Govern de la Generalitat té l’obligació de protegir i defensar la dignitat de tots els ciutadans. Us demano que feu arribar aquesta reflexió al Conseller de la Presidència i al President de la Generalitat de Catalunya i que tinguin a bé atendre i resoldre favorablement la justa sol·licitud que vaig formular el 3 de juliol.

Des de la plataforma Cabassers.org ens hem proposat fer acabar aquesta aberració humiliant que fa massa anys que patim i suportem. Arriba un punt que s’ha de dir prou davant de ridiculeses absurdes que tothom veu que són un disbarat i una injustícia.

Carles Prats

Cabassers, 12 de juliol de 2025

Al. Director General d’Administració Local, Sr. Francisco José Belver Vallès.

PDFImpressió